Anthemis alpestris

Anthemis alpestris és una herba perenne de menys de 50 cm d'alta montanya endèmica de la península ibèrica

Descripció

Hemicriptòfit, herba perenne en ulls a ras de sol de fins a 40 cm. En general carix de lígules en les seues capítuls, a diferència d'atres Anthemis i per les seues bràctees involucrales pàlides.^[1] Flores tubulosas. Aquenios, cipseles de aprox. 2 x 1 mm.^[2]

Hàbitat

A. alpestris és un caméfito propi de pasturages vivaces montanos i afloraments rocosos de zones de mija montanya, a sovint en ambient de roureda de Quercus pyrenaica Willd. Resulta més abundant sobre sols silíceos i en el pis bioclimàtic supramediterráneo. Ha segut trobat creixent entre 700 (Montes de #León, nort de Portugal) i 1.800 (Sistema Central) metros d'altitut.^[3] Encara que en 1982 Castroviejo, Net Feliner i Sánchez de Molina en cotes més elevades, la de Béjar (2.425 m) i El Barco (2.390 m)^[4]

Distribució

Endemisme ibèric que es distribuïx principalment pel centre i nort de la península ibèrica, en particular pels sistemes central i Ibèric i monts de #León, més algunes localitats de la Cordillera Coster Catalana. Es va enrarint cap al sur, a on es coneix únicament dels monts de Toledo^[5]^[6]

Taxonomia

BOISSIER & REUTER (1842: 16-17) descriuen esta planta a partir de material madrileny recolectat per Reuter en la serra de Guadarrama (vall del Paular), denominant-la A. chrysocephala Boiss. & Reut.^[7] Ind. loc.:

“Hab. In arenosis regionis montanae inferioris Serra de Guadarrama inter pagum ejusdem nominis et la Granja, et in entanque del Paular, monts de Toledo supra San Pablo (Reuter)”.

Sinonímia

Anthemis montana var. chrysocephala Boiss. en Fl. Orient., 1875
Anthemis montana var. discoidea Willk. en Prodr. Fl. Hispan. 1865
Chamaemelum alpestre Hoffmgg. & Link en 1834

Nom vernàcul

Camamirla alpina^[8]

Referències

↑ P. M. Uribe-Echebarría. «Institut Pirenaic d'Ecologia i Govern d'Aragó (Departament de Mig ambient).». Consultat el 4 de giner de 2020.
↑ BENEDlI GONZÁLEZ, C. & MOLERO I BRIONES, J.(1985).«The carpology of the genus Anthémis L. in the Iberian peninsula and the Balearic islands».Collect. Bot..16 (1): 77-87..Consultat el 3 de giner de 2020.
↑ SÁNCHEZ GULLÓN & RODRÍGUEZ MARZAL(VII - 2019).«ANTHEMIS ALPESTRIS (HOFFMANNS. & LINK) R. FERN. (COMPOSITAE, ASTEROIDEAE), NOVETAT COROLÓGICA PER Al PARC NATURAL SERRA DE ARACENA (HUELVA)».Flora Montiberica.74: 94-95.
↑ SANTIAGO CASTROVIEJO, GONZALO NET FELINER & ENRIQUE RIC HERNÁNDEZ(1983).«NOTES I COMENTARIS SOBRE LA FLORA DEL SISTEMA CENTRAL ESPANYOL: SERRES DE VILLAFRANCA, EL BARCO I BÉJAR».ANALS JARDÍ BOTÀNIC DE MADRIT.1(40): 152.
↑ WILLKOMM, M. & J. LANGE (1865-1870) Prodromus Florae Hispanicae. Vol. II. Stuttgart.
↑ MARCOS SAMANIEGO, N. & A. VELASCO (1987) De vegetatione toletana, II. Bol. Soc. Brot., ser. II, 60: 69-78.
↑ Nicolás López Jiménez (2007). LES PLANTES VASCULARESDE LA COMUNITAT DE MADRIDCATÂLOGO FLORISTICO, CLAUS DICOTÔMICASY ESTUDI DETALLAT DE LA FAMÍLIA Compositae Giseke, Tesis doctoral edició, Madrit: Real Jardin Botànic de Madrit, C.S.I.C.. Consultat el 4 de giner de 2020.
↑ Gonzalo Mateo Sanz (15 ene. 2017). Els noms comuns de les plantes: Proposta d'unificació dels noms comuns de la flora vascular del Sistema Ibèric i el seu entorn, Monografies de Flora Montiberica: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 8494588028, 9788494588020.

Bibliografia

BRIQUET, J., 1916: Études carpologiques sur els genres Anthémis, Ormenis et Santolina. Ann. Conserv. Bot. Genève 18-19 257-315.
FERNANDES, R., 1976: Anthemis L. in TUTIN & al.(Eds.), Flora Europaea, 4: 147-159.
PlGNATTI, S.,1982: Anthémis L. in Flora Italica 3: 67-75.
TALAVERA, S.,1982: Anthémis L. in VALUES & al.(Eds.), Herbariorum Universitatis Hispalensis, Flora Selecta Centuria 1:69. Sevilla. BENEDÍ, C.,2019: Anthemis L. In: S. Castroviejo & al., (eds.): Flora iberica 16(3). Real Jardí Botànic, CSIC. Madrit.

Enllaços externs

Herbario de l'Universitat d'Almeria^[1]
Sociedade portuguesa de botânica^[2]
Este artícul conté una traducció derivada de «Anthemis alpestris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

↑ http://herbario.ual.es/portfolio-items/anthemis-alpestris-hoffmanns-link-r-fern/
↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 4 de giner de 2020.

[1] P. M. Uribe-Echebarría. «Institut Pirenaic d'Ecologia i Govern d'Aragó (Departament de Mig ambient).». Consultat el 4 de giner de 2020.

[2] BENEDlI GONZÁLEZ, C. & MOLERO I BRIONES, J.(1985).«The carpology of the genus Anthémis L. in the Iberian peninsula and the Balearic islands».Collect. Bot..16 (1): 77-87..Consultat el 3 de giner de 2020.

[3] SÁNCHEZ GULLÓN & RODRÍGUEZ MARZAL(VII - 2019).«ANTHEMIS ALPESTRIS (HOFFMANNS. & LINK) R. FERN. (COMPOSITAE, ASTEROIDEAE), NOVETAT COROLÓGICA PER Al PARC NATURAL SERRA DE ARACENA (HUELVA)».Flora Montiberica.74: 94-95.

[4] SANTIAGO CASTROVIEJO, GONZALO NET FELINER & ENRIQUE RIC HERNÁNDEZ(1983).«NOTES I COMENTARIS SOBRE LA FLORA DEL SISTEMA CENTRAL ESPANYOL: SERRES DE VILLAFRANCA, EL BARCO I BÉJAR».ANALS JARDÍ BOTÀNIC DE MADRIT.1(40): 152.

[5] WILLKOMM, M. & J. LANGE (1865-1870) Prodromus Florae Hispanicae. Vol. II. Stuttgart.

[6] MARCOS SAMANIEGO, N. & A. VELASCO (1987) De vegetatione toletana, II. Bol. Soc. Brot., ser. II, 60: 69-78.

[7] Nicolás López Jiménez (2007). LES PLANTES VASCULARESDE LA COMUNITAT DE MADRIDCATÂLOGO FLORISTICO, CLAUS DICOTÔMICASY ESTUDI DETALLAT DE LA FAMÍLIA Compositae Giseke, Tesis doctoral edició, Madrit: Real Jardin Botànic de Madrit, C.S.I.C.. Consultat el 4 de giner de 2020.

[8] Gonzalo Mateo Sanz (15 ene. 2017). Els noms comuns de les plantes: Proposta d'unificació dels noms comuns de la flora vascular del Sistema Ibèric i el seu entorn, Monografies de Flora Montiberica: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 8494588028, 9788494588020.

[9] ttp://herbario.ual.es/portfolio-items/anthemis-alpestris-hoffmanns-link-r-fern/

[10] «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 4 de giner de 2020.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[1]

[2]