Anex:Patrimoni de la Humanitat en Camboya

Archiu:Flag of UNESCO.svg

Archiu:Flag of Cambodia.svg

Bens culturals i naturals

Camboya conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco:

Archiu:Angkor Wat from north pond.JPG	Angkor
	Be cultural inscrit en 1992.
	Localisació: Província de Siem Riep
	Angkor és un dels llocs arqueològics més importants de l'Àsia Sudoriental. S'estén per uns 400 km², coberts en gran part per la selva, i tanca els admirables vestigis de les distintes capitals de l'Imperi Jémer, que va tindre el seu apogeu entre els sigles IX i XIV. Entre eixos vestigis destaquen el célebre temple de Angkor Vat i el del Bayon, situat en Angkor Thom, que està ornamentado en innumerables escultures. La UNESCO ha posat en marcha un vast programa de salvaguardia d'este lloc simbòlic i del seu entorn. (UNESCO/BPI)

Archiu:Phraviharngopura.jpg	Temple Preah Vihear
	Be cultural inscrit en 2008.
	Localisació: Província de Preah Wijía
	Zona de protecció: 155 ha. Zona de respecte: 2643 ha.
	Els edificis que componen este santuari dedicat a Shiva estan situats en l'extrem d'un replanell que domina la planura de Camboya. El temple, compost per una série de santuaris conectats per un sistema de pavimentació i d'escales a lo llarc d'un eix de 800 metros, data de la primera mitat del sigle XI a. de C. No obstant, la seua complexa història es remonta a la creació d'una comunitat de eremitas en el sigle IX. El lloc s'ha conservat pràcticament en el seu estat original, degut en gran mida a la seua situació apartada, prop de Tailàndia. El lloc és excepcional per la calitat de la seua arquitectura, adaptada al mig ambient natural i a la funció religiosa del temple, aixina com per per la calitat de les seues ornamentacions de pedra tallada. (UNESCO/BPI)

Archiu:Sambor Prei Kuk S11.jpg	Zona dels temples de Sambor Prei Kuk, lloc arqueològic de l'antiga Ishanapura
	Be cultural inscrit en 2017.
	Localisació: Província de Kompung Thom
	El lloc arqueològic de Sambor Prei Kuk, "el temple en la riquea del bosc" en idioma Khmer, ha segut identificat com Ishanapura, la capital de l'Imperi Chenla que va prosperar a finals del sigle VI i principis del sigle VII d.C. Els vestigis de la ciutat cobrixen un àrea de 25 km quadrats i inclouen una ciutat amurallado aixina com numerosos temples, dèu dels quals són octogonales, únics espècimen en el seu gènero en el surest asiàtic. Els elements de arenisca de la decoració en el lloc són característics de l'idioma decoratiu anterior a Angkor, conegut com l'estil de Sambor Prei Kuk. Alguns d'estos elements, incloent llindars, frontones i columnes, són verdaderes obres d'art. L'art i l'arquitectura que ací es va desenrollar es varen convertir en models per a atres parts de la regió i varen donar peu a l'estil únic Khmer del periodo de Angkor. (UNESCO/BPI)

Archiu:0505280017PThompyramid.jpg	Koh Ker, lloc arqueològic de l'antiga Lingapura o Chork Gargyar
	Be cultural inscrit en 2023.
	Localisació: Província de Preah Wijía
	Koh Ker va ser la capital de l'Imperi Jemer durant el regnat de Jayavarman IV en la primera mitat del sigle X. Actualment en ruïnes i de difícil accés, els restants de la ciutat alberguen temples hindús, santuaris, monuments i sistemes de gestió de l'aigua.

Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Llocs Commemoratius de Camboya
	Be cultural inscrit en 2025.
	Localisació: Nom Pen, província de Kompung Chinang, província de Kompung Speu
	Els Llocs Commemoratius de Camboya consten de tres parts que retraten les violacions de drets humans comeses pel règim dels Jemeres Rojos entre 1971 i 1979. En abril de 1975, els Jemeres Rojos varen ocupar la capital i varen establir ràpidament un sistema de seguritat nacional per a reprimir a l'oposició i impondre un nou orde social al poble camboyano. Est va ser un sistema d'immensa violència, tortura i eixecucions que va impactar la vida de tots els camboyanos. La propietat en série de tres llocs demostra esta experiència generalisada. L'antiga presó M-13 està associada en la fase inicial de la repressió i la violència; i els atres dos llocs són l'antiga presó d'interrogatoris S-21 (Museu del Genocidi de Tuol Sleng) i el seu lloc d'eixecució associat (Centre del Genocidi Memorial Choeung Ek).

Localisació del Patrimoni de la Humanitat en Camboya.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Camboya, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 de setembre de 1992, ha presentat els següents llocs:

Archiu:0505280017PThompyramid.jpg	El lloc de Koh Ker Be cultural Propost en 1992
Archiu:Ruines dun temple khmer (Phnom Kulen) (6825022133).jpg	Lloc dels Kulen Be cultural Propost en 1992
Archiu:Wat asram moha russei.jpg	Lloc de Angkor Borei i Phnom Dona Be cultural Propost en 1992
Archiu:Ang Duong Chedey.jpg	Lloc de Oudong Be cultural Propost en 1992
Archiu:Bengmealea.jpg	Conjunt de Beng Mealea Be cultural Propost en 1992
Archiu:Preah Khan temple ruins (2009).jpg	Conjunt del Prah Khan de Kompong Svay Be cultural Propost en 1992
Archiu:ចំលាក់ប្រាសាទបន្ទាយឆ្មា.jpg	Conjunt de Banteay Chmar Be cultural Propost en 1992
Archiu:Cambodge-Kampong Cham-Vat Nokor.JPG	Conjunt de Banteay Prei Nokor Be cultural Propost en 1992

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Camboya té quatre elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:

Archiu:Khmerr restaurant dancer.jpg	El Ballet Real de Camboya
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003).
Archiu:Rama, Nang Sbek, Cambodia - Museu do Oriente - Lisbon, Portugal - DSC06800.JPG	El Sbek Thom, teatre d'ombres jémer
	Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2005).
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Ritos i jocs del tir d'cuerdo
	Be immaterial inscrit en 2015
	Este element és compartit en Plantilla:KOR, Plantilla:PHI i Plantilla:VIE
	En països de l'Àsia Oriental i Sudoriental en cultures emanades de societats tradicionalment cultivadoras d'arròs, es practiquen ritos i jocs de tir de corda per a propiciar collites abundants i prosperitat. Estes pràctiques culturals, que senyalen el començ d'un nou cicle agrari, contribuïxen a fomentar la solidaritat i la diversió entre els membres de les comunitats. Molts d'eixos ritos i jocs posseïxen també un fondo significat religiós. En la majoria de les variants del tir de corda contenen dos equips, que tiren dels dos extrems d'una soga tractant de dur-la cap al seu costat. El joc, intencionalment, està desprovisto de caràcter competitiu, lo que evita tota exaltació de la victòria o la derrota dels participants. Aixina, es fa recalcament en que es tracta d'una pràctica tradicional destinada a promoure el benestar de les comunitats i es recorda als seus membres l'importància que té la cooperació mútua. En molts jocs de tir de corda es poden observar chafades d'antics ritos agraris que simbolisen forces de la naturalea, com el sol i la pluja, i incorporen elements mitològics o cerimònies de purificació. Els ritos i jocs de tir de corda se solen organisar davant els ajuntaments o els temples dels pobles i solen anar precedits per la celebració de ritos commemoratius en honor de les divinitats locals. Els vells del poble eixerciten un paper actiu en la direcció i organisació dels jóvens, tant pel que fa a la pràctica del joc com referent a la celebració dels ritos que ho acompanyen. Els ritos i jocs del tir de corda servixen també per a reforçar l'unitat, la solidaritat i el sentiment de pertinença i identitat entre els membres de les comunitats. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	El chapei dang veng
	Be immaterial inscrit en 2016 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	El chapei dang veng és una pràctica musical tradicional de Camboya estretament vinculada a la vida, les costums i les creències de la població del país. Interpretada en un chapei –llaüt utilisat a sovint en els events culturals– la música s'acompanya en cançons. Les lletres d'estes poden ser educatives, en un contingut social, i satíriques, i també solen incorporen poemes tradicionals, contes populars o relats d'inspiració budista. Esta pràctica cultural eixercita vàries funcions per a les comunitats camboyanas, a saber: preservar els rituals tradicionals; transmetre coneiximents i valors socials, culturals i religiosos; donar a conéixer al públic l'antiga llengua jémer; crear un espai d'expressió sobre temes socials i polítics; proporcionar entreteniment als participants i espectadors; propiciar l'acostament entre les generacions; i reforçar la cohesió social. L'art d'interpretar esta pràctica cultural exigix talent musical, ingeni i facilitat per a l'improvisació i la narració. Encara que els intérprets són en freqüència hòmens la pràctica del chapei no és objecte de cap restricció per raons de gènero. Transmés oralment en el sí de les famílies i en el context d'una relació informal entre mestres i aprenentes, este art tradicional ho practica un número d'artistes cada volta més reduït i, ademés, ya queden molt pocs mestres que ho dominen. El règim dels jémeres rojos va ser perjudicial per als depositario d'esta tradició cultural i va interrompre la seua pràctica en les consegüents repercussions negatives a llarc determini. En efecte, hui en dia les comunitats afronten la perspectiva de que esta pràctica musical tradicional puga desaparéixer. (UNESCO/BPI)

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de la Humanitat en Camboya.
• UNESCO Patrimoni de la Humanitat en Camboya (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en Camboya (en espanyol)