Anar al contingut

Sambor Prei Kuk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:600 CE Ashram Maha Rishi Hindu temple, N17 Kuk Vihear Prasat Asram Maha Rusei, Sambour Kuk Cambodia 01.jpg
Sambor Prei Kuk

Plantilla:Caràcters especials


Sambor Prei Kuk (Plantilla:Lang-km, Prasat Sambor Prei Kuk o Isanapura) és un lloc arqueològic de Camboya localisat en la Província de Kompung Thom, a 30 km al nort de la Capital Provincial, 176 km a l'est d'Angkor i 206 km al nort de Nom Pen. El complex pertany a l'era Pre-Angkoriana del Regne de Chenlá (entre finals de el VI i principis de el IX), sent una de les seues capitals coneguda com Isanapura.[1] En 1.º de giner de 1992 el govern camboyano va presentar la seua candidatura a l'Unesco que va incloure Sambor Prei Kuk en la Llista Provisional.[1][2][3]

Localisat en la ribera oriental del riu Sap i propenc al riu Sen, la part central de Sambor Prei Kuk està dividida en tres grups principals. Cada grup està localisat en un àrea tancada per muralles. Les estructures de l'àrea arqueològica global varen estar construïdes en diferents temps: els grups del sur i del nort (VII) per Isanavarman I, quí és considerat el possible fundador de la ciutat, i el grup central en data més tardana.[4]

Les construccions de Sambor Prei Kuk són característiques del periodo Pre-Angkoreano en un pla extern senzill. El material principal és la rajola , pero la pedra arenisca és també utilisada per a estructures segures.[5] Les característiques arquitectòniques inclouen numeroses prasats (temples), torres octagonales, shiva lingams i yonis, estanys, embassaments i escultures de lleó. Sambor Prei Kuk està localisat entre un bosc antic subtropical. L'àrea va ser objecte de sembra de mines antipersonales durant la guerra i és possible que encara tinga algunes àrees en risc, pero estes estan ben senyalisades.[6]

Els Grups

[editar | editar còdic]

El complex està format per tres grups classificats com a grup C per Central, N per Nort i S per Sur (Michon & Kalay, 2012).[7] Estan tancats en muralles dobles que comprenen 1,000 acres en a on s'han trobat 150 temples hindús la majoria en ruïnes.

  1. Grup N: Prasat Sambor (ប្រាសាទសំបូរ) és considerat el temple principal i data de el VII. Està dedicat a una de les reencarnacions de Shiva coneguda com Gambhireshvara (del sánscrito गम्भीर - gambhir, profunt, solemne - i शिव, shvara, Shiva, Śiva, El Auspicioso).
  2. Grup S: Prasat Yeah Puon (ប្រាសាទយាយព័ន្ធ) inclou 22 santuaris que daten de el VII (600 - 635 d. C.) durant el regnat de Isanavarman I en dedicació a Shiva.[8]
  1. Grup C: Santuari Central o Prasat Boram (ប្រាសាទបុរាម) en escultures de lleó que han inspirat el nom popular de Prasat Tao (Temple dels Lleons). És, aixina i tot, el grup més nou que data el IX. L'atra característica principal és la Torre de Ashram Issey, pero hi havia també atres construccions (18 temples) ara en ruïna (Palmer, 2011).[9]

Història

[editar | editar còdic]

Isanavarman I va regnar en Chenlá entre 616 i 637 d. C., prenent Isanapura com la seua capital i es diu que va construir el temple principal Prasat Sambor (Grup N), aixina com hi ha una inscripció en el lloc atribuïda al seu regnat que data del 13 setembre de 627 d. C..[10][11] El rei és també conegut per enviar la seua primera embaixada a la cort de la Dinastia Sui en China (616-617). Chenlá va conquistar principats en diferents parts del Noroest de Camboya despuix del fi del regnat chinenc iǒnghuī (永徽) (aproximadament despuix del 31 giner de 656 d. C.), el qual anteriorment (entre 638 i 639) pagava tribut a China.[12]

L'últim rei important en Isanapura va ser Jayavarman I, la mort del qual va causar caos en el regne a inicis de el VIII, dividint-se de nou en múltiples principats i obrint via a una nova época: Angkor. Este lloc va ser també reclamat com una capital primerenca de Jayavarman II (O'Reilly & Jacques, 1990).[13]

En acabant de que Lon Nol li fera colp d'Estat al príncip Norodom Sihanouk en 1970, durant la guerra civil camboyana, el president de EE. UU. Richard Nixon va ordenar un bombardeig secret de Camboya per a combatre a la guerrilla dels Jemeres rojos i qualsevol influència de Vietnam del Nort en el país. L'armada de EE. UU. va bombardejar posicions dins del lloc arqueològic, causant cràters prop dels temples, mentres les guerrilles varen deixar mines antipersonales en el terreny que només varen ser remogudes en 2008. El parc va ser incorporat a una llista provisional com a candidat a Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco l'1 de setembre de 1992, categoria cultural.

Religió oficial

[editar | editar còdic]

La religió oficial en Sambor Prei Kuk era el Shivaísmo, una de les quatre sectes més populars del Hinduismo, el qual venera al deu Shiva com el Ser Suprem i el Lingam (en sánscrito लिङ्गं, liṅgaṃ, "marca", "senyal", o "inferència") o Shiva linga que representa a Shiva per a ser venerat en els temples.[14] En Camboya com en Índia, el lingam és un símbol de l'energia i potència del deu Shiva i este símbol fàlic és a sovint representat en el Yoni (sánscrito: योनि yoni, lliteralment "vagina" o "pancha"), símbol de la deesa Sakti, energia creativa femenina.[15][16]

El Shaivísmo era la religió de Chenlá (ca. 550 - ca. 800 a. C.), incloent elements de Hinduismo, budisme i cults ancestrals natius.[17] En els temples de Sambor Prei Kuk és possible contemplar inscripcions en sánscrito i jemer, nomenant deidades locals, hindús, Shiva i varis altars en el lingam.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Higham, C., 2014, Early Mainland Southeast Àsia, Bangkok: River Books Co., Ltd., ISBN 9786167339443
  2. Coedès, George (1968). Walter F. Vella (ed.). The Indianized States of Southeast Àsia, University of Hawaii Press. ISBN 978-0-8248-0368-1.
  3. Unesco (1992).
  4. Higham (11 de maig de 1989). The Archaeology of Mainland Southeast Àsia, Cambridge University Press, pp. 265–267.
  5. Groupe de Sambor Prei Kuk - UNESCO World Heritage Centre
  6. Gnarfgnarf:Sambor Prei Kuk : a pre-Angkorian gem in the forest, 20 November 2010, retrieved on 3 May 2012
  7. Michon, D. & Kalay, Y. (2012).
  8. Description Prasat Yeah Puon. Ministry of Tourism of Cambodia. Link retrieved on July 8, 2015 from http://www.tourismcambodia.org/provincial_guide/index.php?view=attdetail&prv=6&att=280 [1] archivat en Wayback Machine.
  9. Palmer, B. The Rough Guide to Cambodia.
  10. “Coedès.
  11. IC, Vol.
  12. Wolters, "North-western Cambodia in the seventh century", p. 356 and pp. 374-375
  13. O'Reilly.
  14. Hinduism: Beliefs and Practices, by Jeanne Fowler, pgs. 42–43
  15. Mudaliyar, Sabaratna.
  16. Zimmer, Heinrich Robert (1946).
  17. Chandler, A History of Cambodia, pp.19-20.


Referències

[editar | editar còdic]