Anar al contingut

Amutria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Amutria En Tabula Peutingeriana (centre superior)

Amutria (Amutrion, Amutrium, Admutrium, Ad Mutrium, Ad Mutriam, ) va ser una ciutat dacia prop del Danubi i inclosa en la ret de vies romanes, despuix de la conquista de Dacia.

El seu nom és homònim en el nom antic del propenc riu Motru. La seua possible ubicació en el creuament d'este riu dona una certa importància.[1]

Etimologia

L'arqueòlec i historiador rumà Grigore Tocilescu, supon que Amutria tindria que ser Ad-mutriam, Ad Mutriam o Ad Mutrium, significant en el Mutrium (Motru).[2] El llingüiste rumà modern Sorin Olteanu també sugerira el de forma Ad Mutrius, en Mutrius possiblement sent el nom antic del riu Motru.[3]

Ubicació

Amutria s hipotèticament localisada en un dels llocs següents en Oltenia (Romania):

Valea Perilor/Cătunele

Basat en el tast arqueològic i les excavacions portades a terme en Cătunele en 1885, 1973, i més tart en 1981-84, un castrum romà i un poblament civil varen ser descoberts.[4]

El castrum es troba en el poble Valea Perilor, en una terrat aluvial del riu Motru, aproximadament 130 metros de la carretera que conecta les ciutats modernes de Motru i Baia de Aramă. És vorejada en l'est pel riu Chivădarul i estava destinat a supervisar la regió montanyosa de Valea Motrului habitada per una gran població dacia.[4]

El lloc arqueològic està catalogat com Chivadarul (LMI còdic GJ-I-s-B-09155) pel Institut Nacional de Monuments Històrics en la Llista de monuments històrics en Romania.[5]

La forma del castrum és rectangular en cantons redonejats, en les dimensions 156 x 114 m².[6] el castum està alineat longitudinalment en l'eix nort-sur, en Porta Praetoria al sur.[4]

La primera busca sistemàtica va estar feta en 1973 pel Museu de Regió de Gates de Ferro de Drobeta-Turnu Severin i l'Institut d'Arqueologia de Bucharest i continuat durant 1981-1984, fet per Museu del Comtat d'en colaboració en l'Institut d'Arqueologia en Bdearest.[4]

En el territori del castrum va ser descobert molts recipients d'orige romà i dacio, indicant que els dacios havien convixcut en soldats i colon romans. Algunes ceràmiques dacias estaven fetes a mà, mentres unes atres varen ser treballades en el torn de canterer. Estes dos poblacions, dacios i romans, varen formar l'etnogénesis del poble rumà i l'evidència arqueològica sosté este fet.[4]

Un descobriment important sobre la cronologia d'este castrum és una moneda romana emesa per l'emperador Galieno (c. 218-268), representa a la seua dòna, Salonina. És una indicació que el castrum estava encara baix control romà en temps de Galieno i que va ser provablement abandonat durant el retir de Dacia durant Aurelià (271-275).[4]

Va ser també el lloc de descobriment d'un signum militara en forma de mà feta de bronze, duent una representació de deesa Victoria en els ulls. L'objecte està conservat en el Museu de Regió de Gates de Ferro.[4]

Les excavacions de 1885 varen fer atres descobriments, incloent monedes d'Alejandro Sever, fleches i anells en inscripcions.[7]

Al nort i este del castrum, estava el canabae (poblaments civils romans), estenent sobre una àrea d'aproximadament 20 ha.[4]


Una Via Romana va ser també identificada. La carretera conectava este lloc en Castrum Pinoasa, passant a través dels pobles moderns de Glogova i Apa Neagră llavors encapçalant cap al riu Tismana.[4]

Boteșiștu-Paia

Localisant Amutria en Boteșiștu, un lloc en una evidència molt rica de presència romana, té un problema: no està prop del riu Motru i no cap conexió en el topònim Ad Mutrium.[8]

Aixina i tot, hi ha dos llocs arqueològics significatius catalogats per l'Institut Nacional de Monuments Històrics: Cetatea Micului (LMI còdic DJ-I-s-B-07875), una fortalea dacia tardana del Periodo de la Tène (I) i Piscul cazacilor (LMI còdic DJ-I-s-B-07876) lloc qué inclou una fortalea dacia (Cultura de la Tène ) i un poblament Daco-romà (2.º - IV).[9]

Piscul Cazacilor era un àrea enorme (sobre dos quilómetros de llongitut) en parceles en artefactes romans, incloent ceràmica, rajoles, i pedres vestides. El lloc va ser colocat en el terç del nort del cerro Piscul Cazacilor, i també en el banc esquerre del riu Paia, al nort del lloc principal. Sent potser una estació, inclou la via romana antiga que conecta Drobeta en Pelendava, situada prop de la carretera moderna que prové Botosesti Paia al nort.[10]

Entre les troballes arqueològiques en el riu Paia, hi ha evidència del cult mitraico practicat també en Dacia. Una placa votiva ha segut recuperada, en una inscripció de la que només pot ser llegit el gentilicium Valerius, provablement un servus villicus (esclau).[11]

Un atre descobriment és una estatuilla de bronze de calitat bona de 9 cm de Mercurio, el deu de comerç, en el pèl en mechones, ales chicotetes en el cabell i una corona (no petasus) en el cap. Està en el seu pes en la cama dreta, mentres el cap s'inclina llaugerament a la dreta. El braç dret penja a lo llarc del cos. Un cantó del mant pot ser vista en el muscle esquerre, penjant a lo llarc del braç i plegant en la gobanella. L'estatuilla està en l'inventari de Museu de Regió de Gates de Ferro.[12]

Gura Motrului/Butoieștu

El periodiste i historiador rumà Petru Broșteanu, aixina com atres autors, varen ubicar Amutria en Gura Motrului, el qual en el rumà lliteralment significa la boca de riu Motru, basat en les mides varen fer fòra de Tabula Peutingeriana, i atres fonts.[13] L'ubicació també coincidix be en l'interpretació del nom Ad Mutrium.

Investigacions arqueològiques en Butoieștu en 1884 varen revelar rastres de civilisació romana.[14]

Vore també

Referències