Argizaiola
La argizaiola (vasca), també coneguda en castellà com Cerillero de Difunts, és una talla de fusta, habitualment en aspecte antropomorfo, que inclou una vés-l'enrollada. Habitualment llaurada sobre fusta de hi haja o roure té tallades diferents representacions i figures. És un instrument de cult tradicional, utilisat en alguns municipis rurals de la província de Guipúscoa en el País Vasc, nort d'Espanya. D'entre tots ells destaca Amézqueta.[1]
S'utilisa especialment en el dia de Tots els Sants i 2 de novembre, dia dels Fidels Difunts. La vela permaneix encesa durant tota l'eucaristía i els seus propietaris giren la peça de fusta per a mantindre viva la flama.[2]
La funció simbòlica de l'argizaiola seria la de transmetre el fòc de la llar, es tracta d'un objecte domèstic vinculat a la llar familiar, als difunts en l'iglésia i en la cerimònia de recort als mateixos més important del cult catòlic.[3]
El Museu Sant Telmo de Sant Sebastià dispon d'una colecció de més de 50 Argizaiolas, algunes de les quals daten de finals XVI.
En 1964 l'etnógrafo Luis Pedro Penya Santiago va escriure una monografia sobre este soport de fusta, en forma de taula vinculat a ritos funeraris. Es titula L'Argizaiola vasca. Creències, ritos i costums relacionades en la mateixa i va ser editada per Icharopena en Zarauz.[4]
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argizaiola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.