Anthemis alpestris

Anthemis alpestris és una herba perenne de menys de 50 cm d'alta montanya endèmica de la península ibèrica
Descripció
[editar | editar còdic]Hemicriptòfit, herba perenne en ulls a ras de sol de fins a 40 cm. En general carix de lígulas en les seues capítuls, a diferència d'atres Anthemis i per les seues bràctees involucrales pàlides.[1] Flores tubulosas. Aquenios, cipselas de aprox. 2 x 1 mm.[2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]A. alpestris és un caméfito propi de pasturages vivaces montanos i afloraments rocosos de zones de mija montanya, a sovint en ambient de roureda de Quercus pyrenaica Willd. Resulta més abundant sobre sols silíceos i en el pis bioclimàtic supramediterráneo. Ha segut trobat creixent entre 700 (Montes de #León, nort de Portugal) i 1.800 (Sistema Central) metros d'altitut.[3] Encara que en 1982 Castroviejo, Net Feliner i Sánchez de Molina en cotes més elevades, la de Béjar (2.425 m) i El Barco (2.390 m)[4]
Distribució
[editar | editar còdic]Endemisme ibèric que es distribuïx principalment pel centre i nort de la península ibèrica, en particular pels sistemes central i Ibèric i monts de #León, més algunes localitats de la Cordillera Coster Catalana. Es va enrarint cap al sur, a on es coneix únicament dels monts de Toledo[5][6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]BOISSIER & REUTER (1842: 16-17) descriuen esta planta a partir de material madrileny recolectat per Reuter en la serra de Guadarrama (vall del Paular), denominant-la A. chrysocephala Boiss. & Reut.[7] Ind. loc.:
“Hab. In arenosis regionis montanae inferioris Serra de Guadarrama inter pagum ejusdem nominis et la Granja, et in entanque del Paular, monts de Toledo supra San Pablo (Reuter)”.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Anthemis montana var. chrysocephala Boiss. en Fl. Orient., 1875
- Anthemis montana var. discoidea Willk. en Prodr. Fl. Hispan. 1865
- Chamaemelum alpestre Hoffmgg. & Link en 1834
Nom vernàcul
[editar | editar còdic]Camamirla alpina[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Institut Pirenaic d'Ecologia i Govern d'Aragó (Departament de Mig ambient).». Consultat el 4 de giner de 2020.
- ↑ «The carpology of the genus Anthémis L. in the Iberian peninsula and the Balearic islands».Collect. Bot..16 (1)
- 77-87..Consultat el 3 de giner de 2020.
- ↑ «ANTHEMIS ALPESTRIS (HOFFMANNS. & LINK) R. FERN. (COMPOSITAE, ASTEROIDEAE), NOVETAT COROLÓGICA PER Al PARC NATURAL SERRA DE ARACENA (HUELVA)».Flora Montiberica.74
- 94-95.
- ↑ «NOTES I COMENTARIS SOBRE LA FLORA DEL SISTEMA CENTRAL ESPANYOL: SERRES DE VILLAFRANCA, EL BARCO I BÉJAR».ANALS JARDÍ BOTÀNIC DE MADRIT.1(40)
- ↑ WILLKOMM, M. & J. LANGE (1865-1870) Prodromus Florae Hispanicae. Vol. II. Stuttgart.
- ↑ MARCOS SAMANIEGO, N. & A. VELASCO (1987) De vegetatione toletana, II. Bol. Soc. Brot., ser. II, 60: 69-78.
- ↑ (2007) [1], Tesis doctoral edició, Madrit: Real Jardin Botànic de Madrit, C.S.I.C..
- ↑ (15 ene. 2017) , Monografies de Flora Montiberica: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 8494588028, 9788494588020.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
BRIQUET, J., 1916: Études carpologiques sur els genres Anthémis, Ormenis et Santolina. Ann. Conserv. Bot. Genève 18-19 257-315.
FERNANDES, R., 1976: Anthemis L. in TUTIN & al.(Eds.), Flora Europaea, 4: 147-159.
PlGNATTI, S.,1982: Anthémis L. in Flora Italica 3: 67-75.
TALAVERA, S.,1982: Anthémis L. in VALUES & al.(Eds.), Herbariorum Universitatis Hispalensis, Flora Selecta Centuria 1:69. Sevilla.
BENEDÍ, C.,2019: Anthemis L. In: S. Castroviejo & al., (eds.): Flora iberica 16(3). Real Jardí Botànic, CSIC. Madrit.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Herbario de l'Universitat d'Almeria[1]
- Sociedade portuguesa de botânica[2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthemis alpestris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ http://herbario.ual.es/portfolio-items/anthemis-alpestris-hoffmanns-link-r-fern/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 4 de giner de 2020.