Anthemis
Anthemis és un gènero d'al voltant de 100 espècies d'herbas aromàtiques pertanyent a la família Asteraceae, relacionada en Chamaemelum, i com este gènero conegut com camamirla. Anthemis són natius del suroest del Mediterràneu i regió del surest d'Àsia fins a Iran. S'ha estés aplegant fins a Regne Unit. Comprén 703 espècies descrites i d'estes, solament 172 acceptades.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes herbáceas peludes o glabras, anuals, bienals o perennes, a voltes leñosas en la base. Fulls alterns, uni- o tripinnasecta o en segments primaris tripartits, dividit en segments finals llineals o lanceolados-espatulados. Les inflorescència en capítuls terminals generalment solitaris, rarament en corimbes, pedunculados, en la seua majoria. Involucre de 3-molts filarios en marge membranoso i sancer o lacerado. Receptàcul cònic per a hemisfèric. Els florets radials uniseriados, femenins, neutre rarament, fèrtils o estèrils, en tubo de la corola comprimit i 2-3-dentado, blanc o púrpura. Els florets del disc hermafroditas, fèrtils, tubo de la corola comprimit i 2 alado o inflados en la base.
Usos
[editar | editar còdic]Les flors s'usen en infusions i les fulls martafallades tenen olor a pomas. Creixen en sol i sol arenenc, li la crida "mege de plantes" perque sembla que millora la salut de les plantes propenques.
Les flors són usades per a enrubiar el cabell.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 893–896. 1753.[3] l'espècie tipo és: Anthemis arvensis L.
Anthemis: nom genèric que ve de la paraula grega: "Anthemon" (= flor) després es va transformar en "Anthemis" (= chicoteta flor) i es referix a " les inflorescència de les plantes.[4][5] Este nom va ser utilisat pels antics grecs per a indicar una de les moltes espècies de camamirla. El nom científic acceptat actualment (Anthemis) va ser assignat a este gènero per Carlos Linneo (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753.[6] En realitat, va anar el botànic toscano Pier Antonio Micheli (1679-1737) qui va propondre originalment el nom d'este gènero en la seua obra Nova plantarum genera: iuxta Tournefortii methodum disposita (1729).
Algunes espècies
[editar | editar còdic]- Anthemis alpestris (Hoffmanns. & Link) R. Fern.
- Anthemis altissima Guss. ex Nyman
- Anthemis arvensis L.
- Anthemis austríaca Jacq.
- Anthemis chilensis Walp.
- Anthemis chrysantha J.Gay
- Anthemis cinerea Pancic
- Anthemis cotula Blanco
- Anthemis cretacea Zefir.
- Anthemis haussknechtii Boiss. & Reut.
- Anthemis macedonica Boiss. & Orph.
- Anthemis maritima d'Urv.
- Anthemis marschalliana Willd.
- Anthemis nobilis (sense. Chamaemelum nobile), Camamirla Romana
- Anthemis numidica Batt.
- Anthemis punctata Vahl
- Anthemis rosea Sibth. & Sm.
- Anthemis sanci-johannis Stoj., Stef. & Turrill
- Anthemis secundiramea Biv.
- Anthemis styriaca Vest
- Anthemis tigrensis J.Gay ex A.Rich.
- Anthemis tinctoria L.
- Anthemis triumfetti All.
- Anthemis turolensis Pau ex Caball.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anthemis en Global Compositae
- ↑ Anthemis en PlantList
- ↑ «Anthemis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 d'agost de 2012.
- ↑ «Botanical names». Consultat el 5 aprile 2011.
- ↑ Motta 1960 | pag. 142
- ↑ «Tropicos Database». Consultat el 12 d'abril de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthemis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.