Anar al contingut

Animal modificat genèticament

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els animals modificats genèticament són animals que han segut modificats genèticament para diversos fins, com la producció de medicaments, la millora del rendiment, l'aument de la resistència a les malalties, etc. L'immensa majoria dels animals modificats genèticament es troben en fase d'investigació, mentres que el número dels que estan a punt d'entrar en el mercat seguix sent reduït.[1]

Producció

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Tècniques d'ingenieria genètica.

El procés d'ingenieria genètica de mamífers és llent, tediós i car.[2] Com ocorre en atres organismes modificats genèticament (OMG), primer els ingeniers genètics deuen aïllar el gen que desigen insertar en l'organisme hoste. Pot prendre's d'una cèlula que continga el gen[3] o sintetisar-se artificialment.[4] Si el gen elegit o el genoma de l'organisme donant han segut ben estudiats, és possible que ya estiguen disponibles en una biblioteca genètica. A continuació, el gen es combina en atres elements genètics, com una regió promotora i terminadora i, per lo general, un marcador seleccionable.[5]


Existixen vàries tècniques para insertar el gen aïllat en el genoma de l'hoste. En els animals, el ADN s'inserta generalment per mig de microinyección, en la que pot injectar-se a través de l'envoltura nuclear de la cèlula directament en el núcleu, o per mig de l'us de vectores virals.[6] Els primers animals transgènics es varen produir injectant ADN víric en embrions i implantant despuix els embrions en femelles.[7] És necessari assegurar-se de que el ADN insertat està present en les cèlules mare embrionàries.[8] L'embrió es desenrollaria i caldria esperar que partix del material genètic s'incorporara a les cèlules reproductores. Despuix, els investigadors tindrien que esperar a que l'animal alcançara l'edat reproductiva i llavors s'analisaria la descendència per a detectar la presència del gen en cada cèlula, per mig de PCR, hibridació Southern i seqüenciació de el ADN.[9]


Les noves tecnologies faciliten i fan més precises les modificacions genètiques.[2] S'han desenrollat tècniques de selecció de gens, que creen ruptures de doble cadena i aprofiten els sistemes de reparació de recombinació homòloga natural de les cèlules, per a orientar l'inserció en ubicacions exactes. L'edició del genoma utilisa nucleasas artificials que creen trencaments en punts específics. Existixen quatre famílies de nucleasas artificials: les meganucleasas,[10][11] les nucleasas en dits de zinc,[12][13] nucleasas efectoras similars a activadores de la transcripció (TALEN),[14][15] i el sistema Cas9-guideRNA (adaptat de CRISPR ).[16][17] TALEN i CRISPR són els dos més utilisats i cada u té les seues pròpies ventages.[18] Els TALEN tenen una major especificidad de diana, mentres que CRISPR és més fàcil de dissenyar i més eficient.[18] El desenroll del sistema d'edició de gens CRISPR-Cas9 ha reduït a la mitat el temps necessari per a desenrollar animals modificats genèticament.[19]

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:Jaenisch 2003 by Sam Ogden.jpg
En 1974, Rudolf Jaenisch va crear el primer animal transgènic.

Els sers humans han domesticat animals des d'aproximadament l'any 12.000 a. C., utilisant la crío selectiva o selecció artificial (a diferència de la selecció natural). El procés d'crío selectiva, en el que els organismes en les traces desijades (i per tant en els gens desijats) s'utilisen per a criar a la següent generació i els organismes que carixen de la traça no es crían, és un precursor del concepte modern de modificació genètica:[20] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Diversos alvanços en genètica varen permetre als humans alterar directament l'ADN i, per tant, els gens dels organismes. En 1972, Paul Berg va crear la primera molècula d'ADN recombinante quan va combinar el ADN d'un virus de mona en el del virus lambda.[21][22]


En 1974, Rudolf Jaenisch va crear un rata transgènica introduint ADN estrany en el seu embrió, convertint-ho en el primer animal transgènic del món[23][24] No obstant, varen passar atres huit anys ans que es desenrollaren rates transgèniques que transmeteren el transgén a la seua descendència.[25][26] En 1984 es varen crear rates modificades genèticament que portaven oncogenes clonats, lo que els predisponia a desenrollar càncer.[27] Les rates en gens eliminats (knockout mouse) es varen crear en 1989.[28] El primer animal en sintetisar proteïnes transgèniques en la seua llet varen ser rates,[29] dissenyats per a produir activador del plasminógeno tisular humà en 1987.[30]


El primer animal modificat genèticament que es va comercialisar va ser el GloFish, un peix zebra al que es va afegir un gen fluorescent que li permet lluir en l'obscuritat baix la llum ultravioleta.[31] Va eixir al mercat nortamericà en 2003.[32] El primer animal modificat genèticament aprovat per a us alimentari va ser el salmón AquAdvantage en 2015.[33] El salmón es va transformar en un gen regulador de la hormona del creiximent procedent d'un salmón Chinook del Pacífic i un promotor procedent d'una faneca oceànica que li permetia créixer durant tot l'any en lloc de sol durant la primavera i l'estiu.[34]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ “Genetically modified farm animals and fish in agriculture: A review.” . Livestock Science 153 (1–3): 1–9. doi:10.1016/j.livsci.2013.01.002.
  2. ↑ 2,0 2,1 Murray, Joo (20). Genetically modified animals [1] archivat en Wayback Machine.. Canada: Brainwaving
  3. ↑ Nicholl, Desmond S. T.. An Introduction to Genetic Engineering, Cambridge University Press, pp. 34. ISBN 9781139471787.
  4. ↑ “Synthetic biology: putting synthesis into biology” (2011). Wiley Interdisciplinary Reviews: Systems Biology and Medicine 3 (1): 7–20. doi:10.1002/wsbm.104. PMID 21064036.
  5. ↑ Genetics.184(1)
    9–17.doi:10.1534/genetics.109.112144.
  6. ↑ “DNA uptake during bacterial transformation” . Nature Reviews. Microbiology 2 (3): 241–9. doi:10.1038/nrmicro844. PMID 15083159.
  7. ↑ “Simian virus 40 DNA sequences in DNA of healthy adult mice derived from preimplantation blastocysts injected with viral DNA” . Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 71 (4): 1250–4. doi:10.1073/pnas.71.4.1250. PMID 4364530. Bibcode: 1974PNAS...71.1250J.
  8. ↑ National Research Council (US) Committee on Identifying and Assessing Unintended Effects of Genetically Engineered Foods on Human Health. Methods and Mechanisms for Genetic Manipulation of Plants, Animals, and Microorganisms (en en), National Academies Press (US).
  9. ↑ Setlow, Jane K. (2002-10-31). Genetic Engineering: Principles and Methods, Springer Science & Business Mija, pp. 109. ISBN 9780306472800.
  10. ↑ Nucleic Acids Research.37(16)
    5405–19.doi:10.1093/nar/gkp548.
  11. ↑ The Plant Journal.61(1)
    176–87.doi:10.1111/j.1365-313X.2009.04041.x.
  12. ↑ Nature.459(7245)
    442–5.doi:10.1038/nature07845.
  13. ↑ Nature.459(7245)
    437–41.doi:10.1038/nature07992.
  14. ↑ Genetics.186(2)
    757–61.doi:10.1534/genetics.110.120717.
  15. ↑ Nucleic Acids Research.39(1)
    359–72.doi:10.1093/nar/gkq704.
  16. ↑ (2013).Molecular Systems Biology.9
    641.doi:10.1038/msb.2012.66.
  17. ↑ (2012) «Precision editing of large animal genomes», Advances in Genetics Volume 80, pp. 37–97. doi:10.1016/B978-0-12-404742-6.00002-8. ISBN 9780124047426.
  18. ↑ 18,0 18,1 Cell & Bioscience.7
    21.doi:10.1186/s13578-017-0148-4.
  19. ↑ «How CRISPR is Spreading Through the Animal Kingdom» (en en). www.pbs.org. Consultat el 2018-12-20.
  20. ↑ Clive Root (2007). Domestication, Greenwood Publishing Groups.
  21. ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.69(10)
    2904–9.doi:10.1073/pnas.69.10.2904.
  22. ↑ M. K. Sateesh (2008-08-25). Bioethics And Biosafety, I. K. International Pvt Ltd, pp. 456–. ISBN 978-81-906757-0-3.
  23. ↑ Jaenisch, R. and Mintz, B. (1974 ) Simian virus 40 DNA sequences in DNA of healthy adult mice derived from preimplantation blastocysts injected with viral DNA. Proc. Natl. Acad. 71(4): 1250–54
  24. ↑ «[2]». Consultat el 2016-12-02.
  25. ↑ Science.214(4526)
    1244–6.doi:10.1126/science.6272397.
  26. ↑ Nature.294(5836)
    92–4.doi:10.1038/294092a0.
  27. ↑ Gens & Development.21(18)
    2258–70.doi:10.1101/gad.1583307.
  28. ↑ “Cloned transgenic cattle produïx milk with higher levels of beta-casein and kappa-casein” . Nature Biotechnology 21 (2): 157–62. doi:10.1038/nbt783. PMID 12548290.
  29. ↑ Journal of Mammary Gland Biology and Neoplasia.3(3)
    337–50.doi:10.1023/a:1018723712996.
  30. ↑ (1987).Biotechnology.24(11)
    425–8.doi:10.1038/nbt1187-1183.
  31. ↑ Biotechnology Advances.30(6)
    1336–43.doi:10.1016/j.biotechadv.2012.02.006.
  32. ↑ «CNN.com - Glowing fish to be first genetically changed pet - Nov. 21, 2003». edition.cnn.com. Consultat el 2018-12-25.
  33. ↑ FDA.
  34. ↑ Bodnar. «Risk Assessment and Mitigation of AquAdvantage Salmon». ISB News Report. Archivat des d'el original, el 2021-03-08. Consultat el 2018-12-25.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Animal_modificat_genèticament&oldid=697316»