Anar al contingut

Anthemis alpestris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anthemis alpestris (Anthemis alpestris)

Anthemis alpestris és una herba perenne de menys de 50 cm d'alta montanya endèmica de la península ibèrica

Descripció

[editar | editar còdic]

Hemicriptòfit, herba perenne en ulls a ras de sol de fins a 40 cm. En general carix de lígulas en les seues capítuls, a diferència d'atres Anthemis i per les seues bràctees involucrales pàlides.[1] Flores tubulosas. Aquenios, cipselas de aprox. 2 x 1 mm.[2]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

A. alpestris és un caméfito propi de pasturages vivaces montanos i afloraments rocosos de zones de mija montanya, a sovint en ambient de roureda de Quercus pyrenaica Willd. Resulta més abundant sobre sols silíceos i en el pis bioclimàtic supramediterráneo. Ha segut trobat creixent entre 700 (Montes de #León, nort de Portugal) i 1.800 (Sistema Central) metros d'altitut.[3] Encara que en 1982 Castroviejo, Net Feliner i Sánchez de Molina en cotes més elevades, la de Béjar (2.425 m) i El Barco (2.390 m)[4]

Distribució

[editar | editar còdic]

Endemisme ibèric que es distribuïx principalment pel centre i nort de la península ibèrica, en particular pels sistemes central i Ibèric i monts de #León, més algunes localitats de la Cordillera Coster Catalana. Es va enrarint cap al sur, a on es coneix únicament dels monts de Toledo[5][6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

BOISSIER & REUTER (1842: 16-17) descriuen esta planta a partir de material madrileny recolectat per Reuter en la serra de Guadarrama (vall del Paular), denominant-la A. chrysocephala Boiss. & Reut.[7] Ind. loc.:

“Hab. In arenosis regionis montanae inferioris Serra de Guadarrama inter pagum ejusdem nominis et la Granja, et in entanque del Paular, monts de Toledo supra San Pablo (Reuter)”.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Nom vernàcul

[editar | editar còdic]

Camamirla alpina[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Institut Pirenaic d'Ecologia i Govern d'Aragó (Departament de Mig ambient).». Consultat el 4 de giner de 2020.
  2. «The carpology of the genus Anthémis L. in the Iberian peninsula and the Balearic islands».Collect. Bot..16 (1)
    77-87..Consultat el 3 de giner de 2020.
  3. «ANTHEMIS ALPESTRIS (HOFFMANNS. & LINK) R. FERN. (COMPOSITAE, ASTEROIDEAE), NOVETAT COROLÓGICA PER Al PARC NATURAL SERRA DE ARACENA (HUELVA)».Flora Montiberica.74
    94-95.
  4. «NOTES I COMENTARIS SOBRE LA FLORA DEL SISTEMA CENTRAL ESPANYOL: SERRES DE VILLAFRANCA, EL BARCO I BÉJAR».ANALS JARDÍ BOTÀNIC DE MADRIT.1(40)
  5. WILLKOMM, M. & J. LANGE (1865-1870) Prodromus Florae Hispanicae. Vol. II. Stuttgart.
  6. MARCOS SAMANIEGO, N. & A. VELASCO (1987) De vegetatione toletana, II. Bol. Soc. Brot., ser. II, 60: 69-78.
  7. (2007) [1], Tesis doctoral edició, Madrit: Real Jardin Botànic de Madrit, C.S.I.C..
  8. (15 ene. 2017) , Monografies de Flora Montiberica: Jolube Consultor Botànic i Editor. ISBN 8494588028, 9788494588020.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

BRIQUET, J., 1916: Études carpologiques sur els genres Anthémis, Ormenis et Santolina. Ann. Conserv. Bot. Genève 18-19 257-315.
FERNANDES, R., 1976: Anthemis L. in TUTIN & al.(Eds.), Flora Europaea, 4: 147-159.
PlGNATTI, S.,1982: Anthémis L. in Flora Italica 3: 67-75.
TALAVERA, S.,1982: Anthémis L. in VALUES & al.(Eds.), Herbariorum Universitatis Hispalensis, Flora Selecta Centuria 1:69. Sevilla. BENEDÍ, C.,2019: Anthemis L. In: S. Castroviejo & al., (eds.): Flora iberica 16(3). Real Jardí Botànic, CSIC. Madrit.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  1. http://herbario.ual.es/portfolio-items/anthemis-alpestris-hoffmanns-link-r-fern/
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 4 de giner de 2020.