Skogskyrkogården
Skogskyrkogården (en espanyol Cementeri del bosc), està ubicat al sur de la ciutat d'Estocolm.
Els arquitectes suecs Erik Gunnar Asplund i Sigurd Lewerentz varen ser els guanyadors d'un concurs en l'any 1915 per a la construcció d'un gran cementeri en Estocolm. El nom de la seua proposta va ser "Tallum", nom que deriva del terme pi, (en suec Tall). És un lloc que inspira tranquilitat.
El cementeri està construït adaptant-se a la naturalea del bosc, en vàries capellas i un crematori. Es va inspirar en els cementeris forestals alemans de Friedhof Ohlsdorf en Hamburc i el Waldfriedhof en Munich i les pintures de Caspar David Friedrich. La seua forma ha segut un model seguit en la construcció d'atres cementeris per tot lo món. La capella principal data de 1925 i el crematori de 1940, abdós obra de l'arquitecte Gunnard Asplund; la primera, en estil clasicista nòrdic, i el segon en el seu final estil racional moderniste, ya que ho va terminar poc abans de la seua mort.
Les sifres del cementeri donen conte d'al voltant de 50.000 tombas. Ademés, conta en dos àrees de bosc ("Bosc del recort"), a on s'enterra de forma anònima; al voltant d'estos boscs es poden deixar flors, encendre vés-les i meditar. En Suècia des de el XX s'acostuma enterrar els restants despuix de ser incinerats.
Skogskyrkogården va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en l'any 1994 per l'Unesco.[1]
Celebritats enterrades
[editar | editar còdic]Imàgens del lloc
[editar | editar còdic]-
Heliga korsets kapell
La capella de la Santa Creu. -
Skogskapellet
La capella del bosc. -
Uppståndelsekapellet
La capella de la resurrecció.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Skogskyrkogården». UNESCO Culture Sector. Consultat el 29 de març de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Skogskyrkogården, Estocolm.- el_Bosc_(Estocolm) Skogskyrkogården en Urbipedia
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Skogskyrkogården» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.