Anar al contingut

Frontera del Noroest

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a l'actual província pakistaní vore Jaiber Pastunjuá.


La Frontera del Noroest (Plantilla:Lang-ur; en inglés: North-West Frontier Province, abreviat NWFP) va ser una província de l'Índia britànica i posteriorment de Pakistan.[1] Es va establir en 1901 i es va conéixer en este nom fins a 2010. La zona es va convertir en la província de Jaiber Pastunjuá el 19 d'abril de 2010, quan va ser firmada la Dihuitena Esmena pel president Asif Ali Zardari.

La província va cobrir un àrea de 70 709 km², incloent gran part de l'actual Jaiber Pastunjuá pero excloent els estats principescos d'Amb, Chitral, Dir, Phulra i Swat. La capital era la ciutat de Peshawar, i la província estava composta per tres divisions (Peshawar, Dera Ismail Khan i Malakand). Fins a 1947, la província estava delimitada per cinc estats principescos al nort, els estats menors de l'Agència de Gilgit al noreste, la província de Punyab Occidental a l'est i la província de Baluchistán al sur. Afganistan es trobava al noroest, en les agències tribals formant una zona de amortiguamiento.

Història

Província de la Frontera del Noroest entre 1901 i 1955.

La major part del territori d'esta província era part del Imperi durrani des de el XVIII fins a al voltant de la década de 1820, quan el maharajá Ranjit Singh, del Regne sij en sèu en Lahore, va aprofitar el caos intern de la família gobernant afgana i ho va anexar al seu imperi.

Més tart, despuix de la segona guerra anglo-sij de 1848-1849 i quan el Punyab va quedar baix el control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, esta regió, junt en les "Àrees Tribals Fronterices", va actuar com a zona de amortiguamiento en Afganistan. La província va ser creada formalment en 1901 per l'administració britànica fora de les àrees nort-occidentals de les terres originalment pastún que es varen fusionar en l'antic Punyab, inicialment baix un cap comissionat, i després un governador de ple dret a partir de 1938.

Durant la partició de l'Índia es va celebrar un referèndum en juliol de 1947 per a decidir el futur de la província de la Frontera del Noroest, en el que els habitants d'esta varen decidir unir-se a Pakistan. No obstant el llavors primer ministre Khan Sahib, junt en el seu germà Bacha Khan i els Khudai Khidmatgars, varen boicotejar el referèndum, citant que no tenia les opcions de que la província s'independisara o s'unira a Afganistan.[2][3] La província de la Frontera del Noroest va durar fins a 1955 quan es va fusionar en la nova província de Pakistan Occidental, segons la política d'Una Unitat anunciada pel primer ministre Chaudhry Mohammad Ali. Mianwali i Attock varen ser sostrets d'ell i es varen fusionar en Punyab. Va ser recreat despuix de la dissolució del sistema d'Unitat Única i va durar baix la seua antiga nomenclatura fins a abril de 2010, quan va ser renombrada com la província de Jaiber Pastunjuá.[4]

Referències

  1. ↑ Ben Cahoon. «Pakistan Provinces». WorldStatesmen.org. Consultat el 3 d'octubre de 2007.
  2. ↑ Books.google.com (ed.). The Dust of Empire: The Race For Mastery In The Asian Heartland – Karl E. Meyer – Google Boeken.
  3. ↑ «Was Jinnah democratic? — II». Daily Claves. Consultat el 24 de febrer de 2019.
  4. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametro title es obligatori.


Referències