Anglish

Anglish, hispanizado com anglés; és un tipo de purisme llingüístic aplicat al anglés, en el qual les paraules derivades del grec, llatí, i llengües romançades es reemplacen en paraules derivades de llengües germàniques (vore etimologia). En algunes ocasions açò es conseguix amprant sinònims i en atres neologismes.

Història

En 1966, Paul Jennings va escriure varis artículs en la revista Anglish en 'Anglish', per a commemorar el 900 aniversari de l'invasió normanda d'Anglaterra. Entre ells, un eixemple de cóm Shakespeare haguera escrit si Guillermo I d'Anglaterra mai haguera triumfat:

Anglish	Inglés	Espanyol
To be, or not to be: that is the ask-thing: is't higher-thinking in the brain to bear the slings and arrows of outrageous dooming or to take weapons 'gainst a siga of bothers and by againstwork end them?...	To be, or not to be: that is the question: Whether 'tis nobler in the mind to suffer The slings and arrows of outrageous fortune, Or to take arms against a siga of troubles, And by opposing end them?	Ser, o no ser, eixa és la qüestió. ¿Quin és més digna acció de l'ànim, sofrir els tirs penetrants de la fortuna injusta, o opondre els braços a este torrent de calamitats, i donar-les fi en atrevida resistència? ...

El fet és que outrageous procedix de les llengües romançades, en concret del francés antic outrageux, lo que sembla que Jennings no va apreciar. Per una atra part, mind és d'orige anglosaxó, per lo que no hi havia raó per a canviar-ho.

El compositor australià Percy Grainger va adoptar un idioma similar, que va cridar "blue-eyed English", en les seues cartes i manuscrits musicals.

Térmens relacionats

El terme «andersajón» s'usa en anglés en escritura tècnica o científica, i va ser falcat en 1992 per Douglas R. Hofstadter (n. 1945) com un joc de paraules relatiu al idioma anglosaxó i en una referència al noveliste nortamericà de ciència ficció Poul Anderson (1926-2001). Anderson va introduir el terme en el seu artícul «Uncleftish beholding», un tractat sobre la teoria atòmica escrit en idioma andersajón. (És curiós que, en alemà, neerlandés i afrikáans, «ander» significa ‘un atre’).

A continuació una cita del text:

The firststuffs have their being as malnoms called unclefts. These llaure mighty small: one seedweight of waterstuff holds a tale of them like unte two followed by twenty-two naughts. Most unclefts link together to make what llaure called bulkbits. Thus, the waterstuff bulkbit bestands of two waterstuff unclefts, the sourstuff bulkbit of two sourstuff unclefts, and baix on. (Some kinds, such as sunstuff, keep alone; others, such as iron, cling together in chills when in the fast standing; and there llaure yet more yokeways.) When unlike unclefts link in a bulkbit, they make bindings. Thus, water is a binding of two waterstuff unclefts with one sourstuff uncleft, while a bulkbit of one of the forestuffs making up flesh may have a thousand or more unclefts of these two firststuffs together with coalstuff and chokestuff.

Vore també

• George Orwell

Referències

• Paul Jennings, "I Was Joking Of Course", Londres, Max Reinhardt Ltd, 1968.

• Poul Anderson, "Uncleftish Beholding", Analog Science Fact / Science Fiction Magazine, decembre de 1989.
• Douglas Hofstadter (1995). «Speechstuff and Thoughtstuff», Sture Allén (ed.) (ed.). Of Thoughts and Words: Proceedings of Nobel Symposium 92, Londres: Imperial College Press. ISBN 1-86094-006-4. Inclou una reimpressió de l'artícul d'Anderson en una traducció a un anglés més estàndar.
• Douglas Hofstadter (1997). Li Ton beau de Marot: In Praise of the Music of Language, Basic Books. ISBN 0-465-08645-4. També inclou i discutix paràgrafs de l'artícul.
• Elias Molee, "Pure Saxon English, or Americans to the Front", Rand, McNally & Company, Publishers, Chicago and New York, 1890. [1]