Anar al contingut

Aprica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aprica és una ciutat i comuna situada en la Província de Sondrio, en Llombardia, nort de Italia. Es troba ubicada en el pas del mateix nom, la conexió més favorable de Valtelina en Val Camonica.[1]

A causa de la seua situació, pròxima als Alpes, la seua principal activitat econòmica és el turisme d'hivern.

Història

Aprica va ser originalment partix de la municipalitat de Teglio, la capital de la qual es troba en el costat opost de la Valtelina.

La sòrt del poble es va caracterisar per la construcció, des de 1848 i a iniciativa del Govern austríac del Reino Lombardo-Veneto, una carretera (en l'actualitat la Ruta Estatal 39 de Aprica) de conexió, a través del Paso de Aprica, Edolo i Val Camonica en Tresa i la Valtelina. Esta ruta evitava el Paso del Stelvio, el paso de montaña de major elevació dels Alps Orientals, intransitable durant gran part de l'any.[2] La carretera va ser completada pels austríacs en vespres de l'esclat de la segunda guerra de Independencia italiana, que va tornar definitivament Llombardia al país cisalpino ([3]).

Immediatament despuix de l'unificació d'Itàlia, Aprica va solicitar la seua conversió en municipi autònom. Esta petició es va repetir en 1871 i 1879, pero va anar solament en els anys 1920 quan va completar els últims passos administratius que varen donar lloc a la seua independència de Teglio en 1927.[4]

A finals del XIX es va iniciar l'activitat turística del poble que, en un principi per mig de l'integració en el mig agropecuario, despuix poc a poc substituït per a aplegar a ser al final del XX el principal sector econòmic, favorit pel punt obligat de pas i la seua privilegiada geografia. El primer hotel va ser construït abans de 1870.

Deporte

Esquí

Parte alta de la ciudad, en dirección Sondrio.

Aprica, en el seu 50 quilómetros de pistes d'esquí, és una de les estacions d'esquí més importants de la Valtelina. Les seues àrees esquiables, ben comunicades, són quatre: Campetti, Baradello, Palabione i Magnolta. Durant l'hivern també s'instala una pista de hielo per a la pràctica del patinaje a l'aire lliure.

Ciclismo

Aprica ha segut en 10 ocasions final d'etapa del Giro de Italia: la primera volta va ser en 1962, i les atres 9 entre 1990 i 2022. En tres ocasions el guanyador de l'etapa ha segut vencedor absolut del Gir, i en sèt ocasions qui portava la maglia rosa en Aprica l'ha mantingut fins al final de la carrera. Sol ser final d'una de les etapes d'alta montanya del Gir moltes voltes precedit del Mortirolo.

Any Etapa Eixida km Vencedor d'etapa Maglia rosa
1962 15.ª Moena 215 ITA Vittorio Adorni ITA Graziano Battistini
1990 17.ª Moena 223 Erro al crear miniatura: Leonardo Sierra ITA Gianni Bugno
1991 15.ª Morbegno 132 ITA Franco Chioccioli ITA Franco Chioccioli
1994 15.ª Merano 188 ITA Marco Pantani RUS Yevgueni Berzin
1996 21.ª Cavalese 250 ITA Ivan Gotti RUS Pavel Tonkov
1999 21.ª Madonna di Campiglio 190 Erro al crear miniatura: Roberto Heras ITA Ivan Gotti
2006 20.ª Trento 212 ITA Ivan Basso ITA Ivan Basso
2010 19.ª Brescia 195 ITA Michele Scarponi ITA Ivan Basso
2015 16.ª Pinzolo 177 Erro al crear miniatura: Mikel Landa Erro al crear miniatura: Alberto Contador
2022 16.ª Saló 202 Erro al crear miniatura: Jan Hirt Erro al crear miniatura: Richard Carapaz

Otros

Durant l'estiu es pot gojar de més de 50 rutes de senderismo, senyalisades pel Club Alpino Italiano. També es pot practicar la escalada deportiva, la pesca deportiva i el parapente. La localitat dispon també de canches de tenis, piscina, escola de golf i camp de fútbol.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 973 993 1023 1052 1280 1170 1203 1103 1278 1214 1272 1516 1627 1588
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Ciutats agermanades

Referències

  1. ↑ Snowinter.com «[1]» Consultat el 14 de febrer de 2010.
  2. ↑ «Stelvio transitabile da oggi Strade alternative per Aprica» (en it). www.laprovinciadisondrio.it (2008-05-24). Archivat des d'el original, el 24 de enero de 2022. Consultat el 2010-02-14.
  3. ↑ Els térmens transpadano i cispadano, aixina com transalpí i cisalpino provenen de l'época de l'Imperi Romà. Cispadano va significar d'este costat del riu Po, és dir, del costat a on estava Roma; i transpadano significa de l'atre costat del riu Po (Padus). Lo mateixa succeïx en cisalpino. Itàlia, com passava en l'antiga Roma, és el país del costat cisalpino i Àustria era un país transalpí, perque cal travessar els Alps per a aplegar allí
  4. ↑ Comunità Valtellina vaig donar Tirà «Comune vaig donar Aprica» Consultat el 14 de febrer de 2010

Enllaços externs

Commons