Conferència de Bandung

Sessió plenària durant la Conferència de Bandung.

Països participants.

La Conferència de Bandung, celebrada entre el 18 d'abril i el 24 d'abril de 1955 en Bandung, Indonèsia, va ser una reunió d'Estats asiàtics i africans, la majoria dels quals acabaven d'accedir a l'independència. Va ser organisada pels independentistes: Gamal Abdel Nasser, president d'Egipte, Jawaharlal Nehru, d'Índia, i Sukarno, cap d'Estat d'Indonèsia, ademés dels líders de Pakistan, Birmània i Ceilan (actual Sri Lanka). Estos últims cinc països asiàtics varen invitar a atres vinticinc a participar en la conferència.

L'objectiu declarat de la conferència era el promoure la cooperació econòmica i cultural afroasiática, en oposició al colonialisme i el neocolonialisme de les antigues metròpolis i els Estats Units. La conferència va ser un pas cap a la constitució del Moviment de Països No Alineats (MPNA). Abdós iniciatives es varen desenrollar en paralel durant la década del 60, inclusivament aplegant a confrontar-se l'una en l'atra previ a la 2.ª conferència de el MPNA de 1964 en Cairo.

Per a celebrar l'aniversari número 50 de la Conferència, els caps d'Estat i de Govern de països asiàtics i africans es varen reunir en una Trobada Àsia-Àfrica entre el 20 i el 24 d'abril de 2005 en Bandung i Jakarta. Algunes sessions de la nova conferència varen tindre lloc en el Gedung Merdeka (Edifici de l'Independència), lloc de la conferència original. Esta nova reunió va concloure en l'establiment d'una Nova Aliança Estratègica Afroasiática.

Declaració

Es varen acordar una série de principis que devien guiar les relacions internacionals dels integrants del Moviment de Països No Alineats, fundat en el seu esperit en esta conferència:

1. Respecte pels drets fonamentals de l'home i el ciutadà, per als fins i principis de la Carta de les Nacions Unides i les organisacions de respecte internacional.
2. Respecte per a la sobirania i l'integritat territorial de totes les nacions.
3. Reconeiximent de l'igualtat de totes les races i de totes les nacions, grans i menudes.
4. Abstenció d'intervencions o interferència en els assunts interns d'atres països.
5. Respecte al dret de tota nació a defendre's per sí sola o en colaboració en atres Estats, en conformidad con la Carta de les Nacions Unides.
6. Abstenció de participar en acorts de defensa colectiva en vistes a favorir els interessos particulars d'una de les grans potències.
7. Abstenció per part de tot país a eixercitar pressió sobre atres països.
8. Abstenció d'actes o d'amenaça d'agressió i de l'us de la força en els cotejos de l'integritat territorial o d'independència política de qualsevol país.
9. Composició de tots els alvertents internacionals en mijos pacífics, com a tractats, conciliació, arbitrage o composició judicial, aixina com també en atres mijos pacífics, segons la lliure selecció de les parts en conformidad con la Carta de les Nacions Unides.
10. Promoció de l'interés i de la cooperació recíproca.
11. Respecte per la justícia i les obligacions internacionals.
12. Fer valdre les creències de les distintes cultures internacionals del Moviment.

La conferència es va organisar en tres comissions de treball: una política, una econòmica i una cultural. El comunicat final elaborat pels participants va arreplegar les conclusions de la conferència sobre cooperació econòmica, cooperació cultural, drets de l'home, autodeterminació, problemes dels pobles depenents, la promoció de la pau i la cooperació mundials en els principis de la coexistència pacífica, aixina com una condena de l'anomenada discriminació racial.

Participants

Entre els països i colónies participants es varen trobar:

Vore també

• Socialisme àrap
• Moviment de Països No Alineats

• Conferència de Colombo
• Multiculturalismo
• Globalisació

Bibliografia

• (1955).Revista de Política Internacional.IEP.(22)

93-103.ISSN 0034-8716.