Anar al contingut

Anex:Dictadors de l'Antiga Roma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les següents taules enumeren els dictadors de l'Antiga Roma i les seues magistri equitum segons la tradició, les fonts antigues i els estudis moderns. L'informació de noms, dates i identitats estan basats en l'obra de Thomas Robert Shannon Broughton The Magistrates of the Roman Republic (1951-1952) que compila en un sol lloc tota l'informació prosopográfica de la República romana.

la dictadura va ser una magistratura extraordinària que posseïa plens poders per un periodo que no podia excedir els sis mesos. Segons la tradició, el càrrec es va instituir en l'any 501 a. C., encara que durant la monarquia ya existia una magistratura similar en un atre nom: el magister populi. Va ser molt utilisada durant els primers dos sigles d'existència de la República i en els moments més crítics de la segona guerra púnica. El càrrec va desaparéixer dels registres en el sigle II a. C. i no va reaparéixer fins que Sila i Juliol César ho varen reviure en poders i atribucions aumentats en la primera mitat del sigle I a. C. Despuix de l'assessinat d'este últim en l'any 44 a. C., Marco Antonio va abolir el càrrec per llei.

Sigle VI a. C.

Les tradicions més antigues concordaven que Tito Larcio va ser el primer dictador de la República, encara que hi havia certa incertitut sobre l'any. La creació de la magistratura va sorgir per a fer front a la coalició de pobles llatins i sabinos comandada per Octavio Mamilio que amezaba a l'Estat romà. Esta necessitat es va acréixer quan uns jóvens sabinos, que participaven en uns jocs en la ciutat, varen prendre per la força a unes dònes i es varen produir reyertas que casi varen derivar en combats. El mer nomenament del dictador va servir per a que la tensió es dissipara.[1]

Any Dictador Magister equitum Motiu del nomenament
501 a. C. Tito Larcio [lower-alpha 1] Espurio Casio [lower-alpha 1] rei gerundae causa
alternativa: Manio Valerio [lower-alpha 2]

Sigle V a. C.

Any Dictador Magister equitum Motiu del nomenament
496 a. C. Aulo Postumio Albo Regilense Tito Ebucio Helva Rei gerundae causa
494 a. C. Manio Valerio Màxim Quint Servilio Prisco Estructo Rei gerundae causa
463 a. C. Cayo Emilio Mamerco Clavi figendi causa
458 a. C. Lucio Quincio Cincinato (I) Lucio Tarquicio Flac Rei gerundae causa
439 a. C. Lucio Quincio Cincinato (II) Rei gerundae causa o
seditionis sedandae causa
437 a. C. Mamerco Emilio Mamercino (I) Rei gerundae causa
435 a. C. Quint Servilio Prisco Fidenas (I) Rei gerundae causa
434 a. C. Mamerco Emilio Mamercino (II) Rei gerundae causa
431 a. C. Aulo Postumio Tuberto Rei gerundae causa
426 a. C. Mamerco Emilio Mamercino (III) Rei gerundae causa
418 a. C. Quint Servilio Prisco Fidenas (II) Rei gerundae causa
408 a. C. Publio Cornelio Rútilo Coser Rei gerundae causa


Sigle IV a. C.

Any Dictador Magister equitum Motiu del nomenament
396 a. C. Marco Furio Camilo (1) Rei gerundae causa
390 a. C. Marc Furio Camilo (2) Rei gerundae causa
389 a. C. Marc Furio Camilo (3) Rei gerundae causa
385 a. C. Aulo Cornelio Coser Rei gerundae causa
380 a. C. Tito Quincio Cincinato Capitolino Rei gerundae causa
368 a. C. Marc Furio Camilo (4) Rei gerundae causa
368 a. C. Publio Manlio Capitolino Seditionis sedandae i
rei gerendae causa
367 a. C. Marc Furio Camilo (5) Rei gerundae causa
363 a. C. Lucio Manlio Capitolino Imperiós Clavi figendi causa
362 a. C. Api Claudio Craso Rei gerundae causa
361 a. C. Tito Quincio Penno Capitolino Crispino Rei gerundae causa
360 a. C. Quint Servilio Ahala Rei gerundae causa
358 a. C. Cayo Sulpicio Pético Rei gerundae causa
356 a. C. Cayo Marcio Rútilo Rei gerundae causa
353 a. C. Tito Manlio Imperiós Torcuato (1) Rei gerundae causa
352 a. C. Cayo Juliol Julo Rei gerundae causa
351 a. C. Marco Fabio Ambusto Comitiorum habendorum causa
350 a. C. Lucio Furio Camilo (1) Comitiorum habendorum causa
349 a. C. Tito Manlio Torcuato (2) Comitiorum habendorum causa
345 a. C. Lucio Furio Camilo (2) Rei gerundae causa
344 a. C. Publio Valerio Publícola Feriarum constituendarum causa
342 a. C. Marco Valerio Corvo (1) Seditionis sedandae causa et rgc
o ei gerundae causa
340 a. C. Lucio Papirio Craso Rei gerundae causa
339 a. C. Quint Publilio Filó Rei gerundae causa
337 a. C. Cayo Claudio Craso Rei gerundae causa
335 a. C. Lucio Emilio Mamercino Privernate (1) Comitiorum habendorum causa
333 a. C. Publio Cornelio Rufino Rei causa gerundae
332 a. C. Marque Papirio Craso Rei gerundae causa
331 a. C. Gneo Quincio Capitolino Clavi figendi causa
327 a. C. Marque Claudio Marcelo Comitiorum habendorum causa
325 a. C. Lucio Papirio Cursor (1) Rei gerundae causa
324 a. C. Lucio Papirio Cursor (2) Rei gerundae causa
322 a. C. Aulo Cornelio Coser Ludorum faciendorum causa
o rei gerundae causa
321 a. C. Quint Fabio Ambusto Comitiorum habendorum causa
321 a. C. Marco Emilio Pape Comitiorum habendorum causa
320 a. C. Cayo Menio (1) Desconeguts
320 a. C. Lucio Cornelio Léntulo Rei gerundae causa
320 a. C. Tito Manlio Torcuato (3) Comitiorum habendorum causa
316 a. C. Lucio Emilio Mamercino (2) Rei gerundae causa
315 a. C. Quint Fabio Màxim (1) Rei gerundae causa
314 a. C. Cayo Menio (2) Rei gerundae causa
313 a. C. Gayo Petelio Libón Visolo Rei gerundae causa o
clavi figendi causa
313 a. C. ¿Quint Fabio Màxim? (¿2?) Rei gerundae causa
312 a. C. Cayo Sulpicio Longo Rei gerundae causa
312 a. C. ¿Cayo Juny Bubulco Brut? (¿1?) Rei gerundae causa
310 a. C. Lucio Papirio Cursor (3) Rei gerundae causa
309 a. C. Lucio Papirio Cursor (4) Rei gerundae causa
306 a. C. Publio Cornelio Escipión Barbato Comitiorum habendorum causa
302 a. C. Cayo Juny Bubulco Brut (¿2?) Rei gerundae causa
302 a. C. Marc Valerio Corvo (2) Rei gerundae causa
301 a. C. Marc Valerio Corvo (3) Rei gerundae causa

Sigle III a. C.

Any Dictador Magister equitum Motiu del nomenament
291-285 a. C. Marco Emilio Bárbula [lower-alpha 3] Desconegut
Api Claudio el Cego [lower-alpha 3] Desconegut
Publio Cornelio Rufino [lower-alpha 4] Desconegut
287 a. C. Quint Hortensio Seditionis sedandae causa o rei gerundae causa
280 a. C. Cneo Domicio Calvino Màxim Comitiorum habendorum causa
263 a. C. Gneo Fulvio Màxim Centumalo Clavi figendi causa
257 a. C. Quint Ogulnio Gal Latinarum feriarum causa
249 a. C. Marco Claudio Glicia Desconeguda
249 a. C. Aulo Atilio Calatino Rei gerundae causa
246 a. C. Tiberio Coruncanio Comitiorum habendorum causa
231 a. C. Cayo Duilio Comitiorum habendorum causa
224 a. C. Lucio Cecilio Metelo Comitiorum habendorum causa
221 a. C. Quint Fabio Màxim (I) Desconeguda
217 a. C. Quint Fabio Màxim (II) Interregni causa
217 a. C. ¿Marco Minucio Rufo?
217 a. C. Lucio Veturio Filó Comitorium habendorum causa
216 a. C. Marque Juny Pera Rei gerundae causa
216 a. C. Marco Fabio Buteón Senatus legendi causa
213 a. C. Cayo Claudio Centón Comitiorum habendorum causa
210 a. C. Quint Fulvio Flac Comitiorum habendorum causa
208 a. C. Tito Manlio Torcuato
207 a. C. Marco Livio Salinator Comitiorum habendorum causa
205 a. C. Quint Cecilio Metelo Comitiorum habendorum causa
203 a. C. Publio Sulpicio Galba Màxim Comitiorum habendorum causa
202 a. C. Cayo Servilio Gémino Comitiorum habendorum causa

Sigle I a. C.

Despuix del final de la segona guerra púnica, el títul no va tornar a utilisar-se fins a Sila, qui lo reinstauró pero com tirania militar no per elecció llegal. Despuix de l'assessinat de Juliol César, Marco Antonio va abolir per llei la magistratura.

Any Dictador Magister equitum Motiu del nomenament
82-79 a. C. Lucio Cornelio Sila Legibus faciendis et rei publicae constituendae causa
49-44 a. C. Cayo Juliol César (1) Rei gerundae causa
44 a. C. Cayo Juliol César (2) Perpetuus

Vore també

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 L'any és l'indicat per Tito Livio. Dionisio de Halicarnaso dona l'any 498 a. C.[2]
  2. ↑ Rebujat per Tito Livio perque no era de ranc consular.[3]
  3. ↑ 3,0 3,1 Dictador entre el final de la primera década de Tito Livio i l'any 284 a. C. quan es té un nou fragment dels Fasti Capitolini.[4]
  4. ↑ Era un antic dictador quan va ser expulsat del Senat en l'any 275 a. C.[4]

Referències

  1. ↑ Tito Livio. .
  2. ↑ Broughton, 1951, pp. 9-10.
  3. ↑ Broughton, 1951, p. 9.
  4. ↑ 4,0 4,1 Broughton, 1951, p. 187.

Bibliografia

  • Broughton, T. R. S. (1951). The Magistrates of the Roman Republic. Volume I (en anglés), American Philological Association.
  • Broughton, T. R. S. (1952). The Magistrates of the Roman Republic. volume II (en anglés), American Philological Association.
  • Hodgson, L. (2017). Res Publica and the Roman Republic: Without Body or Form (en anglés), Oxford University Press. ISBN 9780198777380.

Enllaços externs


Referències