Anex:Patrimoni de la Humanitat en Indonèsia
|
Archiu:Flag of Indonesia.svg |
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Indonèsia conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:
| Archiu:Prambanan Complex 1.jpg | Conjunt de Prambanan |
| Be cultural inscrit en 1991. | |
| Localisació: Java Central | |
Construït en el sigle X, este conjunt monumental és el més gran dels dedicats al cult de Siva en Indonèsia. En mig de l'últim dels recints quadrats concèntrics s'alcen tres temples consagrats a cada una de les deidades principals del hinduismo: Siva, Visnú i Brahma. Estos santuaris estan ornamentados en relleus ilustrativos de la epopeya del Ramayana. Junt a ells s'alcen atres tres temples dedicats als animals que servixen d'ensellament a eixos deus. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Archiu:Borobudur 2008.JPG | Conjunt de Borobudur |
| Be cultural inscrit en 1991. | |
| Localisació: Java Central | |
Situat en el centre de l'illa de Java, este célebre temple budiste va ser construït en els sigles VIII i IX. El seu edifici comprén tres nivells: una base piramidal en cinc terrats quadrats concèntriques; una part central en forma de con truncat en tres plataformes circulares; i un arremate format per una estupa monumental. Les parets i les balaustradas estan ornamentadas en bajorrelieves que cobrixen una superfície total de 2.500 m2. Entorn a les plataformes circulares hi ha 72 estupas ahuecadas en unes atres tantes estàtues de Buda. Este monument va ser restaurat en el deceni de 1970 en ajuda de la UNESCO. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Archiu:Komodo-dragon-3.jpg | Parc Nacional de Komodo |
| Be natural inscrit en 1991. | |
| Localisació: Nusatenggara Oriental | |
En estes illes volcàniques viu una població d'uns 5.700 fardachos jagants, l'aspecte dels quals i comportament agressiu han fet que se'ls cride els “dragons” de Komodo. Esta espècie de reptils, que no existix en cap atre lloc del món, presenta un gran interés científic per a l'estudi de l'evolució. Els tossals del parc, cobertes per una vegetació de sabana seca esguitada de plantes espinoses, contrasten en les plages d'enlluernant arena blanca i les ones de color blau que trenquen contra les roques de coral. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Ujungkulon.jpg | Parc Nacional de Ujung Kulon |
| Be natural inscrit en 1991. | |
| Localisació: Lampung i Banten | |
Situat en l'extrem sudoccidental de Java, a la vora de l'estret de la Sonda, este parc comprén la península de Ujung Kolon i vàries illes, aixina com la reserva natural de Krakatoa. Ademés de la seua bellea natural i interés geològic per a l'estudi del vulcanisme insular, el parc conta en la zona més extensa de boscs plujosos de terres baixes que queda en Java. També alberga diverses espècies vegetals i animals en perill d'extinció, en particular el rinoceront de Java. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Sangiran IV (Palate).jpg | Lloc dels primers hòmens de Sangiran |
| Be cultural inscrit en 1996. | |
| Localisació: Java Central | |
Una campanya d'excavacions portada a terme entre 1936 i 1941 va conduir al descobriment d'un primer fòssil d'homínit en este jaciment. En excavacions posteriors es varen exhumar cinquanta fòssils de meganthropus palaeo i pithecanthropus erectus/homo erectus, és dir, la mitat dels fòssils d'homínits trobat fins a hui en el món. Habitat des de fa un milló i mig d'anys, el lloc de Sangiran és d'importància fonamental per a comprendre l'evolució del ser humà. (UNESCO/BPI)[5]
|
.jpg){kind=link}
| Archiu:Puncakjaya.jpg | Parc Nacional de Lorentz |
| Be natural inscrit en 1999. | |
| Localisació: Papúa | |
En una superfície de 2.500.000 d'hectàrees, este parc és la zona protegida més vasta del surest d'Àsia. El seu gradient d'altitut és únic en el món, ya que va des de cims en neus perpètues fins a ecosistemes marins tropicals, passant per grans extensions de chapulls de terres baixes. Situada en el punt de colisió de dos plaques continentals, la zona del parc presenta una configuració geològica complexa en montanyes en cursos de formació i important erosió degudes a la glaciació. El lloc posseïx també una gran cantitat d'espècies endèmiques i la diversitat biològica més rica de la regió, junt en jaciments fosilíferos que aporten un testimoni sobre l'evolució de la vida en Nova Guinea. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Leuser-orangs 09N8683.jpg | Patrimoni dels boscs plujosos tropicals de Sumatra |
| Be natural inscrit en 2004, en perill des de 2011. | |
| Localisació: Aceh, Sumatra Septentrional, Sumatra Occidental, Jambi, Sumatra Meridional, Bengkulu i Lampung | |
Este lloc té una superfície de 2.500.000 hectàrees i comprén els tres parcs nacionals de Gunung Leuser, Kerinci Seblat i Bukit Barisan Selatan. Oferix possibilitats òptimes per a la conservació a llarc determini de la fauna i flora específiques de Sumatra, compreses moltes espècies en perill d'extinció. En l'àrea protegida viuen 10.000 espècies vegetals, de les que 17 són endèmiques, aixina com més de 200 espècies de mamífers i unes 580 espècies d'aus, de les que 465 són residents i 21 endèmiques. Entre els mamífers, hi ha 22 espècies asiàtiques que només es troben en l'archipèlec indonesi i 15 són exclusives de la regió, en particular l'orangutà endèmic de Sumatra. El paisage del lloc aporta ademés un testimoni biogeográfico de l'evolució de l'illa. (UNESCO/BPI)[7]
|
| Archiu:Bali panorama.jpg | Paisage cultural de Bali: el sistema subak com a expressió de la filosofia Tri Hita Karana |
| Be cultural inscrit en 2012. | |
| Localisació: Bali | |
El paisage cultural de Bali s'estén per una superfície de més de 19.500 hectàrees i comprén cinc terrats de cultiu de l'arròs en els seus corresponents temples d'aigua, que són l'element central d'un sistema de gestió dels recursos hídrics per mig de séquies i represas, denominat subak, els orígens de les quals es remonten al sigle IX. En el territori d'este lloc cultural també s'alça el Temple Real de Pura Taman Ayun, que va ser construït en el sigle XVIII i és el més vast i impressionant dels edificis del seu gènero en Bali. El subak és un reflex de la filosofia Tri Hita Karana, que engloba els tres regnes de l'univers: el de l'esperit, el del ser humà i el de la naturalea. Naixcuda dels intercanvis culturals entre l'illa de Bali i l'Índia a lo llarc dels vint últims sigles, eixa filosofia ha contribuït a configurar el paisage cultural isleño. Gràcies a les pràctiques de cultiu democràtiques i igualitarias del sistema subak, els balineses han aplegat a ser els millors productors d'arròs de l'archipèlec indonesi a pesar del desafiu que planteja la tasca de sustentar a una població molt densa. (UNESCO/BPI)[8]
|
| Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Indonèsia. *Patrimoni dels boscs plujosos tropicals de Sumatra |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Indonèsia, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 14 de març de 2017,[9] ha presentat els següents llocs:
.JPG){kind=link}
.svg){kind=link}
Anteriors candidats a Patrimoni Mundial
[editar | editar còdic]Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Indonèsia té els següents elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial ademés d'un registre de bones pràctiques de salvaguardia (Artícul 18):
| Archiu:Schattenspiel1a.jpg | El teatre de porritos wayang |
| Be immaterial inscrit en 2008. | |
| Archiu:Kris - keris.jpg | El kris indonesi |
| Be immaterial inscrit en 2008. | |
| Archiu:Batik Indonesia.jpg | El batik indonesi |
| Be immaterial inscrit en 2009. | |
Les tècniques, el simbolisme i els elements culturals associats al batik –teixit de cotó i seda teñir a mà– fiten l'existència dels indonesis des del seu naiximent fins a la mort: els chiquets menuts són transportats en cangurs de batik ornados en símbols destinats a dur la bona sòrt, i els difunts són amortajados en sudarios de batik. Els paraments de batik en motius dissenyats per a la vida diària se solen dur en els mijos professionals i universitaris, i atres variants en motius especials es destinen als vestits de boda, les dònes embarassades, els teatres de porritos i atres formes d'expressió artística. Les penyores de batik eixerciten inclús un paper important en determinats rituals com les ofrenes en les que es tira “batik real” en el cràter dels volcans. El batik ho teñir artesans, orgullosos del seu ofici, que dibuixen els motius sobre el teixit traçant llínees i punts en cera calenta. Esta resistix a les tenyides vegetals i d'un atre tipo, lo que permet als artesans efectuar l'teñir de forma selectiva, empapant la tela d'una solució de color, llevant després la cera en aigua calenta i repetint l'operació de l'empapat en solucions d'atres colors tantes voltes com desigen. La gran diversitat de motius traduïx la diversitat d'influències, que van des dels caràcters de la caligrafia àrap fins a les composicions florals europees, passant pels fénix chinencs, els cerezos en flor japonesos i els pavos reals indis o perses. Transmés en freqüència de pares a fills a lo llarc de generacions, l'art del batik no només està íntimament lligat a l'identitat cultural del poble indonesi, sino que ademés expressa la seua creativitat i espiritualitat a través del significat simbòlic dels seus colors i dissenys. (UNESCO/BPI)
| |
| Archiu:Angklung-arumba.jpg | El angklung indonesi |
| Be immaterial inscrit en 2010. | |
El angklung és un instrument de música indonesi fabricat en quatre tubos de bambú suspesos en un marc d'este mateix material i nugats en cordes de trencada. Un mestre artesà talla i retalla cuidadosadament els tubos per a que emeten determinades notes musicals quan se sacsa o colpeja el marc de bambú. Cada angklung emet una nota o concorde únic, de modo que per a eixecutar melodies cal que varis intérprets toquen junts. El angklung tradicional utilisa l'escala pentatónica, pero en 1938 el músic Daeng Soetigna va crear el cridat angklung padaeng, que utilisa l'escala diatònica. Íntimament vinculada a les costums tradicionals, l'art i la cultura d'Indonèsia, la música del angklung s'interpreta en les cerimònies de circumcisió, plantació de l'arròs i recollida de collites. El bambú negre especial en que es fabrica el angklung es tala durant les dos semanes de l'any en que canten les cigarras, procurant tallar-ho a tres segments de distància del sol com a mínim per a permetre que les seues raïls se seguixquen estenent. L'ensenyança del maneig del angklung se sol transmetre oralment de generació en generació, encara que s'està impartint cada volta més en els centres escolars. Tenint en conte que la música del angklung deu eixecutar-se en colaboració, per l'índole d'este instrument, la seua pràctica propicia la cooperació i el respecte mutu entre els músics, i fomenta la disciplina, la responsabilitat, la concentració, l'imaginació, la memòria i el sentit artístic i musical. (UNESCO/BPI)
| |
| Archiu:Saman dance.jpg | La dansa Saman |
| Be immaterial inscrit en 2011 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia. | |
La dansa Saman forma partix del patrimoni cultural del poble gayo, assentat en la província de Aceh, en l'illa de Sumatra. Els seus intérprets són chiquets i jóvens varons que l'eixecuten en cuclillas o agenollats, formant files apretades. Tots ells duen un trage negre brodat en motius de colors típics de la seua ètnia, que simbolisen la naturalea i valors nobles. El cap se senta en mig d'una fila i canta versos en llengua gayo principalment. Eixos versos dispensen consells i poden ser d'índole religiosa, romàntica o humorística. Els ballarins donen palmadas, es colpegen el pit i les cuixes, patean el sol, chasquean els dits i balancegen o giren el cos i el cap acompasadament, ya siga al unísono o a contratemps dels ballarins que tenen enfronte. Eixos moviments simbolisen la vida diària del poble gayo i el seu mig ambient natural. La dansa Saman, eixecutada en les festes nacionals i religioses, contribuïx a estretir les relacions entre els grups de parracs que s'inviten mútuament als espectàculs. La seua pràctica i la seua transmissió estan decaent. Molts dels caps que dominen este art han envellit i no tenen successors. Atres formes de diversió i nous jocs han reemplaçat la transmissió informal de la dansa i, ademés, molts jóvens emigren de la regió per a proseguir els seus estudis fòra d'ella. La falta de recursos financers representa un obstàcul suplementari, ya que la confecció de l'indumentària dels ballarins i l'organisació dels espectàculs de dansa representen una despesa considerable. (UNESCO/BPI)
| |
| Archiu:Noken Indonesia.jpg | Noken: bosso multifuncional de nucs o teixit de l'artesania papú |
| Be immaterial inscrit en 2012 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia. | |
El noken és un bosso format per una ret de filaments nugats o teixits que les comunitats de les províncies indonèsies de Papua i Papua Occidental extrauen de fibres de fusta o fulls. Els hòmens i les dònes ho utilisen no només per a transportar productes de les plantacions, captures de peixca marítima o llacustre, càrregues de llenya, chiquets menuts o crío d'animals, sino també per a anar de compres i almagasenar tifells en la llar. El noken també és un element de l'indumentària personal –sobretot en les en les festes tradicionals– i es pot oferir en signe de pau. El método de confecció del noken varia d'una comunitat a una atra, pero en general requerix les següents operacions: tallar branques i corfes de arbolillos i arbustos; posar-les a calfar en el fòc i després amerar-les; secar les fibres obtingudes; hilarlas per a confeccionar cordes o filaments grossos; teñir estos en tenyides naturals; i, per últim, nugar-los a mà per a confeccionar rets de formes i tamanys diferents. Este procediment de fabricació només es domina despuix de varis mesos d'aprenentage i requerix una gran habilitat manual, molt esmero i un considerable sentit artístic. Hui en dia, el número d'artesans i usuaris d'este bosso tradicional està disminuint. Entre els factors que fan perillar este element del patrimoni cultural, cal mencionar: l'insuficient sensibilisació de les comunitats a la seua importància; el decliu de la seua transmissió tradicional; la disminució del número d'artesans; la competència dels bossos industrials; les dificultats per a procurar-se en rapidea i facilitat les matèries primeres tradicionals; i l'evolució dels valors culturals associats al noken. (UNESCO/BPI)
| |
| Archiu:Bali-Danse 0705a.jpg | Tres gèneros de dansa tradicional balinesa |
| Be immaterial inscrit en 2015. | |
En Bali hi ha tres gèneros de dansa tradicional: el sagrat, el semisagrado i el destinat al regocijo de la població en general. Les danses tradicionals balinesas són eixecutades per ballarins i ballarines que visten indumentària tradicionals de colors vius ornamentadas en motius dorats, tant florals com a animals. Ademés, duen joyes i diversos accessoris recoberts de fulls de pa d'or. Les danses s'inspiren en la naturalea i simbolisen tradicions, costums i valors religiosos específics. La seua interpretació comprén l'eixecució, entre unes atres, de les següents figures coreogràfiques: la postura bàsica, en els genolls cap a fòra i la pancha encollida; els moviments locomotors en direccions i tempos diferents; els moviments de transició en canvis dinàmics; i les expressions facials en contorsiones oculars per a mostrar alegria, tristor, còlera, por i amor. L'acompanyament musical corre a càrrec d'una orquesta d'instruments de percussió tradicionals cridada gamelán. Ademés d'un gran domini de la tècnica, els ballarins tenen que posseir dots d'humiltat i disciplina, carisma i una energia espiritual especial per a insuflar vida a les representacions. En les comunitats balinesas, l'art tradicional de la dansa es transmet als chiquets de manera informal des de la seua més primerenca edat. La formació escomença en l'aprenentage de les postures i moviments bàsics i proseguix en l'introducció paulatina de figures coreogràfiques més complexes. Les sessions d'aprenentage duren fins que els alumnes conseguixen memorisar la seqüenciació dels moviments d'una dansa determinada. Les danses tradicionals balinesas conferixen a els qui les practiquen un fort sentiment d'identitat cultural basat en la convicció de que, en eixecutar-les, estan salvaguardant el patrimoni cultural dels seus antepassats. (UNESCO/BPI)
|
Millors pràctiques de salvaguardia
[editar | editar còdic]L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. Indonèsia conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix el títul de Educació i entrenament en el Patrimoni Immaterial del batik indonesi per als estudiants elementals, junior i senior, d'escoles vocacionals i politècniques, en colaboració en el Museu Batik en Pekalongan[10], seleccionat en 2009.
Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Conjunt de Prambanan
- ↑ Conjunt de Borobudur
- ↑ Parc Nacional de Komodo
- ↑ Parc Nacional de Ujung Kulon
- ↑ Lloc dels primers hòmens de Sangiran
- ↑ Parc Nacional de Lorentz
- ↑ Patrimoni dels boscs tropicals ombrófilos de Sumatra
- ↑ Paisage cultural de Bali
- ↑ Llistaindicativa d'Indonèsia
- ↑ Educació i entrenament en el Patrimoni Immaterial del batik indonesi per als estudiants elementals, junior i senior, d'escoles vocacionals i politècniques, en colaboració en el Museu Batik en Pekalongan
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Indonèsia.- UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Indonèsia (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Indonesia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.