Ana María Vicent Zaragoza
Ana María Vicent Saragossa (Alcoy, 1923 - Còrdova, 21 d'abril de 2010) va ser una arqueòloga espanyola, directora del Museu Arqueològic de Còrdova entre 1959 i 1987 i membre de les acadèmies de belles arts de San Fernando, Santa Isabel d'Hongria en Còrdova i del Institut Arqueològic Alemà.
Biografia
[editar | editar còdic]Educació
[editar | editar còdic]En la seua infància i adolescència va ser influenciada pels contactes que el seu pare mantenia en arqueòlecs i artistes plàstics valencians. Llicenciada en Ciències històriques en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Valéncia en 1948, va passar a ocupar una plaça com a professora ajudant d'arqueologia en dita universitat. De 1949 a 1955 va ocupar la ayudantía d'Història de l'Art medieval, en les assignatures d'Arqueologia, Paleografia, Història de l'Art Universal, Medieval i Modern, [1]a la parell que colaborava en el Museu de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia. En 1950 conseguix una beca de la Institució Cultural "Alfonso el Magnánimo" de la Diputació de Valéncia a l'objecte de realisar un treball sobre l'arquitectura gòtica valenciana.[2]
En 1955 es va traslladar a Madrit en una beca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per al Institut Diego Velázquez d'Art i Arqueologia, conseguint plaça de professora ajudant del Seminari de Prehistòria i Etnologia en la Universitat de Madrit. També va obtindre una beca en l'Escola d'Història i Arqueologia d'Espanya en Roma, del Consell Superior d'Investigacions Científiques.[3] Des de decembre de 1956 va pertànyer a l'Institut Espanyol de Prehistòria, també pertanyent al Consell Superior d'Investigacions Científiques. En els anys 1957 i 1958 va ampliar els seus estudis en Roma, Rávena i Florencia i es va diplomar en Arqueologia paleocristiana i bizantino per la Universitat de Bolonya. En 1958 va ser professora adjunta de Prehistòria i Etnologia en la Complutense madrilenya, i en 1959 va accedir per oposició al Cos Facultatiu d'Archius, Biblioteques i Museus, en el número un de la seua promoció.[2]
Museu Arqueològic de Còrdova
[editar | editar còdic]En 1959 va prendre possessió com a directora del Museu Arqueològic Provincial de Còrdova, substituint a Samuel dels Sants. Com a homenage al seu predecessor, va conseguir que l'Ajuntament denominara un carrer prop de la Mesquita com a carrer Samuel dels Sants i Gener.[2]
El seu primer objectiu va ser instalar el museu en la seua nova sèu en el palau dels Páez de Castillejo, encarregant-se d'organisar les diferents peces: en la planta baixa, des de la Prehistòria fins a época visigoda; en la primera planta; d'época medieval.[4] En 1969 és nomenada consellera provincial de Belles arts i presidenta de la Comissió de Protecció del Patrimoni Històric-Artístic de Còrdova. En 1974 conseguix obtindre uns terrenys confrontants al Museu cordovés per a la seua ampliació i visita Argèlia per a tantejar una possible colaboració arqueològica. Un any despuix crea la revista Corduba Archaelogica com a bolletí del museu.[2]
Durant els 30 anys que va permanéixer al front del Museu cordovés va destacar la seua passió pel rescat del patrimoni històric-artístic. Va excavar i va investigar en molts jaciments de la província i en més de cent solars urbans, sent nomenada en 1980 inspectora provincial de Jaciments Arqueològics.[2] En 1987 va rebre un sentit homenage en Còrdova pels seus treballs despuix de la seua dimissió com a directora.
Decés
[editar | editar còdic]En 1989 es va traslladar a Madrit, a on va ser nomenada vicepresidenta de l'Associació de Protectors i Amics del Museu Arqueològic Nacional i des de 1999 fins al seu decés va ser vocal de la Junta Directiva.[2]
Institucions a les que va pertànyer
[editar | editar còdic]- Membre corresponent del Institut Arqueològic Alemà (1969).
- Membre de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando (1970).
- Membre de la Real Acadèmia de Belles arts de Santa Isabel d'Hongria (1976).
- Membre de la secció de Ciències històriques de la Real Acadèmia de Ciències, Belles Lletres i Nobles Arts de Còrdova (1989)
- Membre de la Universitat de Valéncia (Espanya).
Premis i distincions
[editar | editar còdic]- Medalla al Mèrit Turístic (1969)
- Medalla d'Or al Mèrit de la ciutat de Còrdova (1969)
- Medalla d'Argent al Mèrit en les Belles arts (1972)
- Membre d'Honor del Ateneu de Còrdova (1995)
Reconeiximents
[editar | editar còdic]En 2020, va ser inclosa dins del proyecte "Dònes Investigadores en els Archius Estatals (1900-1970)" per a la descripció archivistica i creació d'un micrositio específic en el Portal d'Archius Espanyols (PARELLS),[5] desenrollat entre 2020-2023. Este proyecte ha segut impulsat per la Subdirecció General d'Archius Estatals, en l'objectiu visibilizar la llabor d'investigació realisada en Espanya per les dònes en l'interval 1900-1970 partint dels registres documentals que es conserven en els Archius de Gestió dels AAEE del Ministeri de Cultura (el Archiu Històric Nacional, el Archive de la Corona d'Aragó, el Archiu General de Simancas, el Archiu General d'Índies, el Archive de la Real Chancilleria de Valladolit, el Archiu General de l'Administració i el Centre d'Informació Documental d'Archius).[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:780d41ef-173f-41a7-af64-f6ca3249a68f/rev02-entrevista.pdf
- ↑ 3,0 3,1 . Ministeri de Cultura.
- ↑ BAENA ALCÁNTARA, MARÍA DOLORES (2017). «Museu Arqueològic de Còrdova: un relat que continua (o 150 anys no són res)». Bolletí del Museu Arqueològic Nacional, 35.
- ↑ . Ministeri de Cultura.
- Hemeroteca de Eladio Osuna (ed.): . Consultat el 25 d'abril de 2010.
- Juan José Primer JuratDiari ABC.Consultat el 25 d'abril de 2010.
- [enllaç trencat]
- [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Enllaç permanent al Ficher d'Autoritats Virtual Internacional (FAVI/VIAF)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ana María Vicent Zaragoza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.