Anaxàgores
Anaxàgores (Clazomene, antiga Grècia, 483 a. C. - † Lampsacus, antiga Grècia, 428 a. C.), fon un filòsof presocràtic que introduí la noció de nous (νοῦς, ment o pensament) com a element fonamental de la seua concepció filosòfica.
Anaxàgores naixqué en Clazómenas o Clazomene (en l'actual Turquia) i es va traslladar a Atenes (cap a 483 a. C.), per la destrucció i reubicació de Clazómenas despuix del fracàs del tumult jònic contra el domini de Pèrsia. Fon el primer pensador estranger en establir-se en Atenes.
Entre els seus alumnes es trobaven l'estadiste grec Pericles, Arquelao, Protàgores d'Abdera, Tucídides, el dramaturc grec Eurípides, i es diu que també Demòcrit i Sócrates.
Anaxàgores donà també un gran impuls a l'investigació de la naturalea fundada en l'experiència, la memòria i la tècnica. Ad ell se li atribuïxen les explicacions racionals dels eclipses i de la respiració dels peixos, com també investigacions sobre l'anatomia del cervell.
Coneixedor de les doctrines de Anaxímenes, Parménides, Zenón i Empédocles, Anaxàgores havia ensenyat en Atenes durant uns trenta anys, quan es va exiliar despuix de ser acusat d'impietat en sugerir que el Sol era una massa de ferro candent i que la Lluna era una roca que reflectia la llum del Sol i procedia de la Terra.
Marchà a Jonia (actual Anatòlia) i es va establir en Lámpsaco o Lampsacus (una colónia de Mileto), a on, segons diuen, es va deixar morir de fam (Diógenes Laercio, II, 14). És segur, en tot cas, que en tal lloc fon venerat (Aristóteles, Rhet. 1398 b 16) i inclús va deure d'haver un grup de seguidors seus (Eusebio de Cesarea, Praeparatio Ev., 10, 14).
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Biografías y Vidas. «Anaxágoras»
- Dilthey, Wilhelm (2015). Historia de la filosofía. México D. F.: Fondo de Cultura Económica. p. 32.
- Marco Tulio Cicerón. «Sobre la Naturaleza de los Dioses»
- Ríos Pedraza, Francisco; Haya Segovia, Fernando (2009). «La filosofía antigua». En Amodeo Escribano, Marisa; Scott Blacud, Elizabeth; López Vera, Eduardo et al., eds. Historia de la Filosofía. San Fernando de Henares: Oxford Univesity Press España, Sociedad Anónima. p. 5. ISBN 9788467351477
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cleve, Felix M. (1949) The Philosophy of Anaxagoras: An attempt at reconstruction King's Crown Press, Nueva York. Reed. en 1973 por Nijhoff, La Haya, The Philosophy of Anaxagoras: As reconstructed ISBN 90-247-1573-3
- Curd, Patricia (2007) Anaxagoras of Clazomenae : Fragments and Testimonia : a text and translation with notes and essays University of Toronto Press, Toronto, Ontario, ISBN 978-0-8020-9325-7
- Disandro, Carlos A. (1974) Filosofía y poesía en el pensar griego. Anaxágoras, Empédocles, Demócrito. La Plata: Hostería Volante
- Gershenson, Daniel E. and Greenberg, Daniel A. (1964) Anaxagoras and the birth of physics Blaisdell Publishing Co., Nueva York, OCLC 899834
- Teodorsson, Sven-Tage (1982) Anaxagoras' theory of matter Acta Universitatis Gothoburgensis, Gotemburgo, Suecia, ISBN 91-7346-111-3
- Torrijos-Castrillejo, David (2014) Anaxágoras y su recepción en Aristóteles. Romae: EDUSC, ISBN 978-88-8333-325-5
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anaxàgores.