Antonio Anglés
| Antonio Anglés Martins | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola i brasilera | ||
| Ocupació: | Criminal i pròfug | ||
| Naiximent: | 25 de juliol de 1966 | ||
| Lloc de naiximent: | São Paulo, Brasil | ||
| Defunció: | Desaparegut en març de 1993 | ||
Antonio Anglés Martins (São Paulo, 25 de juliol de 1966) és un criminal i pròfug espanyol d'origen brasiler, considerat el principal autor material del crim d'Alcàsser en 1992, junt a Miquel Ricart.
Antecedentes
Va passar dos anys en la presó per seqüestrar, encadenar i colpejar en giner de 1990 a Nuria Pera Mateu, de 20 anys, aparentment per haver-li furtat a este varis grams d'heroïna. La dòna va conseguir salvar la vida gràcies a l'intervenció d'un dels germans i de la mare de Anglés. Donant-li una oportunitat per a la seua reinserció social, va rebre el 5 de març de 1992 un permís penitenciari de sis dies que va aprofitar per a escapar, en lo que no va terminar la seua condena i va estar a partir de llavors en situació de busca i captura.[1]
El crimen de Alcásser
Reconstrucció dels fets
La nit del 13 de novembre de 1992 Antonio Anglés, també conegut com «Asukiki» o «Sugar», es trobava passejant en l'Opel Corsa blanc del seu amic Miguel Ricart Tárrega (Catarroja, 1969) i en este mateix. Anant per la carretera varen vore tres chiques que es trobaven fent autostop, en la finalitat d'assistir a una festa de l'Institut de Picassent que es portaria a terme en la discoteca Coolor. Anglés els va preguntar si es dirigien cap a la discoteca Coolor i les tres chiques varen pujar a l'automòvil.
En aplegar a la discoteca, Anglés li va dir a Ricart que continuara conduint. Les chiquetes varen escomençar a cridar. Acte seguit, Anglés va traure una pistola Star del calibre 9 mm curt, les va colpejar en la culata de l'arma i posteriorment les va nugar. El «Rubio», com cridaven a Ricart, va conduir l'automòvil cap a Catadau. Esta era la zona a on Anglés solia refugiar-se quan ho buscava la Guàrdia Civil. Va sugerir la caseta mig derruïda de La Romana com a lloc a on dur a les chiques. Dos de les chiquetes varen ser violades tant per Anglés com per Ricart. Posteriorment decidixen nugar a les chiquetes i retornar al poble en busca de menjar. En retornar varen violar a la tercera chiqueta, per a a continuació cavar la fossa i obligar-les a caminar cap a ella. Despuix els va disparar en el cap i les va enterrar. Varen arreplegar els casquillos de l'arma de fòc i varen netejar el coche.
Los días posteriores
A partir d'eixe moment va començar una intensa busca per a tractar de trobar a les chiquetes. El 27 de giner de 1993, despuix d'unes intenses pluges, la terra es va ablanir i varen aparéixer els cossos. Dos apicultors que cuidaven #el seu panals, Gabriel Aquino González i José Sala Sala, de 69 i 53 anys respectivament, es varen topar en la fossa. la Guàrdia Civil en l'investigació posterior, va trobar en la mateixa: un guant de Ricart, un volant de la Seguritat Social a nom d'Enrique Anglés Martins, germà d'Antonio i cartuig del 9 mm curt sense percutir.
Anglés no estava en la seua casa quan es va presentar la Guàrdia Civil en busca del seu germà Enrique. Va començar la seua fuga en la que va estar amagat durant aproximadament un més en algun poble de la província de Valéncia, vivaqueando i acossat per l'intensa busca de la Guàrdia Civil i la Policia. Va estar a punt de ser capturat en l'estació de Villamarchante, pero va conseguir escapar al percatarse del fort bol que es va fer. Es va dirigir a Benaguacil, a on va conseguir escapar novament de la Guàrdia Civil. Va aparéixer de nou la seua pista uns dies despuix despuix de seqüestrar a punta de pistola un coche en Minglanilla (Conca), últim lloc d'Espanya a on se li va vore, encara que les proves apunten a que va furtar un coche per a desplaçar-se fins a Graja d'Iniesta. En març de 1993 va ser vist de nou en Lisboa, identificat pels seus tatuages. A partir d'este punt hi ha dos teories: la primera diu que allí es va embarcar el 18 o 19 de març com a polissó en el barco City of Plymouth, del que posteriorment es va fugar, despuix de ser descobert, el 24 de març de matí prop de les costes d'Irlanda. A partir d'ahí es va perdre la seua pista i es creu que va poder morir de fret o ofegat en eixes aigües. La segona teoria simplement supon que es va embarcar en Lisboa en destí a Brasil, el seu país natal i que va conseguir aplegar allí i entrar en el país en el seu passaport brasiler, ya que tenia la doble nacionalitat espanyola i brasilera, pero la realitat és que fins al dia de hui no se sap res sobre el seu parador i es troba entre els criminals més buscats per l'Interpol, que a data de 2022 ho seguia considerat viu.[2][3] En febrer de 2021, l'Audiència de Valéncia va reactivar la busca de Anglés, ordenant tornar a interrogar al capità del barco i a un treballador d'una companyia de transports de Lisboa en el que el pròfuc va mantindre una conversació telefònica.[4] Europol i Guàrdia Civil també varen reobrir la busca el 4 de novembre de 2021, pero va fracassar un any més vesprada.[5]
Segons la ficha de la Guàrdia Civil, Antonio Anglés Martins va nàixer el 25 de juliol de 1966, parla espanyol i portugués, medix 1,75 metros i té els ulls blaus. Se li acusa de seqüestre, violació, assessinat, inhumación illegal i possessió illegal d'armes.
Vore també
Referències
- ↑ «La carta al juez que abrió las puertas de la cárcel al asesino de las niñas de Alcàsser» (en es). ELMUNDO (2018-04-30). Consultat el 2021-05-01.
- ↑ C.C.. «Caso de las niñas de Alcàsser: Antonio Anglés sigue oficialmente vivo para la Interpol», Diario de Sevilla, 3 de agosto de 2022. Consultat el 16 de enero de 2025.
- ↑ Maroto, David. «Crimen de Alcàsser: La Interpol cree que Antonio Anglés sigue vivo y actualiza su ficha policial», ABC, 5 de agosto de 2022. Consultat el 16 de enero de 2025.
- ↑ «La Audiencia de Valencia ordena reactivar la investigación sobre la fuga de Antonio Anglés» (en es). Las Provincias (2021-02-26). Consultat el 2021-05-01.
- ↑ Maroto, David. «Sin rastro de Antonio Anglés: fracasa la operación internacional para hallar al asesino de las niñas de Alcàsser», ABC, 5 de noviembre de 2022. Consultat el 16 de enero de 2025.
Bibliografía
- ___PROT_0___, Francisco (2002). Alcácer, punto final: toda la verdad diez años después, Barcelona: Martínez Roca. ISBN 84-270-2913-6.
- F.P.A. Llibertat digital suplements.. "El asesinato de las niñas de Alcàsser, violación y más hechos"
- S.B. El País.. "Catarroja pide perdón"
- M.A./S.V. El País.. "Antonio Anglés, retrato de un superviviente"
- ___PROT_1___, Fernando (1993). Sin piedad, Barcelona: Ediciones B. ISBN 84-406-4178-8.
- R.B.C. ABC.. "Los delitos de Anglés no prescribirán hasta 2029"
- Archivat el 27 de agost de 2015 archivat en Wayback Machine.
- Hemeroteca caso Alcàsser
- Informe Autopsia en La Romana 2008 sobre la presunta escena del crimen.
- Álbumes completos en Picasa de fotos en La Romana 2008-2010-2011.
- Vídeos Autopsia en La Romana 2010-2011 sobre la presunta escena del crimen en Youtube.
- Fotos Geoposicionadas Autopsia en La Romana 2010 sobre la presunta escena del crimen en Panoramio y Google Earth