Villicus

___protected_title_0___ és una paraula procedent del llatí que es referix al funcionari o capataç romà encarregat de la finca d'un gran propietari o terratinent. També descrivia el hereteu en que freqüentment es premiava a dit funcionari pels servicis prestats a l'amo, com a premi de jubilació o en concedir-se-li la llibertat. També es referia este terme a la pròpia casa del capataç. Era ademés el cap de la ___protected_title_1___, que comprenia al total dels esclaus i esclaves que la treballaven. La funció principal del ___protected_title_2___ era fer complir les instruccions de l'amo de propietat i supervisar als esclaus, assignar les distintes tasques i comprovar que es compliren, administrar la producció i en general totes les funcions de la vila. En general, s'encarregava de tot el negoci de l'explotació, llevat del ganado, el qual es trobava baix el conte del ___protected_title_3___. Era el guardià de les claus i vivia prop de la porta principal, ya que s'encarregava de controlar l'accés. Si el vilicus tenia estatus d'esclau, com a premi pel seu bon fer, el propietari podia concedir-li la llibertat quan es retirara d'esta ocupació.

En la cultura llatina del Imperi romà la «família» era el conjunt d'esclaus d'una casa, o servitut. La família urbana era la formada pels esclaus que servien al senyor en la seua casa de la ciutat; els grans personages disponien d'un gran número de siervo, entre els que estaven: un administrador (procurator), un intendent (atriensis) , un porter (ianitor), un cap de cuina (coquus), un ajuda de cambra (cubicularius), lacayos per a dur la llitera (lecticarii), mensagers (tabellarii), secretaris (amanuensis), mestres (paedagogi), meges (medici), etc.

Les característiques que devia posseir el villicus aixina com totes les seues funcions dins de la vila estan àmpliament arreplegades en el llibre XI del tractat sobre agronomia De re rustica, obra de Columela. També apareixen mencionades en el tractat De agri cultura de Catón el Vell.

Villicus està en l'orige toponímic de pobles o ciutats com Villegas, Vilega, Villiquera, etc.

Villica

La vilica era aquella esclava o lliberta destinada a ser la companyera del capataç encarregat de la vila. Era important assignar-li al vilicus una companyera, a fin de que les responsabilitats que implica l'administració de l'explotació anaren compartides, especialment les relatives a l'àmbit domèstic, associat exclusivament a les dònes. Esta no era triada a l'encert, sino que devia complir una série de requisits que la feyen idònea per al treball. Aixina, la vilica deu ser jove i tindre una bona salut que li permetera eixercitar una gran cantitat de tasques. La candidata devia tindre poca predisposició als plaers, tindre bona memòria, ser previsora i creguda. És destacable que, encara que estes condicions s'exigixen també en el vilicus, a este no se li demana seguir treballant de nit perque en estar era de la casa, retorna fatigat. No obstant, despuix d'una jornada de treball d'ella s'espera que no estiga ociosa, per lo que quan torna a la residència deu seguir treballant en les llabors del hilado i teixit. Per una atra part, se selecciona en funció de la seua bellea. Ni molt lleja ni massa atractiva, en tal de tindre content al capataç i que ell es puga regocijar en ella, pero no massa per a no caure en l'ociositat. En el tractat no s'exigix cap qualitat física del vilicus, més allà de la robustea i la salut.

En este text les llabors eixercitades per la vilica no estan plantejades com un verdader treball, sino com una tasca natural (López Medina, 2008) que s'assumix que ya estan inevitablement presents en la naturalea de les dònes. No obstant, encara que a ella se li donen totes les obligacions inherents a l'administració de la casa, també es constata la seua participació en tasques en l'exterior i que requerixen gran força física. També devia ocupar-se de les persones al seu càrrec, assegurant-se de que es compliren els temps de cultiu, de que es realisen tots els treballs necessaris tant en la mateixa casa com en els camps, d'administrar la producció, controlar les ferramentes de treball i inclús de cuidar dels malalts. Per una atra part, les activitats de la vilica devien estar supervisades pel seu companyer, puix encara que en la pràctica tota la responsabilitat recaiguera en ella, s'assumia que les dònes eren sers ___protected_title_1___ (___protected_title_0___) que necessitaven supervisió i tutela masculina. Per tant, el vilicus devia exigir-li explicacions sobre les seues tasques cada cert temps per a assegurar-se de que tot marcha correctament, a lo manco simbòlicament, per a poder informar al propietari. A pesar de la poca rellevància que es dona en les obres clàssiques al treball de la vilica, la cantitat d'obligacions que pesaven sobre ella era ingent i és possible que en la pràctica en alguns casos anaren les autèntiques capataços en funcions.

Vore també

• Vila rústica