Anthemis arvensis
La camamirla bastarda o camamirla dels camps (Anthemis arvensis) és una herba anual nativa d'Europa pertanyent a la família de les asteráceas.
Característiques
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea anual, de fins a 50 cm d'altura. Els talles són glabros, molt numerosos, de color rojós en la regió basal tornant-se verdosos més prop de l'extrem. Les fulls són bi- o tripinnatisectas, en els folíols lineares. Florix cap a finals de primavera, formant un capítul terminal en florés liguladas blanques unisexuales, i flosculosas tubulars, grogues, hermafroditas en el disc. Les lígulas extremes de color blanc són regulars, tridentadas i ovadas, de fins a 1 cm de llongitut; cauen cap a avall laxamente despuix de la floració, tapant l'involucre pero sense aplegar a caure. Les flors externes s'òbrin abans. El receptàcul entre les flors és escamoso. El frut és un aquenio pla, de secció quadrangular o redonejada.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Creix en cunetes i vores de camins, i com maleza en terrenys cultivats.
Propietats
[editar | editar còdic]Indicacions: Febrífugo, resolutiu, vermífugo.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anthemis arvensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 894. 1753.[2]
- Etimologia
Anthemis: nom genèric que ve de la paraula grega: "Anthemon" (= flor) després es va transformar en "Anthemis" (= menuda flor) i es referix a " les inflorescència de les plantes.[3][4] Este nom va ser utilisat pels antics grecs per a indicar una de les moltes espècies de camamirla. El nom científic acceptat actualment ( Anthemis ) va ser assignat a este gènero per Carlos Linneo (1707-1778), biòlec i escritor suec, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació de Species Plantarum de 1753.[5] En realitat, va anar el botànic toscano Pier Antonio Micheli (1679-1737) qui va propondre originalment el nom d'este gènero en la seua obra Nova plantarum genera: iuxta Tournefortii methodum disposita (1729).
arvensis: epítet latino que significa "de camps cultivats".[6]
- Sinonímia
Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:
- Anthemis agrestis Wallr.
- Anthemis anglica Spreng.
- Anthemis chevalieri Sennen
- Anthemis granatensis Boiss.
- Anthemis kitenensis Thin
- Anthemis nicaeensis Willd.
- Anthemis sallei Sennen & Elías[7]
- Chamaemelum arvense (L.) Hoffmanns. & Link[8]
- Anthemis sphacelata
Noms comuns
[editar | editar còdic]Amagarza, amargaza, camomilla vora, clavellinas, gamarza, macierza, magarza, camamirla, camamirla bastarda, camamirla brode, camamirla borriquera, camamirla brava, camamirla de ruc, camamirla de camp, camamirla del camp, camamirla dels camps, camamirla romana, camamirla selvada, camamirla sense olor, margarita, margaza, pajitos, romana, rosaza.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Anthemis arvensis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 26 d'octubre de 2009.
- ↑ «Anthemis arvensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de juny de 2012.
- ↑ «Botanical names». Consultat el 5 aprile 2011.
- ↑ Motta 1960 | pag. 142
- ↑ «Tropicos Database». Consultat el 12 d'abril de 2011.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 7,0 7,1 «Anthemis arvensis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
- ↑ Anthemis arvensis en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthemis arvensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.