Angklung
,_2015-05-21.jpg){kind=link}
El angklung és un instrument musical típic d'Indonèsia elaborat d'un número variable de tubos de bambú units a un marc del mateix material. Els tubos estan tallats per a tindre un to resonante quan es colpegen i estan sintonizados en octaves, similar a les campanillas. La base del marc se sosté en una mà, mentres que en l'atra mà se sacsa l'instrument. Açò fa que sone una nota que es repetix. Cada u de tres o més intérprets en un conjunt de angklung toquen solament una nota o més, pero es produïxen melodies completament completes.
El angklung és popular en tot el surest d'Àsia, pero es va originar en lo que hui són les províncies de Java Occidental i de Bantén en Indonèsia, i ha segut tocat pels sondaneses durant molts sigles, convertint-se en part important de l'identitat cultural de dites comunitats.[1] Tocar el angklung com a part d'una orquesta requerix cooperació i coordinació, i es creu que promou els valors del treball en equip, el respecte mutu i l'harmonia social.[2]
El 18 de novembre de 2010, l'UNESCO va reconéixer oficialment el angklung indonesi com una Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, i va encorajar al poble i al govern d'Indonèsia a salvaguardar, transmetre, promoure les actuacions i encorajar l'artesania de angklungs.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula angklung pugues haver-se originat del terme sondanés angkleung-angkleungan, sugerint el moviment de l'intérpret i el sò «klung» que provoca l'instrument en ser tocat.[3]
Una atra teoria sugerix que la paraula es va formar a partir de dos paraules balinesas: angka, que significa «to» i lung significa «trencat» o «perdut». Angklung per lo tant significaria «to incomplet».[3]
Història
[editar | editar còdic]Segons el Dr. Groneman, el angklung ya havia segut un instrument musical favorit de tot l'archipèlec inclús abans de l'era hindú. D'acort en l'etnomusicólogo Jaap Kunst en la seua obra «Music in Java», ademés de Java Occidental, el angklung també existix en Sumatra Meridional i Kalimantan. Lampung, Java Oriental i Java Central també estan familiarizados en l'instrument.[3]
En el periodo hindú i el temps del regne de Sonda, el angklung va jugar un paper important en les cerimònies. El angklung es tocava per a honrar a Dewi Shri, la deesa de la fertilitat, per lo que ella beneiria la seua terra i la seua vida.[4] La tradició angklung més antiga es diu «Angklung Buhun» (antic angklung en sondanés) de Lebak, Bantén.[5] Angklung buhun és un antic tipo de angklung interpretat pel poble baduy de la província de Bantén durant la festa de la collita Seren Taun.
En 1938, Daeng Soetigna [Sutigna], de Bandung, va crear un angklung que es basa en l'escala diatònica en lloc de les tradicionals escales pelog o sléndro. Des de llavors, el angklung ha tornat a la popularitat i s'utilisa per a l'educació i l'entreteniment, i inclús pot acompanyar als instruments occidentals en una orquesta. Una de les primeres representacions de angklung en una orquesta va ser en 1955, durant la Conferència de Bandung. En 1966, Udjo Ngalagena, un estudiant del mestre Daeng Soetigna (músic considerat el pare del angklung modern), va obrir el seu Saung Angklung (Casa de Angklung) com un centre per a la seua preservació i desenroll.
El angklung també ha segut adoptat per uns atres pobles austronesios, en particular per Malàsia i Filipines, a on es toquen com a part de les orquestes de xilòfon de bambú. Formalment introduït en Malàsia en algun moment despuix del final de la Confrontació indonesi-malaya, el angklung va trobar popularitat immediata.[6]
l'UNESCO va designar al angklung com Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat el 18 de novembre de 2010.[7] El 9 de juliol de 2011, 5 182 persones de distintes nacionalitats varen tocar angklung simultàneament en Washington D. C., incloent-se en el Lliure Guiness dels Récorts com el major conjunt angklung.[8]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1998) Balinese Music, Hong Kong: Periplus Eds.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Spiller, Henry (2004). Gamelan: The Traditional Sounds of Indonèsia, Volume 1 (en anglés), ABC-CLIO, p. 140. ISBN 9781851095063.
- ↑ 2,0 2,1 «"Indonesian Angklung", Inscribed in 2010 (5.COM) on the Representative List of the Intangible Cultural Heritage of Humanity» (en anglés). UNESCO. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Angklung: Harmony in a Bamboo Orchestra» (en anglés). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2014. Consultat el 2 d'octubre de 2014.
- ↑ «Banten Angklung Buhun» (en anglés). Ujungkulon Tour and Travel. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2011. Consultat el 13 de novembre de 2017.
- ↑ Plantilla:Enlaceroto
- ↑ Koh, Lay Tin. «Angklung» (en anglés). National Library Board Singapore. Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2008. Consultat el 2 de setembre de 2009.
- ↑ «Unesco to Declare Indonèsia's Angklung World Heritage» (en anglés). Jakarta Globe. Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2017. Consultat el 13 de noveiembre de 2017.
- ↑ Bayuni, Endy M.. «Washington DC shakes to angklung world record» (en anglés). The Jakarta Post. Consultat el 13 de novembre de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Angklung» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Angklung.
