Apicultura rural en Guipúscoa
La apicultura rural en Guipúscoa (País Vasc, Espanya) ha format part de l'economia rural del territori des de l'Edat Mija. La figura de l'artesà colmenero va eixercitar un paper essencial en l'abastiment domèstic de mel[1] i cera,[2] productes fonamentals per a l'alimentació, la medicina popular i el cult religiós.
En el caseriu guipuscoà, l'apicultura es va desenrollar com una activitat complementària a l'agricultura i la ganaderia, transmesa de generació en generació per mig de tècniques locals.[3]
Història
[editar | editar còdic]Les primeres mencions de colmenas en Guipúscoa apareixen en documents forals i catastres des de l'Edat Mija. La mel era un producte d'intercanvi habitual i era usada com endulzante abans del sucre, també en la medicina popular. La cera era demandada per parròquies, ermites i convents de la província per a confeccionar vés-les i argizaiolak.[4]
Ya en l'antiguetat, molts caserius mantenien colmenares familiars, situats en ales solejades orientades al sur o pròxims a brodes de montanya a on predomina el petorra.[5]
Existien una série de creències i tradicions entorn a la colmena com protegir la colmena en creus de llorer en Pasqua o de comunicar a les abelles la mort de l'amo o de l'ama de la casa i ocasionalment la de qualsevol membre de la família.[6]
A partir de mediats de el XX, l'apicultura tradicional de Guipúscoa va declinar per la mecanisació agrícola, l'abandó de caserius i l'adopció de colmenas modernes. Moltes tècniques antigues es varen perdre i els colmeneros tradicionals varen desaparéixer progressivament.[7]
Materials i tècniques tradicionals
[editar | editar còdic]L'artesà colmenero combinava el seu treball entre la fabricació de colmenas, el conte dels eixams, l'extracció de mel i l'elaboració de cera.[8]
Les colmenas podien ser de varis tipos:
- Colmenas de tronc: troncs de roure ahuecados i tancats en tapes de fusta.[9]
- Colmenas de cesto: cestería d'avellaner recoberta en mescla de fanc i femta.[10]
- Colmenas de taula: estructures rectangulars de fusta, precursores de les modernes.[11]
Les zones destacades a on varen proliferar les colmenas varen ser la comarca del Goierri[12] i el parc natural de Pagoeta.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Caseriu Museu Ugartubeitia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Revista Sustrai.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Atles etnogràfic de Vasconia.
- ↑ Vida Apícola.
- ↑ Associació d'apicultors.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apicultura rural en Guipúzcoa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.