Amonal
El amonal és un explosiu fabricat en una mescla de nitrat amònic i pols d'alumini.
El nitrat amònic és l'oxidant i l'alumini és un potenciador de l'explosió. Com a efecte secundari l'alumini fa que l'explosiu siga menys sensible a la detonació. L'us de components relativament barats com el nitrat amònic i l'alumini fa que s'utilise en lloc del TNT pur.
La mescla pot danyar-se si hi ha presència d'humitat, ya que el nitrat amònic és altament higroscòpic. Ardix quan s'expon a l'aire i detona quan es troba confinada.
La seua velocitat de detonació és de 4400 m/s
Història
[editar | editar còdic]Des de principis de 1916, els britànics varen amprar el amonal per a les seues mines durant la Primera Guerra Mundial. La composició que ells varen usar va ser d'un 65 % de nitrat amònic, un 15 % de TNT, un 17 % d'alumini pur i un 3 % de carbó.
En Espanya hi ha una palesa registrada en 1937 pel coronel d'artilleria Antonio Blanco (1903-1990).[1]
L'organisació terrorista vasca ETA va utilisar en Espanya, en 1987, cantitats importants de amonal en com a mínim tres atentats mortals:
- 30 kg de amonal mesclats en atres agents actius (200 kg d'explosiu en total) en un coche bomba en l'atentat de Hipercor el 19 de juny de 1987 en Barcelona (va causar 21 morts i 45 ferits)
- 250 kg de amonal en un coche bomba en l'atentat contra la casa quarter de Saragossa l'11 de decembre de 1987 en Saragossa (va causar 11 morts i 88 ferits)
- 200 kg de amonal en un coche bomba en l'atentat contra la casa quarter de Vic el 29 de maig de 1991 en Vic. (10 morts i 44 ferits)
Este explosiu continua sent usat com a explosiu industrial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Catàlec Exposició "Les chafades de la Química, les chafades de Segòvia. QUÍMICA I SEGOVIA, un recorregut històric científic des de finals del sigle XVIII fins a l'actualitat [1] archivat en Wayback Machine.", Pg 34. Artícul en el lloc web Portal Cultura (Espanya).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amonal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.