Anar al contingut

Anex:Objectes hipotètics del sistema solar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un objecte hipotètic del sistema solar és un planeta, satèlit natural o cos similar en el sistema solar l'existència del qual no es coneix pero s'ha deduït de l'evidència científica observacional. En els anys, una série d'hipotètics planetes s'han propost, i molts han segut posteriorment desmentits. No obstant, inclús hui en dia existix l'especulació científica sobre la possibilitat de planetes encara desconeguts, que puguen existir més allà de l'alcanç del coneiximent actual i de les possibilitats d'una observació directa.

Planetes

[editar | editar còdic]

l'Antichton, Antitierra o Contra-terra, en el sistema astronòmic pitagórico era un planeta que s'interponia entre la Terra i el fòc central (fòc en el que giraven tots els astres inclós el Sol), protegint-la d'est i no podent ser observat des de l'Ecúmene.[1]

  • Quint planeta (hipotètic), l'especulació històrica sobre un planeta entre les òrbites de Mart i Júpiter.
    • Faetón, un planeta situat entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual supon que va conduir a la formació del cinturó d'asteroides. Hui en dia esta hipòtesis es considera poc provable, ya que el cinturó d'asteroides té molt poca massa per a haver resultat de la destrucció d'un gran planeta.
    • Planeta V, un planeta considerat per John Chambers i Jack Lissauer que alguna volta va existir entre Mart i el cinturó d'asteroides, basat en simulacions per ordenador.
  • Planeta X, un hipotètic planeta més allà de Neptú. Inicialment amprat per a donar conte de suposts destorbament (desviacions sistemàtiques) en les òrbites d'Urà i Neptú, actualment ha segut desmentit que siga un planeta el que causa eixos destorbament. No obstant, la creència en ell va inspirar la busca i el descobriment de Plutó. El concepte s'ha tornat a aplicar per a tindre en conte les observacions posteriors d'objectes del cinturó de Kuiper.
  • Theia, un protoplaneta en posició d'impacte del tamany de Mart, es creu que va colisionar en la Terra fa aproximadament 4500 millons d'anys, un event que va crear la Lluna.
  • Vulcano, un hipotètic planeta que es creïa que existia dins de l'òrbita de Mercurio.
    • Vulcanoides, un anell d'asteroides que pot existir en una regió gravitacionalmente estable dins de l'òrbita de Mercurio.
  • Tyche, un hipotètic planeta en el núvol de Oort supostament responsable de l'òrbita dels cometas de llarc periodo.[2]

El Quint jagant gaseós; la seua postulació ha segut objecte de debats que ho situaven en una òrbita entre Saturn i Urà, que posteriorment va ser tirat fòra del sistema solar cap a l'espai interestelar despuix d'una trobada propenca en Júpiter, en retrocedir des del Sol i que podria haver assegurat l'estabilitat orbital dels planetes interiors. També va poder haver precipitat el bombardeig intens tardà de l'interior del sistema solar.[3]

  • Planeta nou: És el nom provisional d'un hipotètic planeta gelat de gran tamany que podria existir en el sistema solar exterior, principalment a partir de l'estudi publicat el 20 de giner de 2016 en el Astronomical Journal pels astrònoms del Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) Michael I. Brown i Konstantin Batygin.
  • Hiperión: planeta més gran que la Terra l'existència de la qual es va propondre per a explicar les alteracions en les orbitas de varis objectes en el Cinturó de Kuiper.

Satèlits naturals

[editar | editar còdic]
  • Quirón, una lluna de Saturn supostament avistar per Hermann Goldschmidt en 1861, pero mai tornada a observar per ningú més.
  • Atres llunes de la Terra, com pensava Frederic Petit, director del Observatori de Toulouse, que s'havien observat tres voltes el 21 de març de 1846.[4]
  • Lluna de Mercurio, l'hipòtesis per a donar conte d'un repentí esclat de radiació detectada per Mariner 10. Va ser desmentida per sobrevole posterior de la sonda. Un objecte que es creïa en òrbita de Mercurio en el temps es va revelar que era l'estrela 31 Crateris.
  • Neith, una suposta lluna de Venus, falsament detectada per un número d'observadors des de telescopis en els sigles XVII i XVIII. Ara se sap que no existix; l'objecte ha segut explicat com una série d'estreles mal identificades i les reflexions internes dins de l'òptica del telescopi.
  • Temis, una lluna de Saturn que l'astrònom William Pickering va afirmar haver descobert en 1905, pero que mai va ser vista de nou.[5]

Estrela

[editar | editar còdic]

Némesis, nana marró/nana roja, l'existència de la qual va ser sugerida en 1984 pel físic Richard A. Muller, sobre la base de supostes periodicitat d'extincions en massa en el registre fòssil de la Terra. El seu pas normal pel sistema solar (núvol de Oort) enviaria eventualment una gran cantitat de cometes cap a la Terra de forma massiva, aumentant les possibilitats d'un impacte. Hui en dia se sap que l'aument periòdic d'incidència en el número d'asteroides que s'adinsen en l'interior del sistema solar és, en part, per la peculiar forma de orbitar que té el Sol entorn al centre de la Via Làctea, pujant i baixant al mateix temps que trencada (com en un tiovivo), passant periòdicament per una regió en major densitat d'estreles que serien les causants d'eixe fenomen; per lo tant l'hipòtesis de Némesis està casi descartada hui en dia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Astronomia en l'antiga Grècia». Astronomia: Terra, Sistema Solar i Univers. Consultat el 5 de setembre de 2016.
  2. ↑ The Independent, "Up telescope! Search begins for giant new planet", Sunday 13 February 2011, Paul Rodgers
  3. ↑ Lisa Grossman: "Lost planet explains solar system puzle" New Scientist: 01.10.2011: 14-15
  4. ↑ Bakich, Michael I. The Cambridge Planetary Handbook. Cambridge University Press, 2000, p. 146, ISBN 0-521-63280-3 , see
  5. ↑ Hypothetical Planets


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Objectes_hipotètics_del_sistema_solar&oldid=649432»