Anals de Quedlinburg
Els Anals de Quedlinburg (llatí: Saxonicae Annals Quedlinburgenses; alemà: Quedlinburger Annalen) es varen escriure entre l'any 1008 i 1030 en el convent de l'Abadia de Quedlinburg. En els últims anys els historiadors han aplegat al consens que l'escritor va ser una dòna.[1] Els anals oferixen principalment una dedicació casi exclusiva de l'història del Sacre Imperi Romà Germànic; també té la primera menció escrita sobre Lituània, datada en 1009. El document original va desaparéixer, pero sobreviu en una còpia del XVI que es conserva en Dresde.[2]
Quedlinburg
La ciutat de Quedlinburg, Alemània, apareix en un document escrit en 922. Matilde de Ringelheim va fundar una comunitat religiosa per a dònes en l'abadia de Quedlinburg, servint ella mateixa com a abat de 966 a 999. L'abadia seria la primera institució educativa per a dònes de breçol noble en Sajonia, mantenint la seua missió durant casi 900 anys.[3][4] la ciutat va servir com palatinado imperial dels emperadors sajones, a on Enrique I el Pajarero, fundador de la dinastia dels otones, va ser enterrat.[5] Quedlinburg estava situada no molt llunt de Magdeburgo, epicentre de l'assamblea real de l'imperi, i els seus cronistes podrien per lo tant sustentar l'informació de la mateixa casa real i obtindre declaracions de testics visuals dels acontenyiments. La ciutat va perdre part del seu prestigi baix el govern d'Enrique II, qui va trencar la tradició de celebrar la Pasqua en aquella plaça; els anals li retraten de forma no molt favorable, demostrant la capacitat i el dret d'un monasteri a criticar obertament a la corona.[6]
Anals
Els anals s'inicien en una crònica de l'història del món des d'Adán fins al Tercer Concili de Constantinopla en 680-681, basant-se en cròniques de Jerónimo d'Estridón, Isidoro de Sevilla i Beda, entre uns atres. La narrativa pren senyes de múltiples fonts primàries i més antigues fins a l'any 1002, encara que estan presents informes datats en 852. A partir de 993,comença el relat, incloent events que representen el testimoni en primera persona del croniste sobre els successos en i al voltant de Quedlinburg. La cantitat de detalls s'incrementa a partir de 1008 per lo que els historiadors varen aplegar a la conclusió que la primera compilació dels anals correspon a eixa data, encara que Robert Holzman argumenta que podria ser anterior, cap a 1000.[7] S'ha sugerit també que l'autor va abandonar temporalment el proyecte entre 1016 i 1021 desconeixent-se les raons de la suspensió d'aportacions i treball. De totes formes el proyecte va tindre continuïtat a partir de 1021 i 1030, quan els autors varen reportar la victòria contra Miecislao II de Polònia.
La tasca principal dels cronistes era registrar l'herència de la dinastia dels otones i de la mateixa Quedlinburg. Els anals incorporen l'història de cert número de figures com Atila rei dels Hunos i Teodorico el Gran, entre uns atres. L'historiadora Felice Lifshitz opina que la cantitat de material de les sagues nòrdiques integrada en la seua narrativa, no té igual.
Els Anals de Quedlinburg són una font molt important d'investigació; durant el XII va ser usat a lo manco per cinc historiadors contemporàneus. Felice Lifshitz afirma que els Anals de Quedlinburg varen jugar un paper clau en la configuració de la forma en que l'influent Alemània dels sigles XIX i XX va ser testic del seu passat migeval. També seguix analisant-se la seua influència en atres contexts, com els erudits de Beowulf discutint l'us dels hugones per a identificar als francs, o el calfament global o la por al canvi de mileni.[8]
Referències
- ↑ Tietmaro de Merseburgo (2001). Ottonian Germany:The Chronicon of Thietmar of Merseburg, Manchester: Manchester Univ. Press, pp. 43. ISBN 0719049261.
- ↑ «TO MARK THE MILLENNIUM OF LITHUANIA». Directorate for the Commemoration of the Millennium of Lithuania under the Auspices of the Office of the President of the Republic of Lithuania. Consultat el 2 de setembre de 2008.
- ↑ Felice Lifshitz. Die Annals Quedlinburgenses Séries: Monument Germaniae Historica, Scriptores Rerum Germanicarum In Usum Scholarum Separatim Editi vol. 72, 2004.
- ↑ «Quedlinburg UNESCO World Heritage». UNESCO. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2008. Consultat el 2 de setembre de 2008.
- ↑ Alfredas Bumblauskas. Senosios Lietuvos istorija 1009-1795. 2005, p. 16 ISBN 9986-830-89-3
- ↑ Reuter, Timothy (1999). The New Cambridge Medieval History, Cambridge University Press. ISBN 9780521364478.
- ↑ Chase, Colin (1997). The Dating of Beowulf, University of Toronto Press. ISBN 9780802078797.
- ↑ «Far Reach of the Tenth Century Eldgjá Eruption, Iceland».Climatic Change.39(4)
- 715.doi:10.1023/A:1005323724072.Consultat el 2 de setembre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anales de Quedlinburg» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.