Anex:Patrimoni de la Humanitat en Pakistan

Bens culturals i naturals

Pakistan conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

	Ruïnes arqueològiques de Mohenjo-Daro
	Be cultural inscrit en 1980.
	Localisació: Sind
	Este lloc alberga les ruïnes d'una immensa ciutat de la vall del Indo, construïda totalment en atobó en el tercer mileni a.C. La acrópolis erigida sobre enormes terraplens, les muralles i la rigorosa planificació del traçat de la ciutat baixa atesten l'existència d'un urbanisme primerenc estrictament planificat. (UNESCO/BPI)

	Taxila
	Be cultural inscrit en 1980.
	Localisació: Punjab
	Des de la construcció de l'antiquíssim túmulo neolític de Saraikala fins a l'edificació de la ciutat de Sirsukh en el sigle I d. C., passant per l'erecció de les muralles de Sirkap en el sigle II a.C., el lloc de Taxila ilustra les etapes de desenroll urbà d'una ciutat de la vall del Indo somesa successivament a l'influència de Pèrsia, Grècia i l'Àsia Central. Des del sigle V a.C. fins al sigle II d.C. va ser, ademés, sèu d'un important centre d'ensenyança budista. (UNESCO/BPI)

	Ruïnes budistes de Takht-i-Bahi i vestigis de Sahr-i-Bahlol
	Be cultural inscrit en 1980.
	Localisació: Frontera del Noroest
	El conjunt monástico budiste de Takht-i-Bahi (Tro dels orígens) es va fundar a principis del sigle I. El seu emplaçament en el cim d'un alt cerro li va salvar de les invasions successives de la regió, lo que explica el seu bon estat de conservació. En les seues rodalies es troben les ruïnes de Sahr-i-Bahlol, una chicoteta ciutat fortificada d'eixa mateixa época. (UNESCO/BPI)

	Monuments històrics en Makli, Thatta
	Be cultural inscrit en 1981.
	Localisació: Sind
	Capital de tres dinasties successives, abans de caure baix la dominació dels emperadors mogoles de Delhi, la ciutat de Thatta es va embellir contínuament entre els sigles XIV i XVIII. Els vestigis d'esta urbs i de la seua necròpolis són un testimoni excepcional de la civilisació del Sind. (UNESCO/BPI)

	Fort i Jardins de Shalimar en Lahore
	Be cultural inscrit en 1981.
	Localisació: Punjab
	Este lloc comprén dos obres mestres del periodo d'apogeu de la civilisació mogol, en temps de l'emperador Sha Jahan. El fort de Lahore tanca en les seues muralles un conjunt de palaus i mesquites de marbre ornamentados en mosaics i dorats. En les rodalies de la ciutat, els esplèndits jardins de Shalamar, escalonats en tres terrats, oferixen un eixemple inigualable de refinament artístic en els seus pabellons, cascades i vasts estanys. (UNESCO/BPI)

	Fort de Rohtas
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Punjab
	Despuix de derrotar a l'emperador mogol Humayun, en 1541, Sher Sha Suri va ordenar construir un conjunt de fortificacions en Rothas, un lloc estratègic situat en el nort de l'actual territori de Pakistan. Este fort, cridat Qila Rohtas, mai va ser conquistat i va permanéixer intacte fins als nostres dies. La fortificació principal és una muralla de més de quatre quilómetros de perímetro dotada de bastions i portes monumentals. Este fort constituïx un eixemple excepcional de l'antiga arquitectura militar musulmana en esta regió d'Àsia. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Pakistan.

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Pakistan té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

	El Novruz o Nowrouz, Nooruz, Navruz, Nauroz i Nevruz (Festivitat de l'Any Nou)
	Be immaterial inscrit en 2009, estés en 2016.
	Este element és compartit en Afganistàn,  Azerbaijan, , Iran, Iraq, Kazajistán Kazajistán, Kirguisistàn, Tadjikistàn, Turkmenistàn, Uzbekistàn i TurquíaErro al crear miniatura:
	La festivitat de l'Any Nou sol ser una efeméride en la que les persones expressen els seus desijos de prosperitat i renove de les seues vides. En numeroses regions d'Afganistan, Azerbaiyan, Índia, Iran, Iraq, Kazajstán, Kirguizistan, Pakistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Turquia i Uzbekistan, este acontenyiment se celebra el 21 de març i rep les denominacions Nauryz, Navruz, Nawruz, Nevruz, Novruz, Nowruz o Nuruz, que tenen la mateixa significació de “dia nou” en les distintes llengües d'eixos països. Durant unes dos semanes tenen lloc diverses celebracions de ritos, cerimònies i events culturals. Una important costum tradicional característica d'este periodo és la de reunir-se per a menjar en la família i aplegats entorn a una taula ornada en objectes que simbolisen la purea, la lluminositat, la vida i la prosperitat. Els participants en les celebracions s'engalanen en penyores de vestir noves i visiten als seus veïns i parents, especialment als més vells. També es fan regals –sobretot als chiquets– que solen consistir en objectes fabricats per artesans. En esta festivitat de l'Any Nou es representen espectàculs galliponters de música i dansa, se celebren ritos de l'aigua i el fòc en públic, s'organisen competicions de deports tradicionals i es fabriquen diversos objectes artesanals. Totes estes costums tradicionals, que les generacions de més edat transmeten a les més jóvens per mig de l'observació i la participació en elles, contribuïxen a fomenten la diversitat cultural i la tolerància, aixina com a enfortir el sentiment de solidaritat i les relacions pacífiques en les comunitats. (UNESCO/BPI)

	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).
	Este element és compartit en ' GER, Aràbia Saudita, Austria, Bélgica, Qatar,  Corea del Sur, Emirats Àrabs Units, Espanya , FRA, HUN, ITA, Kazajistán Kazajistán,  Marrócs, Mongòlia, Portugal,  República Checa i Síria
	En un principi, l'home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Pakistan, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 12 de giner de 2016, ha presentat els següents 26 llocs:

	Mesquita de Badshahi, Lahore Be cultural Propost en 1993
	Mesquita de Wazir Khan, Lahore Be cultural Propost en 1993
	Tombes de Jahangir, Asif Khan i Akbari Sarai, Lahore Be cultural Propost en 1993
	Hiran Minar i estany, Sheikhupura Be cultural Propost en 1993
	Tomba de Hazrat Rukn-i-Alam, Multen Be cultural Propost en 1993
	Fort Ranikot, Dadu Be cultural Propost en 1993
	Mesquita de Shah Jahan, Thatta Be cultural Propost en 1993
	Tombes de Chaukhandi, Karachi Be cultural Propost en 1993
	Lloc arqueològic de Mehrgarh Be cultural Propost en 2004
	Lloc arqueològic de Rehman Dheri Be cultural Propost en 2004
	Lloc arqueològic de Harappa Be cultural Propost en 2004
	Lloc arqueològic de Ranigat Be cultural Propost en 2004
	Edictes en roca en Mansehra Be cultural Propost en 2004
	Edictes sobre pedra de Shahbazgarhi Be cultural Propost en 2004
	Fort Baltit Be cultural Propost en 2004
	Tomba de Bibi Jawindi, Baha'al-Halim i Ustead i la tomba i mesquita de Jalaluddin Bukhari Be cultural Propost en 2004
	Tomba de Shah Rukn-i-Alam Be cultural Propost en 2004
	Port de Banbhore Be cultural Propost en 2004
	Derawar i els forts del Desert de Cholistán Be cultural Propost en 2016
	Paisage cultural del Hingol Be cultural Propost en 2016
	Paisage cultural dels karez Be cultural Propost en 2016
	Paisage cultural de Nagarparkar Be cultural Propost en 2016
	Parc nacional de Deosai Be natural Propost en 2016
	Parc nacional del Karakoram Central Be natural Propost en 2016
	Bosc de Ginebreres de Ziarat Be natural Propost en 2016
	El Salt Range i la Mina de Sal de Khewra Be mixto Propost en 2016

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen a continuació varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades de la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Petroglifos d'Hunza, Gilgit i Chilas	1980–1981	K
	Parc nacional de Kirthar	1982–1982	N
	Reserva del delfí del Indo	1982–1982	N
	Parc nacional de Lal Suhanra	1982–1982	N

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Pakistan.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Pakistan (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)