Anex:Patrimoni de la Humanitat en Suècia
| Archiu:Flag of caps block 0 .svg |
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Suècia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Real lloc de Drottningholm | |
| Be cultural inscrit en 1991. | |
| Localisació: Província d'Estocolm | |
Situat en una illa del llac Mälar, en les afores d'Estocolm, el real lloc de Drottningholm, en el seu palau, el seu teatre de l'any 1766 admirablemente conservat, el seu pabelló chinenc i els seus jardins, és l'eixemple més esplèndit de residència real de l'Europa Septentrional del sigle XVIII inspirada en el model del palau de Versalles. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Birka i Hovgården | |
| Be cultural inscrit en 1993. | |
| Localisació: Província d'Estocolm | |
Situat en l'illa de Björkö, en el llac Mälar, el lloc arqueològic de Birka va estar poblat en els sigles IX i X. Junt en el lloc de Hovgården, emplaçat en la veïna illa de Adelsö, forma un conjunt arqueològic ilustrativo de les rets comercials complexes de temps dels vikingos i de la seua influència en l'història de Escandinavia. Birka va anar també la sèu de la congregació cristiana més antiga de Suècia, fundada l'any 831 per Sant Ansgar. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Forges de Engelsberg | |
| Be cultural inscrit en 1993. | |
| Localisació: Província de Västmanland | |
Engelsberg és el lloc millor conservat i l'eixemple més complet de les fundició de ferro d'alta calitat que li varen valdre a Suècia el primer lloc en este sector de producció en els sigles XVII i XVIII. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Skogskyrkogården | |
| Be cultural inscrit en 1994. | |
| Localisació: Província d'Estocolm | |
Este cementeri d'Estocolm va ser construït entre 1917 i 1920 per dos jóvens arquitectes, Asplund i Lewerentz, en antigues graveras plantades de pins. Proyectat per a combinar els elements arquitectònics en la vegetació i aprofitar perfectament els accidents del terreny, el paisage creat s'harmonisa perfectament en la funció del lloc. El disseny de Skogskyrkogården ha eixercit una profunda influència en molts països del món. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Gravats rupestres de Tanum | |
| Be cultural inscrit en 1994. | |
| Localisació: Província de Västra Götaland | |
Situada al nort de la regió de Bohuslän, la localitat de Tanum posseïx un conjunt de petroglifos d'importància excepcional tant per la seua varietat –representacions de sers humans, animals, armes, embarcacions i objectes diversos– com per la seua unitat cultural i cronològica. Estos gravats rupestres, que són ilustrativos de la vida i les creències dels pobles europeus en l'Edat de Bronze, destaquen per la seua abundància i la calitat de la seua factura. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Ciutat hanseática de Visby | |
| Be cultural inscrit en 1995. | |
| Localisació: Província de Gotland | |
Situada en l'illa de Gotland, esta ciutat es va edificar en l'emplaçament d'un antic poblament vikingo i va aplegar a ser, entre els sigles XII i XIV, el centre principal de la Lliga Hanseática en la Mar Bàltica. Les seues muralles del sigle XIII i les més de 200 cellers i mansions de mercaders d'eixa mateixa época fan de Visby la millor conservada de les ciutats comercials fortificadas del nort d'Europa. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Llogaret-iglésia de Gammelstad (Luleå) | |
| Be cultural inscrit en 1996. | |
| Localisació: Província de Norrbotten | |
Situada en el fondo del golf de Botnia, Gammelstad és l'eixemple millor conservat de llogaret-iglésia, un tipo singular de poblat antany molt estés per tot el nort de Escandinavia. Els seus 424 cases de fusta, agrupades entorn a l'iglésia de pedra de principis del sigle XV, només eren habitades els dumenges i festes de guardar pels feligresos de les comarques circumdants, que no podien retornar en el mateix dia a les seues llars per la distància i les condicions difícils del trayecte. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Regió de Laponia | |
| Be mixto inscrit en 1996. | |
| Localisació: Província de Norrbotten / Província de Västerbotten | |
| Zona de protecció: 940.000 ha. | |
Habitada pels saami, o lapones, la regió circumpolar del nort de Suècia és la més vasta i una de les últimes del món en la que predomina encara un modo de vida ancestral basat en la trashumancia estacional. Cada estiu, els lapones conduïxen les seues immenses raberes de renos cap a les montanyes a través d'un paisage natural fins a hui preservat, encara que amenaçat per l'arribada dels vehículs de motor. Les morrenas i els vasts i canviants cursos d'aigua glaciars d'esta regió són ilustrativos de processos geològics antics i contemporàneus. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Port naval de Karlskrona | |
| Be cultural inscrit en 1998. | |
| Localisació: Província de Blekinge | |
Karlskrona és un eixemple excepcional de les ciutats navals planificades, característiques de finals del sigle XVII en Europa. Ha conservat intactes el seu traçat primigeni i numerosos edificis, aixina com algunes instalacions ilustrativas del seu desenroll ulterior fins als nostres dies. (UNESCO/BPI)[9]
|
| Costa Alta / Archipèlec de Kvarken | |
| Be natural inscrit en 2000, extensió en 2006. | |
| Este ben és compartit en Plantilla:FIN. | |
| Localisació: Província de Västerbotten (Suècia) / Ostrobotnia (Finlàndia) | |
| Zona de protecció: 336.900 ha. | |
La Costa Alta i l'archipèlec de Kvarken estan situats en el golf de Botnia, la prolongació septentrional de la Mar Bàltica. Els seus 5.600 illes i illots es caracterisen principalment per la presència de morrenas en cresta ondulada, o morrenas de Geer, formades pel derretimiento de la conya de gèl continental sobrevingut uns 10.000 a 24.000 anys arrere. En l'archipèlec emergixen contínuament noves illes de la mar per una elevació glacio-isostática ràpida, fenomen que es produïx quan els terrenys comprimits pel pes d'un glaciar s'eleven al derretirse este. L'índex d'elevació de l'archipèlec és un dels més alts del món. Com a conseqüència de l'alvanç de les terres del llitoral, les illes sorgixen de les aigües i s'unixen, la superfície de les penínsules s'engrandix i les baïes acaben formant llac, que despuix es convertixen en marismas i turberas pantanosas. La Costa Alta també s'ha configurat en gran mida per la conjunció de la glaciació, la reculada dels glaciars i l'emergència de noves terres. Des de que els gèls es varen retirar definitivament de la Costa Alta –fa 9.600 anys aproximadament– l'elevació ha alcançat uns 285 metros, la qual cosa representa el major “repunt” de terrenys observat fins ara. La Costa Alta és un lloc excepcional per a entendre els processos geològics que han conduït a la formació dels glaciars i de les zones d'elevació de la superfície de la Terra. (UNESCO/BPI)[10]
|
| Paisage agrícola del sur de Öland | |
| Be cultural inscrit en 2000. | |
| Localisació: Província de Kalmar | |
| Zona de protecció: 56.323 ha. Zona de respecte: 6069 ha. | |
El sur de l'illa bàltica de Öland està dominat per un gran replanell calcárea en la que l'home viu des de fa més de 5.000 anys, adaptant el seu modo de vida a les condicions naturals. El resultat d'eixa presència humana és l'excepcional paisage del lloc, en el que abunden els testimonis de poblaments continus des dels temps prehistòrics fins als nostres dies. (UNESCO/BPI)[11]
|
| Zona d'explotació minera de la “Gran Montanya de Coure” de Falun | |
| Be cultural inscrit en 2001. | |
| Localisació: Província de Dalarna | |
| Zona de protecció: 43 ha. Zona de respecte: 3500 ha. | |
L'immensa excavació minera coneguda en el nom de “Gran Pou” és la traça més notable del paisage de Falun, ilustrativo de la producció de coure en esta regió des del sigle XIII per lo manco. Fundada en el sigle XVII i proveïda de magnífics edificis històrics, la ciutat planificada de Falun, aixina com els vestigis industrials i domèstics dels poblaments disseminats en gran part de la regió de Dalecarlia, oferixen una image vívida de la que va ser, durant sigles, una de les més importants zones mineres del món. (UNESCO/BPI)[12]
|
| Archiu:Grimeton-radio-station-80. caps block 102 | Emissora de Radi Varberg |
| Be cultural inscrit en 2004. | |
| Localisació: Província de Halland | |
| Zona de protecció: 109 ha. Zona de respecte: 3854 ha. | |
Situada en Grimeton, al suroest de Suècia, l'emissora de radi Varberg va ser construïda entre 1922 i 1924. És un edifici monumental extraordinàriament ben conservat i molt representatiu de la primera época del sistema de telecomunicacions inalàmbriques entre les dos vores de l'Atlàntic. El lloc conserva el material de transmissió, que comprén un conjunt d'antenes formades per sis torretes d'acer de 127 metros d'altura. Encara que ya no s'utilisen sistemàticament, els equipaments de l'emissora es mantenen en estat de funcionament. El lloc, que té una superfície de109,9 hectàrees, comprén varis edificis a on es troben l'emissora primigènia Alexanderson i varis transmissors d'ona curta en les seues corresponents antenes, aixina com una zona de vivendes per al personal. L'arquitecte Carl Åkerblad va dissenyar els edificis principals en estil neoclàssic i l'ingenier Henrik Kreüger es va encarregar de la construcció de les antenes, que en la seua época varen ser les estructures d'ingenieria més altes de tota Suècia. L'emissora Varberg constituïx un testimoni excepcional del desenroll de les telecomunicacions i és l'únic eixemple existent d'una emissora de ràdio important basada en la tecnologia anterior a l'era electrònica. (UNESCO/BPI)[13]
|
| Arc geodèsic de Struve | |
| Be cultural inscrit en 2005. | |
| Este ben és compartit en Plantilla:BLR, Plantilla:EST, Plantilla:FIN, Plantilla:LAT, Plantilla:LTU, Plantilla:MDA, border|link=|20px Noruega, border|link=|20px Rusia i border|link=|20px Ucrania | |
| Localisació: Província de Norrbotten | |
L'arc geodèsic de Struve és un conjunt de triangulacions que s'estén per dèu països, a lo llarc de 2.820 km, des de Hammerfest (Noruega) fins a la Mar Negra. Compost pels punts de la triangulació realisada entre 1816 i 1855 per l'astrònom Friedrich Georg Wilhelm Struve, este arc va permetre realisar la primera medició precisa d'un llarc segment del meridiano terrestre. Esta triangulació va contribuir a definir i medir la forma exacta de la Terra i va eixercitar un paper important en la bestreta de les ciències geològiques i la realisació de mapes topogràfics precisos. És una mostra extraordinària de la colaboració científica entre sabio de distints països, aixina com un eixemple de cooperació entre varis monarques europeus en pro del progrés científic. L'arc primigeni estava constituït per 258 triànguls i 265 punts fixos principals. El lloc inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial comprén 34 dels punts fixos originals senyalats per mijos diferents: perforació en roques, creus de ferro, túmulos i obeliscs. (UNESCO/BPI)[14]
|
| Archiu:Fågelsjö Gammelgård Framsida Med Häst. caps block 126 | Granges decorades de Hälsingland |
| Be cultural inscrit en 2012. | |
| Localisació: Província de Gävleborg | |
| Zona de protecció: 15 ha. Zona de respecte: 537 ha. | |
El lloc consistix en sèt cases de fusta situades a l'est de Suècia que representen l'apogeu de la construcció en fusta en la regió, una tradició que es remonta a l'Edat Mija. Reflectixen la posteritat dels grangers independents que, en el sigle XIX, varen utilisar les seues riquees per a construir-se vivendes noves en sales o habitacions auxiliars profusamente decorades reservades per a les festivitats. Les pintures que les adornen representen la fusió de l'art folk en els estils preferits per l'aristocràcia terratinent de l'época, entre ells el barroc i el rococó. Decorats per pintors i artistes coneguts o desconeguts que viajaven d'una a una atra, els llocs inscrits representen el florecimiento final d'una llarga tradició cultural. (UNESCO/BPI)[15]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Suècia. 1. Real lloc de Drottningholm. *Granges decorades de Hälsingland. *Arc geodèsic de Struve - Lloc compartit en Bielorússia, Estònia, Finlàndia, Letònia, Lituània, Moldàvia, Noruega, Rússia i Ucrània. ***Costa Alta/Archipèlec de Kvarken - lloc compartit en Finlàndia. |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Suècia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 de febrer de 2011,[16] ha presentat els següents llocs:
| El creiximent sistemàtic de la Biologia
Ben cultural Propost en 2011 |
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
| Image | Nom | Any | Tipo | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Archiu:Orkesta kyrka. caps block 141 | Paisage cultural de Markim i Orkesta | 1995–2011 | K | El paisage cultural de les parròquies de Markim i Orkesta, prop d'Estocolm, ha estat poblat de forma contínua des de l'Edat de Bronze. |
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Suècia no té cap element inscrit en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial.
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Real lloc de Drottningholm». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Birka i Hovgården». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Forges de Engelsberg». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Skogskyrkogården». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Gravats rupestres de Tanum». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Ciutat hanseática de Visby». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Llogaret-iglésia de Gammelstad (Luleå)». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Regió de Laponia». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Port naval de Karlskrona». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «High Coast / Kvarken Archipelago». UNESCO Culture Sector. Consultat el 20 d'agost de 2014.
- ↑ «Paisage agrícola del sur de Öland». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Zona d'explotació minera de la “Gran Montanya de Coure” de Falun». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Emissora de Radi Varberg». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ «Arc geodèsic de Struve». UNESCO Culture Sector. Consultat el 31 de giner de 2014.
- ↑ «Granges decorades de Hälsingland». UNESCO Culture Sector. Consultat el 2 de febrer de 2015.
- ↑ Llista indicativa de Suècia
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Suècia.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Suècia (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Suècia (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Suecia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.