Planeta X

L'investigador Percival Lowell va denominar en 1906 Planeta X (en anglés; Planet X) a un hipotètic planeta, l'eventual existència del qual en els confines exteriors del sistema solar va ser motiu de debat acadèmic i busca per mig d'instruments astronòmics, entre fins de el XIX i les primeres décades de el XX. Diversos astrònoms varen estimar llavors que un cos incògnit devia trobar-se més allà de Neptú, el planeta més lluntà conegut a eixa data. S'esperaven que la seua existència explicara principalment certs destorbament de les òrbites dels "jagants de gèl", Urà i Neptú, que no eren comprensibles considerant l'influència dels demés cossos ya identificats del sistema solar i les masses que se'ls atribuïen a eixos cossos celests, segons les senyes disponibles en eixa época.

Plutó va ser descobert en 1930 per un seguidor de Lowell gràcies a la busca del Planeta X. I encara que s'acostava solament relativament a alguns paràmetros predits per Lowell per al Planeta X, no calçava notòriament, com despuix es va calcular, en una de les seues principals característiques esperades: la massa. Plutó tenia molt manco massa de lo previst i no podia pertorbar les òrbites dels "jagants de gèl". Lowell havia calculat que el Planeta X devia posseir una massa equivalent a 6,6 voltes la de la Terra, mentres que Plutó tenia menys massa que la Lluna. Un colp als fonaments de l'hipòtesis va vindre de noves medicions de la sonda espacial Voyager 2, que varen corregir les estimacions prèvies de la massa de Neptú. Els nous números explicaven per sí sols les cridades "destorbament" de les òrbites Urà i Neptú, de manera que no es requerix al dia de hui d'un Planeta X per a justificar la mecànica celest d'abdós.

Posteriorment varen començar a descobrir-se en zones exteriors del sistema solar atres cossos celests, com Eris, Makemake o Haumea. Estos han segut catalogats en el 2006 junt en Plutó com planetes nanos i en la subcategoría dels plutinos. Considerant la seua ubicació han segut denominats també objectes transneptunianos, pero no coincidixen en les característiques orbitales i de massa que alguna volta varen ser predites per al cridat "Planeta X". No obstant, en el context d'estos últims descobriments han sorgit noves hipòtesis emparentades en l'idea que va dur a la busca del Planeta X i, abans, també al descobriment de Neptú. La de inferir indirectament l'existència d'un atre món en el sistema solar a partir de l'anàlisis de les òrbites dels cossos ya coneguts. Al respecte circulen teories científiques com l'hipòtesis Némesis i l'hipòtesis de Tyche. El debat sobre la possibilitat d'un cos gran incògnit en el sistema solar va ser alimentat per l'inusual i allargada òrbita de l'objecte transneptuniano Sedna, descobert en el 2003 i més encara en 2016 en l'estudi publicat per Mike Brown, un dels components de l'equip que va descobrir Sedna i Eris en el que defenen la provable existència d'un planeta Jagant Gelat d'unes dimensions d'entre 2 i 4 voltes el diàmetro Terrestre al que han denominat Planeta Nou.