Anthemis cotula, també coneguda com a camamirla hedionda,[1] és una espècie de planta anual en una olor perceptible i forta. L'olor és a sovint considerat desagradable, i és per això per lo que es guanya l'epítet comú de "que tufa". És nativa d'Europa i Nort d'Àfrica i ha migrado en èxit a Amèrica del Nort, Àfrica del Sur, Austràlia i Nova Zelanda a on es poden trobar en els terrenys baldíos, junt a les carreteres, i en els camps.[2] Anthemis cotula és considerada una malea per la seua tendència a invadir les zones cultivades.

Anthemis cotula



Descripció

Anthemis cotula es diu aixina per la seua semblança en la piraña de la camamirla, abdós tenen brots ramificats empinats coronats per una sola flor gran, encara que la "camamirla hedionda"[2] es distinguix per la falta de les escales membranoses que té per baix de les flors de la camamirla real, aixina com per la seua forta olor característica. Les fulles tenen una aparència similar als de la planta de fenollera (Foeniculum vulgare), de la que es deriva el nom de "Fenollera de gos".

És una planta glandular anual en un sabor asprós i una olor acre. La seua altura varia de 28 a 56 cm. Les fulles de la planta a voltes tenen pèls molt fins i suaus en la superfície superior, encara que la planta està en la seua majoria sense pelussa. Les fulles són pinnades, en molts lòbuls extremadament prims, i poden tindre al voltant de 2,5 a 5 cm.

Cada brot està arrematat per una inflorescència única, que sol tindre al voltant de 2,34 cm de diàmetro, inflorescència en capítul. Els fruts són aquenis (sense vilano).

Propietats

Indicacions: és antiespasmòdic, emenagogo, emético, tònic, febrífugo, carminativo, vermífuc, vulnerario.

Taxonomia

Anthemis cotula va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Candollea xxiii. 148 (1968)[3]

Citologia

Número de cromosomes de Anthemis cotula (Fam. Compositae) i tàxons infraespecífics: 2n=18[4]

Etimologia

Anthemis: nom genèric que ve de la paraula grega: "Anthemon" (= flor) despuix es va transformar en "Anthemis" (= chicoteta flor) i es referix a " les inflorescència de les plantes.[5][6] Este nom va ser utilisat pels antics grecs per a indicar una de les moltes espècies de camamirla. El nom científic acceptat actualment ( Anthemis ) va ser assignat a este gènero per Carles Linneo (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753.[7] En realitat, va anar el botànic toscano Pier Antonio Micheli (1679-1737) qui va propondre originalment el nom d'este gènero en la seua obra Nova plantarum genera: iuxta Tournefortii methodum disposita (1729).

cotula: epítet que prové de la paraula grega per a "tassa", descrivint la forma de les flors, el nom va ser assignat per Carles Linneo en la seua obra Species Plantarum en 1753.

Sinonímia

NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:

Noms comuns

  • Castellà: camomila fina, cotula fétida, magarza, magarza hedionda, magarza pajosa, magarza pobra, magarzuela, camamirla bastarda, camamirla brode, camamirla de ruc, camamirla fétida, camamirla fina, camamirla hedionda, camamirla loca, margarita fedionda, margarites, margaza, margazuela, matagata, matagatas, ull de cavall.[8]

Referències

  1. ↑ Britten, James (1886). «Page 84», A Dictionary of English Plant-names, For the English Dialect Society, Trübner & Ludgate Hill, p. 618 pp.. Consultat el 17 de juny de 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 Britton, Nathaniel Lord; Brown, Addison (1913). «BORAGE FAMILY», An Illustrated Flora of the Northern United States, Canada and the British Possessions From Newfoundland to the Parallel of the Southern Boundray of Virginia, and from the Atlantic Ocean Westward to the 102d Meridian, 2ª Edició -- Revisada i aumentada edició, Nova York: Charles Scribner's Sons. Consultat el 17 de juny de 2008.
  3. ↑ «Anthemis cotula». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de setembre de 2012.
  4. ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  5. ↑ «Botanical names». Consultat el 5 aprile 2011.
  6. ↑ Motta 1960 | pag. 142
  7. ↑ «Tropicos Database». Consultat el 12 d'abril de 2011.
  8. ↑ «Anthemis cotula». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 d'octubre de 2009.

Enllaços externs