Chinleoxylon

Chinleoxylon és un gènero extint de conífera descrit a partir dels restants fòssilés de la seua única espècie Chinleoxylon knowltonii en la Chinle Formation d'Arizona i Nou Mèxic, Estats Units. Pren el seu nom del lloc en el que varen ser trobats els seus restants, la Formació Chinle d'Arizona, i de l'investigador que els va descriure per primera volta significant Chinleoxylon knowltonii lliteralment fusta de Chinle de Knowlton.

Datats en el periodo Triásico tardà (208 a 230 millons d'anys) els grans troncs fosilizados d'esta espècie, presents en el Parc nacional del Bosc Petrificado, varen ser assignats inicialment a l'espècie Araucarioxylon arizonicum i posteriorment reclasificados despuix d'estudis detallats de la seua morfologia.

El holotip que va servir per a la descripció de l'espècie és l'espècimen denominat Sherman log conservat en els almagasens del Smithsonian Institute en Maryland, un dels tres utilisats per Knowlton per a la descripció de Araucarioxylon. Estos restants són seccions més o menys grans de tronc molt fraccionades despuix del seu transport fluvial i posterior sedimentación i han perdut tota estructura externa que poguera tindre.

Els fustes presenten un xilema secundari picnoxílico, sense a penes o en molt escàs teixit parenquimático, i en certa organisació. El cilindre vascular presenta traqueidas de gran tamany en 70 μm en secció llongitudinal i 60 μm en secció travessera, en parets secundàries angulars d'escassa gruixa, entre 5 i 7 μm. Comunicant les traqueidas apareixen en els corts travesseres una série de punteaduras de morfologia variable i un diàmetro de 18 μm i lumen de 6 μm. Estes punteduras són generalment circulares uniseriadas de tipo taxoide pero també s'han identificat punteaduras angulars de disposició biserial alterna.