Anar al contingut

Any Internacional dels Pasturages i els Pastors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gregge al pascolo.jpg
Any Internacional dels Pasturages i els Pastors

El 2026 va ser proclamat Any Internacional dels Pasturages i els Pastors per l'Assamblea General de les Nacions Unides per mig de la resolució A/RES/76/253, adoptada el 15 de març de 2022.[1] Esta iniciativa busca resaltar l'importància global dels pasturages i promoure el pastoreig sostenible per la seua rellevància per a la seguritat alimentària, la conservació de la biodiversitat i la mitigació del canvi climàtic. Aixina mateix, busca visibilizar i enfortir el paper clau que eixerciten els pastors en la gestió responsable d'estos ecosistemes, reconeixent la seua contribució essencial a la resiliencia ambiental, la preservació cultural i el desenroll econòmic de numeroses comunitats al voltant del món.

Més de la mitat de la superfície terrestre està conformada per pasturages, ecosistemes que complixen funcions crucials per al equilibri ecològic, com el manteniment de la fertilitat i estabilitat dels sols i la captura de carbono atmosfèric. No obstant, estos espais naturals enfronten una greu degradació per la desertificación, la sobreexplotació i l'expansió d'activitats agrícoles intensives i urbanisació descontrolada. Davant estos desafius, l'Assamblea General ha senyalat que la gestió sostenible dels pasturages és clau per a alcançar els Objectius de Desenroll Sostenible (ODS), especialment referent a l'erradicació de la pobrea, la seguritat alimentària i l'acció climàtica. La proclamació d'enguany respon a la necessitat d'enfortir polítiques de conservació i de garantisar que el pastoreig continue sent una activitat viable i sostenible.[2][3][4]

Activitats i alcanç

[editar | editar còdic]

Durant la seua commemoració, s'espera que els Estats membres, les organisacions del sistema de les Nacions Unides, el sector privat, la societat civil i el món acadèmic desenrollen iniciatives orientades a enfortir el reconeiximent i la protecció dels pasturages i d'els qui els habiten i gestionen. Es preveu l'organisació de conferències internacionals, trobades tècniques i campanyes de sensibilisació que ajuden a difondre el valor d'estos ecosistemes i a promoure l'adopció de pràctiques de gestió sostenible. Aixina mateix, s'espera que els governs establixquen o reforcen polítiques nacionals per a la conservació dels pasturages, assegurant l'accés equitatiu als recursos naturals i l'enfortiment dels drets dels pastors.

l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) ha segut invitada a coordinar els esforços globals en el marc d'enguany commemoratiu i a presentar un informe d'evaluació en el 82º periodo de sessions de l'Assamblea General sobre les activitats realisades. S'ha determinat que el financiamiento d'estes accions dependrà de contribucions voluntàries, incloses aquelles del sector privat, en la finalitat de garantisar la viabilitat de les iniciatives sense comprometre els recursos regulars de les Nacions Unides.[3]


L'Any Internacional dels Pasturages i els Pastors s'emmarca en iniciatives prèvies de la ONU, com el Deceni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes (2020-2030)[5] i el Deceni de l'Agricultura Familiar (2019-2028),[6] reafirmant l'urgència d'impulsar la restauració ecològica i la sostenibilitat dels mijos de vida que depenen dels pasturages. En este reconeiximent, es busca no solament protegir estos ecosistemes essencials, sino també visibilizar el coneiximent tradicional dels pastors i el seu paper en l'adaptació al canvi climàtic i en la seguritat alimentària mundial.[2][3][4]

Celebració per país

[editar | editar còdic]

El Ministeri de l'Ambient del Perú va realisar en la regió de Áncash el llançament de l'Any Internacional dels Pasturages i els Pastors, en el propòsit de resaltar l'importància dels pasturages altoandinos com a ecosistemes clau per a la regulació de l'aigua, la conservació de la biodiversitat, l'almagasenament de carbono i la seguritat alimentària.

Durant l'activitat es va destacar que estos ecosistemes comprenen entre 15 i 18 millons d'hectàrees, lo que equival aproximadament al 45 % de la superfície agropecuaria del país, sent fonamentals per al desenroll de la ganaderia i del sistema pastoril andino. Aixina mateix, es va presentar el proyecte “Restauració d'ecosistemes altoandinos en Perú”, que contempla la recuperació i maneig sostenible de 44 877 hectàrees en zones de PascoJunín, Áncash i la Reserva Paisagística Nor Yauyos-Cochas. Esta iniciativa conta en financiamiento del Fondo per al Mig ambient Mundial i el respal del Programa de les Nacions Unides per al Desenroll. [7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «A/RES/76/253 - Assamblea General - Nacions Unides». documents.un.org. Consultat el 2025-03-09.
  2. 2,0 2,1 «Home | International Year of Rangelands and Pastoralists Initiative» (en en). iyrp.info. Consultat el 2025-03-09.
  3. 3,0 3,1 3,2 «UN names 2026 as the International Year of Rangelands and Pastoralists | FAO». www.fao.org. Consultat el 2025-03-09.
  4. 4,0 4,1 «United Nations declare 2026 the International Year of Rangelands and Pastoralists» (en en). SPARC. Consultat el 2025-03-09.
  5. «Deceni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes». www.unesco.org. Consultat el 2025-03-08.
  6. «DECENIO DE LAS NACIONES UNIDAS PARA LA AGRICULTURA FAMILIAR 2019-2028». openknowledge.fao.org. Consultat el 2025-03-09.
  7. «Minam enfortix la gestió sostenible dels ecosistemes altoandinos» (en és-pe). www.gob.pe. Consultat el 2026-03-07.