Lluna de Mercurio

Un satèlit natural en òrbita a Mercurio, per un curt temps, es va aplegar a creure que existia. El 27 de març de 1974, dos dies ans que la Mariner 10 fera la seua sobrevole a Mercurio, els instruments varen començar a registrar grans cantitats de radiació ultravioleta en les proximitats de Mercuri que, d'acort en un astrònom, "no tenia sentit que estigueren allí". Al sendemà, la radiació havia desaparegut, va reaparéixer tres dies despuix, lo que sembla procedir d'un objecte que estava, segons pareix, separat de Mercurio. Alguns astrònoms especulen que havien detectat una estrela, pero uns atres varen argumentar que l'objecte devia ser una lluna, citant les dos direccions diferents de la radiació emanada i la creència de que eixa alta energia de radiació no podia penetrar molt llunt a través del mig interestelar. D'acort als seus arguments, la velocitat de l'objecte es va calcular en 4 quilómetros per segon (2,4 milles per segon), lo que coincidia en la velocitat esperada d'una suposta lluna.