Anar al contingut

Anex:Experiments físics en errors i fraus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En l'història de la ciència hi ha hagut casos importants de experiments físics en errors i fraus, que varen ser exposts al no poder-se repetir els seus supòsits resultats.[1][2] Està creixent la llista d'artículs els resultats dels quals varen ser posteriorment retractats o desacreditats, lo que conduïx a una ciència inválida.[3] Alguns errors s'introduïxen quan el desig del experimentador d'un determinat resultat influïx inconscientment en la selecció de senyes (un problema que és possible evitar en alguns casos en protocols doble cego).[4] També hi ha hagut casos de mala conducta científica delliberada.[5]

Errors experimentals famosos

[editar | editar còdic]
Un efecte visual tènue informat que els experimentadores encara podien "vore" inclús quan el supost element causant en el seu aparat havia segut desconectat en secret.
  • Walter Kaufmann (1906) - afirmació sobre la refutació experimental de la relativitat especial
Publicat en Annalen der Physik i es diu que és el primer artícul d'una revista en citar l'artícul d'electrodinàmica de 1905 d'Einstein. L'artícul de Kaufmann va afirmar que els seus resultats no eren compatibles en la relativitat especial. Segons Gerald Holton, va prendre una década per a que es donaren conte de les deficiències de la prova de Kaufmann: durant este temps, els crítics de la relativitat especial varen poder afirmar que la teoria va ser invalidada per l'evidència experimental disponible.[6]
  • Walter Sydney Adams (1924): verificació prematura de l'efecte de desplaçament al roig gravitacional.
Varis experimentadores anteriors varen afirmar haver trobat la presència o absència de corriment al roig gravitacional, pero se suponia que el resultat d'Adams va resoldre el problema. Desafortunadament, tant la medició com la predicció varen ser errònees, per lo que inicialment va semblar ser vàlida.[7] Ya no es considera creible i hi ha hagut molt debat sobre si els resultats varen ser frau o si les seues senyes poden haver segut contaminats per llum paràsita de Siri A.[8] Les primeres confirmacions "fiables" de l'efecte varen aparéixer en la década de 1960.
Reportat originalment en Nature en 1955[9] i posteriorment. Més vesprada es va determinar que la síntesis de diamants era impossible en l'aparat usat. L'anàlisis posterior va indicar que la primera pedra preciosa (utilisada per a assegurar més finançació) era natural en lloc de sintètica. Des de llavors s'han produït diamants artificials.[10]
  • Proclamació de detecció d'ones gravitacionals (1970)
En 1970, Joseph Weber, un ingenier elèctric convertit en físic, que treballava en l'Universitat de Maryland, va informar la detecció de 311 excitació en el seu equip de prova dissenyat per a medir ones gravitacionals.[11] Va utilisar un aparat que constava de dos barres d'alumini d'una tonellada, cada una en un detector separat, en algunes configuracions penjades dins d'una cambra de buit, o desplaçant una barra al Laboratori Nacional Argonne, prop de Chicago, a uns 1000 quilómetres de distància, tot per a un major aïllament.[12] Va prendre mides extremes per a aïllar l'equip d'interferències sísmiques i d'un atre tipo. Pero els criteris de Weber per a l'anàlisis de senyes varen resultar estar mal definits i en part subjectius. A finals de la década de 1970, el treball de Weber es considerava espurio, ya que uns atres no podien reproduir-ho. Aixina i tot, Weber és considerat un dels pares de la detecció d'ones gravitacionals i l'inspiració per a atres proyectes com LIGO.
  • Partícula de Oops-Leon (1976)
Les senyes del Fermilab en 1976 semblaven indicar una nova partícula d'aproximadament 6 GeV que decaïa en parells d'electrons i positrones. Les senyes i anàlisis posteriors varen indicar que el pico aparent en l'instrument va resultar ser el resultat de soroll aleatori. El nom és un joc de paraules en upsilon, el nom propost per a la nova partícula i Leon Max Lederman, l'investigador principal. La partícula ilusoria no està relacionada en el Posada upsilon, descobert en 1977 pel mateix grup.[13]
  • Fusió freda (1989)
Artícul principal → Fusió freda.


Des de l'anunci de Pons i Fleischmann en 1989, la fusió freda s'ha considerat un eixemple de ciència patològica.[14] Dos panels convocats pel Departament d'Energia dels Estats Units, un en 1989 i un atre en 2004, no varen recomanar un programa federal específic per a l'investigació de la fusió freda.[15] En 2007, Nature va informar que l'American Chemical Society organisaria un simpòsium invitat sobre fusió freda i reaccions nuclears de baixa energia en la seua reunió nacional per primera volta en molts anys.[16][17]
  • Desintegració beta doble sense neutrins (2001)
Els membres de la colaboració Heidelberg-Moscou varen afirmar haver descobert la doble desintegració beta sense neutrins en 76 Ge en 2001, GERDA ha descartat la vida mija declarada en una importància molt alta.
El 17 de març de 2014, els astrofísics de la colaboració BICEP2 varen anunciar la detecció d'ones gravitacionals inflacionarias en l'espectre de potència del modo B, que de confirmar-se, proporcionarien una clara evidència experimental per a la teoria de l'inflació. No obstant, el 19 de juny de 2014, es va informar una disminució de la confiança en la confirmació de les troballes d'inflació còsmica.

Suposts casos de mala conducta científica

[editar | editar còdic]
Rupp havia segut considerat un dels millors experimentadores del seu temps, fins que es va vore obligat a admetre que el seu notable historial es devia, a lo manco en part, a la fabricació de resultats.[18]
El inmunólogo francés Jacques Benveniste va publicar un artícul en Nature que semblava respalar un mecanisme per mig del qual podia operar la homeopatia. Els editors de la revista varen acompanyar l'artícul en un editorial instant als llectors a "suspendre el juí" fins que els resultats pogueren ser replicats. Els resultats de Benveniste no varen poder reproduir-se en experiments posteriors de doble cego.
  • Física de materials ( 1999)
Posteriorment es va descobrir que una successió d'artículs d'alt perfil revisats ​​per parells publicats anteriorment per Jan Hendrik Schön utilisaven senyes òbviament fabricades.[5]
  • Producció de l'element 118 (1999)
Es va anunciar l'element 118 (oganesón), i després Berkeley va retirar l'anunci despuix d'afirmacions de irreproducibilitat. L'investigador involucrat, Victor Ninov, nega haver fet alguna cosa mal.[19]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Norton, John D.. “Replicability of Experiment”. THEORIA. An International Journal for Theory, History and Foundations of Science 30 (2). doi:10.1387/theoria.12691. ISSN 2171-679X.
  2. ↑ «Problems with scientific research: How science goes wrong». Consultat el 2018-07-20.
  3. ↑ «Retracted Scientific Studies: A Growing List». Consultat el 2018-07-20.
  4. ↑ «Science's problem with unconscious bias». Consultat el 2018-07-20.
  5. ↑ 5,0 5,1 “Plastic Fantastic: How the Biggest Fraud in Physics Shook the Scientific World” (2009). Physics Today 62 (10): 57. doi:10.1063/1.3248480. Bibcode: 2009PhT....62j..57R.
  6. ↑ Jeremy Bernstein, "Einstein" (1973) pp.81–85 — Kaufmann experiment
  7. ↑ Holberg, J. B. (2010). “Sirius B and the Measurement of the Gravitational Redshift”. Journal for the History of Astronomy 41 (1): 41–64. doi:10.1177/002182861004100102. ISSN 0021-8286. Bibcode: 2010JHA....41...41H.
  8. ↑ F. Wesemael, "A comment on Adams' measurement of the gravitational redshift of Sirius B", Royal Astronomical Society, Quarterly Journal (ISSN 0035-8738), 26, Sept. 1985, 273–278 [1]
  9. ↑ “Man-Made Diamonds” (1955). Nature 176 (4471): 51–55. doi:10.1038/176051a0. Bibcode: 1955Natur.176...51B.
  10. ↑ Bovenkerk et al., "Errors in diamond synthesis", Nature 365 19 (1993) "Scientific Correspondence"
  11. ↑ Lindley, D.. “Focus: A Fleeting Detection of Gravitational Waves”. Phys. Rev. Focus 16 (19).
  12. ↑ Weber, J.. “How I Discovered Gravitational Waves”. Popular Science (100th Anniversary issue).
  13. ↑ «!! EXTRA!! FERMILAB EXPERIMENT DISCOVERS NEW PARTICLE "UPSILON"». Consultat el 2018-07-20.
  14. ↑ “Controversy in chemistry: how do you prove a negative?—the cases of phlogiston and cold fusion” (2005). Angew Chem Int Ed Engl 44 (13): 1916–22. doi:10.1002/anie.200462084. PMID 15770617. “Baix there matters stand: no cold fusion researcher has been able to dispel the stigma of 'pathological science' by rigorously and reproducibly demonstrating effects sufficiently large to exclude the possibility of error (for example, by constructing a working power generator), nor does it seem possible to conclude unequivocally that all the apparently anomalous behavior ca be attributed to error.”
  15. ↑ .
  16. ↑ "Cold fusion is back at the American Chemical Society" Nature News, 29 March 2007, doi:10.1038/news070326-12
  17. ↑ .
  18. ↑ Michael Brooks, on Emil Rupp, "Convenient untruths", New Scientist, No2630 (17 Nov 2007) pp. 58–59
    See also Jeroen van Dongen, "Emil Rupp, Albert Einstein and the Canal Ray Experiments on Wave-Particle Duality: Scientific Fraud and Theoretical Bias" https://arxiv.org/abs/0709.3099
  19. ↑ George Johnson. At Lawrence Berkeley, Physicists Say a Colleague Took Them for a Ride (reprint), The New York Claves.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Experiments_físics_en_errors_i_fraus&oldid=930726»