Bantén (localitat)

Archiu:La ville de Bantam.jpg

Bantén (localitat)

Bantén (també coneguda com Bantam) és el nom pel que es coneix a una localitat i les seues zones aledaño en l'extrem occidental de l'illa de Java, Indonèsia. La ciutat va ser un important centre comercial, i contava en un port segur en la desembocadura del riu Bantén, el qual permetia la navegació en barcos llaugers cap a l'interior de l'illa. El poble es troba prop del estret de la Sonda, a través del com passa un important fluix de tràfic naval entre Java i Sumatra. En el passat, Bantén Antic va ser la capital d'un sultanato de la regió.

Història

En el V, Bantén era part del regne de Tarumanagara. Les inscripcions en les relíquies lebak, trobades en els llogarets en les terres baixes a la vora de Ci Danghiyang, Munjul, Pandeglang i Banten, varen ser descobertes en 1947 i contenen dos llínees de poesies en escritura pallawa i en sánscrito. Les inscripcions mencionaven la valentia del rei Purnawarman. Després del colapse del regne de Tarumanagara, descrit cap a 1200, Chou Ju-kua va mencionar que a principis de el XIII, Srivijaya encara controlava Sumatra, la península malaya i l'occident de Java (Sunda). La font identifica al port de Sunda com un port estratègic i vibrant, i resalta que el pebre de Sunda era de la millor calitat que es podia trobar. La població treballava en l'agricultura i les seues cases estaven construïdes sobre postes de fusta (rumah panggung). No obstant, el país estava plagat de lladres i assaltants. És molt possible que el port de Sunda mencionat per Cho Ju-kua es referira provablement al port de Bantén.

Segons l'explorador portugués, Prenga Pires, a principis de el XVI, el port de Bantam (Bantén) era un dels ports més importants del regne de Sunda, junt en els ports de Pontang, Cigede, Tangaram, Calapa i Chimanuk. Gràcies a la seua condició de ciutat mercant, Bantén va ser influenciada considerablement per l'islam a principis de el XVI. Més alvance en eixe sigle, la localitat es va convertir en la capital del poderós sultanato de Bantén. Els anglesos, que havien començat a visitar les Índies Orientals des de més o menys l'any 1600, varen establir un lloc comercial permanent en Bantén en 1603. En 1613, John Jourdain va ser assignat com el Capataç en Cap en esta estació comercial, ya que va ocupar fins a 1616 (en excepció de tres mesos en 1615 quan va ser reemplaçat per Thomas Elkington); va ser reemplaçat per George Berkley en 1616, pero a partir de 1617 i fins a 1630 la factoria va elegir al seu president de forma directa. Entre 1630 i 1634 es varen tornar a designar administradors en forma arbitrària, pero l'elecció de presidents va continuar novament des de 1634 fins a 1652.

A partir de 1603 i per un periodo de trenta anys, les estacions comercials establides pels anglesos en la Costa de Coromandel en l'Índia, com les de Machilipatnam (est. en 1611) i el Fort Sant Jorge (est. 1639), depenien directament de Bantén. La Companyia de les Índies Orientals Neerlandeses també va establir un lloc comercial en Bantén en 1603. Durant el XVII, tant els neerlandesos com els portuguesos es varen barallar pel control de Bantén. Finalment, el fet de que els neerlandesos es donaren conte de que podien controlar Batavia més profundament que Batán pot ser que haja contribuït al decliu de Bantén.

Hui en dia, Bantén és una chicoteta localitat porteña que s'ha vist eclipsada econòmicament pel port aledaño de Merak. En Bantén, els immigrants chinencs formen un grup important de la comunitat.

Vore també

• Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals
• Companyia Britànica de les Índies Orientals
• Imperi colonial neerlandés
• Història d'Indonèsia