Anastatica hierochuntica
Anastatica és un gènero monotípic de fanerógamas pertanyent a la família Brassicaceae. La seua única espècie: la rosa de Jericó (Anastatica hierochuntica) és una chicoteta herba anual de color gris que rara volta creix per damunt dels 15 centímetros d'altura i té diminutes flors blanques. És una planta rodadora[1][2][3] capaç d'expandir-se i retraure's higroscópicament. No obstant, no és una verdadera planta de la resurrecció,[2] perque els teixits morts de la planta no reviuen i no es tornen verdes.
No deu confondre's en Selaginella lepidophylla, que és una espècie de licofita que habita en Amèrica i es comercialisa baix el mateix nom
Distribució
[editar | editar còdic]La Anastatica hierochuntica es pot trobar en zones àrides d'Oriente Pròxim i del desert del Sahara, incloent parts del Nort d'Àfrica i regions d'Israel, Egipte, Iran, Líban, Iraq, Síria, Jordània, Pakistan i l'Índia.[4][5] No creix de forma nativa en la ciutat de Jericó.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta en gran resistència a la dessecació. Les seues branques tenen la propietat de contraure's en la sequetat, permaneixent tancades i seques durant anys, tornant a obrir-se en la humitat o al contacte en l'aigua, recobrant la seua frescor. Les seues raïls són molt chicotetes i en estat latent, quan ha passat per un periodo sec, adquirix forma pràcticament esfèrica, formada pels seus fulls arreplegats sent inapreciable el tamany de les raïls que a penes descollen d'esta formació. Per això és fàcil que el propi vent l'arranque, alce i l'arrastre grans distàncies, convertint-les en viageres a través d'estepas i deserts i disseminant les seues llavors.
El procés de secat i reverdecimiento és reversible i es pot repetir moltes voltes. La capacitat de la planta per a fer açò s'atribuïx a la presència de trehalosa,[6] un sucre disacárido involucrat en varis mecanismes de criptobiosis.[7]
Curiositats
[editar | editar còdic]L'història conta que antigament els comerciants d'esta ciutat les duyen d'Aràbia com a preciosos talismans per a beneir les seues cases i negocis.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anastatica hierochuntica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 641. 1753.[8]
- Anastatica littoralis Salisb.
- Myagrum hierochunticum (Crantz) Crantz[9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Selaginella lepidophylla (Falsa rosa de Jericó)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ William Francis Ganong (1921). [1], MacMillan Co., pp. 604. pàgina 359
- ↑ 2,0 2,1 (2007) [2], CRC Press, p. 552. ISBN 978-0-8493-8202-4. pàgines 36-37
- ↑ G. I. Wickens (1998). [3], Springer, pp. 343. ISBN 3-540-52171-2. pàgines 204-205
- ↑ «Anastatica hierochuntica in Flora of Pakistan». eFloras.org. Consultat el 20 de novembre de 2025.
- ↑ «The Influence of Seed-Dispersal Mechanisms on the Dispersion of Anastatica Hierochuntica (Cruciferae) in the Negev Desert, Israel».The Journal of Ecology.68(1)
- 43–50.doi:10.2307/2259242.
- ↑ pages 121-122
- ↑ pages 175-176
- ↑ «Anastatica hierochuntica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de setembre de 2013.
- ↑ Anastatica hierochuntica en PlantList.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anastatica hierochuntica.
Wikispecies té un artícul sobre Anastatica hierochuntica.- Este artícul conté una traducció derivada de «Anastatica hierochuntica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.