Anex:Patrimoni de l'Humanitat en els Emirats Àraps Units

Bens culturals i naturals

	Lloc arqueològic del Ain: Hafit, Hili, Bidaa Bint Saud i zones dels oasis
	Be cultural inscrit en 2011.
	Zona de protecció: 4495 ha. Zona de respecte: 7605 ha.
	És una propietat seriada que testimonia de la sedentarizaació humana en una regió desértica en vestigis de moltes cultures protohistòriques. Entre els vestigis notables del lloc figuren tombes circulares de pedra (d'aproximadament el 2.500 a. de C.), pous i numeroses construccions d'atobó: edificis residencials, torres, palaus i edificis administratius. Hili és ademés un dels eixemples més antics del sofisticat sistema de rec aflaj, que data de l'Edat de Ferro. El lloc conté testimonis importants de la transició de cultures de la regió, des de la caça i recolecció a la sedentarizaació. (UNESCO/BPI)

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Emirats Àraps Units.

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Emirats Àraps Units, la llista indicativa dels quals va ser revisada per última volta el 13 de novembre de 2014, ha presentat els següents llocs:

	Mesquita Al Bidya Be cultural Propost en 2012
Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg	Lloc de Ed-Dur Be cultural Propost en 2012
Archiu:Dubai Healthcare City from Dubai Creek on 31 May 2007.jpg	Khor Dubai Be cultural Propost en 2012
Archiu:Tomb of the Umm an-Nar Period - Shir (Oman).jpg	Assentament i cementeri de l'illa de Umm an-Nar Be cultural Propost en 2012
Archiu:Sir Abu Nu’ayr ESC large ISS006 ISS006-E-32078.JPG	Illa de Sir Abu Nu’ayr Be natural Propost en 2012
Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg	Paisage cultural de la regió central de l'emirat de Sharjah Be cultural Propost en 2012
Archiu:Sharjah Heritage Area, UAE (4323805737).jpg	Sharjah: la Porta als Estats de la Treua Be cultural Propost en 2014

Patrimoni cultural immaterial

Actualment Emirats Àraps Units té huit elements inscriptos com Patrimoni Cultural Immaterial, un d'ells en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia i el restant en la llesta representativa, sent estos últims compartits en atres països.

Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Al Sadu, tècniques tradicionals de teixit en els Emirats Àraps Units
	Be immaterial inscrit en 2011 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	Al Sadu és una forma tradicional de teixir practicada per les dònes beduinas en les comunitats rurals dels Emirats Àraps Units per a produir teixits i accessoris decoratius per als camellos i cavalls. Els hòmens beduinos esquilan ovelles, camellos i cabres, i la llana és netejada i preparada per les dònes. El fil es fa girar sobre un huso, para, a continuació, teñir, i després teixir en un teler usant una urdimbre de fibres de tafetán. Els colors tradicionals són el negre, el blanc, el marró, el beige i el roig, en dissenys distintius en forma d'estretes bandes que formen dibuixos geomètrics. Les tejedoras a sovint es reunixen en menuts grups per a hilar i teixir, intercanviant notícies familiars i, ocasionalment, cantant i recitant poesia. Tals reunions són els mijos tradicionals de transmissió: les chiquetes deprenen observant, i poc a poc es len donen tasques per a fer, per eixemple, classificar la llana, abans de deprendre atres llabors més complexes. No obstant, el ràpit desenroll econòmic i les transformacions socials provocats per l'arribada del petròleu en els Emirats han provocat una forta disminució de la pràctica de l'A el Sadu. Les comunitats beduinas pastorals s'han dispersat en els assentaments urbans i les dònes jóvens cada volta treballen més fora de la llar. Els transmisoras de l'A el Sadu són dònes en la seua majoria majors, el número de la qual està disminuint.(UNESCO/BPI)
Archiu:Berkut awaits the hunt. (3968887082).jpg	La cetreria, un patrimoni humà viu
	Be immaterial inscrit en 2011 (ampliat en 2012 i 2016).
	Este element és compartit en 'Plantilla:GER, Plantilla:SAU, Austria, Bélgica, Plantilla:QAT, Plantilla:KOR, Archiu:Flag of Spain.svg Espanya , França FRA, Plantilla:HUN, Itàlia ITA, Kazajistánlink=|20px Kazajistán, Plantilla:MAR, Plantilla:MNG, PakistánArchiu:Flag of Pakistán.png, Plantilla:POR, Plantilla:CZE i Plantilla:SYR
	En un principi, el home va utilisar l'art de la cetreria per a procurar-se aliments, pero la seua evolució posterior va fer que hui en dia estiga vinculat principalment a la conservació de la naturalea, al patrimoni cultural i a les activitats socials de les comunitats. De conformitat en les seues tradicions i principis ètics, els cetreros domen, alimenten i adestren per al vol aus d'assut –halcónidos, i també àguiles i acipítridos–, creant un víncul en elles i convertint-se en els seus principals protectors. Practicat en molts països de tot lo món, l'art de la cetreria pot presentar algunes variants pràctiques –per eixemple, en els equipaments utilisats– pero els seus métodos són sempre anàlecs. Els cetreros es consideren un grup específic. A voltes viagen junts durant semanes, caçant i contant-se després mútuament les vicissituts de cada jornada en les velades que organisen. Consideren que la cetreria els unix al passat, especialment quan pertanyen a comunitats en les que este art representa un dels seus últims vínculs en el mig ambient natural i la seua cultura tradicional. Les pràctiques i coneiximents relacionats en este element del patrimoni cultural immaterial es transmeten de generació en generació en el sí de les famílies, aixina com per mig de sistemes de tutoria formal i aprenentage o cursos de formació impartits en clubs i escoles. En alguns països cal aprovar un examen de nivell nacional per a ser cetrero. La celebració de trobades i festivals permet a les comunitats de cetreros intercanviar coneiximents, fomentar la diversitat i sensibilisar més al públic al valor del seu art. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Al-Taghrooda: poesia cantada tradicional dels beduinos dels Emirats Àraps Units i del Sultanato d'Oman
	Be immaterial inscrit en 2012.
	Este element és compartit en Plantilla:OMA
	La posseïa cantada tradicional dels beduinos –que rep el nom del-taghrooda– és una composició recitada pels hòmens que viagen a lloms de camello per les zones desértiques dels Emirats Àraps Units i Oman. Els beduinos estimen que eixa poesia cantada oferix una distracció als ginets i estimula als animals per a galopar al compàs d'ella. Els poemes són curts –de sèt versos o menys– i s'improvisen i reciten repetidament, en freqüència a modo d'una antífona, entre dos grups de camelleros. En general, el cantor principal recita el primer vers i el segon grup li respon. Este art poètic es practica també en els campaments, entorn a una foguera, i en les bodes i atres festivitats tribals i nacionals, especialment en motiu de la celebració de carreres de camellos. Aixina mateix, algunes dònes beduinas componen i reciten poemes quan realisen faenes colectives. L'aspecte més important d'este element és el víncul social que s'establix entre els ejecutantes durant l'intercanvi oral dels versos. La temàtica dels poemes cantats comprén mensages destinats a sers volguts, parents, amics i caps tribals. Esta pràctica cultural és també un mig per a que els poetes comenten qüestions d'interés social. Complix ademés atres funcions: resoldre conflictes entre persones o tribus, posar de relleu guanys històrics i abordar temes d'actualitat, per eixemple bones pràctiques de conducta i qüestions relacionades en la salut. També oferix al públic una oportunitat per a conéixer el passat històric de la seua comunitat i tindre una visió del seu modo de vida tradicional. L'art de compondre i recitar els poemes es transmet per conducte de les famílies i dels vells de la comunitat. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Al-ayyala, art escènic tradicional del Sultanato d'Oman i els Emirats Àraps Units
	Be immaterial inscrit en 2014.
	Este element és compartit en Plantilla:OMA
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	El majlis, un espai cultural i social
	Be immaterial inscrit en 2015.
	Este element és compartit en Plantilla:QAT, Plantilla:SAU i Plantilla:OMA
	El majlis –que lliteralment significa “lloc per a assentar-se”– és un lloc en el que es reunixen els membres de les comunitats per a discutir events i temes locals, intercanviar notícies, rebre invitats, entaular amistats i divertir-se. Sol ser un vast lloc de reunió comunitari, cobert d'estores i en coixins adossats a les parets, a on es resolen problemes, es presenten pésam i se celebren bodes. També sol tindre un hornillo o cuina per a preparar café o atres begudes calentes. El majlis té les seues portes obertes a tots i poden acodir a ell les famílies, tribus i veïns del mateix barri, o inclús d'atres barris distants. Es considera que els verdaders depositario d'este element del patrimoni cultural immaterial són les persones de més edat de la comunitat, especialment els que posseïxen amplis coneiximents sobre la naturalea, la genealogia i el història tribal. Els juges i xeics religiosos són personalitats de particular importància en el majlis perque arbitren litigis i clarifiquen les qüestions relacionades en els drets i obligacions d'índole política, social i religiosa. Les dònes tenen els seus propis majlis, encara que hi ha dònes importants que acodixen a uns atres que no estan reservats a un públic exclusivament femení i que tenen un caràcter més intelectual i lliterari. Els majlis eixerciten un paper prominent en la transmissió del patrimoni cultural oral: contes, cançons populars, poemes nabateos, etc. En estar oberts estos espais culturals i socials a tots els grups d'edat, els coneiximents es transmeten principalment de manera informal als chiquets, quan estos acompanyen a membres adults de la comunitat en les seues visites als majlis. Els jóvens, per la seua banda, adquirixen els valors i l'ètica de la comunitat i deprenen a escoltar, dialogar i respectar les opinions alienes, observant el comportament dels seus majors en els majlis. (UNESCO/BPI)
Archiu:Arabic coffee 2.jpg	El café àrap, un símbol de generositat
	Be immaterial inscrit en 2015.
	Este element és compartit en Plantilla:QAT, Plantilla:SAU i Plantilla:OMA
	Servir un café àrap és un element important de l'hospitalitat en les societats aràbigues i es considera un acte ritual de generositat. El café es prepara tradicionalment en presència dels invitats. Els preparatius comencen en la selecció dels grans, que es torren llaugerament en una paella plana abans de triturarlos en un morter de coure en un mall del mateix metal. Després es posen els grans aixina mòlts en una gran cafetera –també de coure– que s'ompli d'aigua i es posa al fòc. Quan l'infusió està llesta, es tira en una cafetera de dimensions més reduïdes i se servix als invitats en tasses menudes. El primer servit és l'invitat més important, o el més vell. Les tasses dels invitats només s'omplin fins a un quarto de la seua capacitat, i aixina es pot tornar a servir café vàries voltes més. La costum exigix que cada invitat bega una tassa per lo manco, pero no més de tres. El café àrap ho preparen hòmens i dònes de tota condició social, especialment en la llar familiar. Es considera que els principals depositaris d'esta pràctica cultural són els xeics i caps tribals que servixen café en els llocs a on es reunixen, els hòmens i dònes de major edat de la comunitat beduina i els propietaris de negocis de café. La transmissió dels coneiximents i usos tradicionals vinculats al café àrap s'efectua en el sí de les famílies, per mig de l'observació i la pràctica. Els jóvens acompanyen als majors de les seues famílies al mercat per a deprendre a seleccionar els millors grans. (UNESCO/BPI)
Archiu:Falta imagen UNESCO Inmaterial (alto).svg	Al-Razfa, art escènic tradicional
	Be immaterial inscrit en 2015.
	Este element és compartit en Plantilla:OMA

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en els Emirats Àraps Units.
• UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en els Emirats Àraps Units (en anglés)
• UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en els Emirats Àraps Units (en espanyol)