Doble desintegració beta
En la doble desintegració beta, un isòtop inestable d'un núclido sofrix una desintegració radiactiva per mig de dos processos de desintegració beta simultàneus, davant l'impossibilitat des d'un punt de vista energètic, de que es produïxca només una desintegració beta. El nou isòtop té ara dos unitats de número atómico més, en el cas d'una doble desintegració beta- (β-β-), o dos unitats menys, en el cas d'una doble desintegració beta+(β+β+), que l'isòtop original.
Podem posar com a eixemples de Doble desintegració beta els següents processos:
Ací (A,Z) en un isòtop d'un núclido en Z protones i A nucleones en total.
En avant nos ocuparem dels processos β-β-, tenint en conte que en els β+β+ els resultats són anàlecs.
Introducció
[editar | editar còdic]Per a que la desintegració beta siga possible, l'isòtop del núclido resultant deu tindre una energia d'enllaç nuclear major que l'isòtop del núclido original. Açò en alguns casos no ocorre i l'isòtop del núclido al que decauria té una energia d'enllaç nuclear inferior a l'isòtop del núclido original; mentres que no li està vedado el procés de doble desintegració beta, ya que l'isòtop del núclido resultant té una energia d'enllaç nuclear superior.
Per eixemple, en el cas del germani-76, l'isòtop del núclido en l'número atómico immediatament superior, l'arsènic-76, té una energia d'enllaç nuclear menor, lo que impedix que es produïxca la desintegració beta. No obstant, l'isòtop del núclido en l'número atómico de l'original més dos, seleni-76, té una energia d'enllaç nuclear major, aixina que el procés de doble desintegració beta- està permés, en este cas.
Doble desintegració Beta. Esquema de nivells d'energia d'enllaç nuclear.
Llista d'isòtops coneguts en doble desintegració beta
[editar | editar còdic]48Ca, 76Ge, 82Es, 96Zr, 100Mo, 116Cd, 134Xe, 136Xe, 128Et, 130Et, 150Nd i 160Gd.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Doble desintegración beta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.