Amfiteatre de Saintes

Amfiteatre de Saintes

El amfiteatre de Saintes, localment conegut com les Arenes de Saintes, és un antic amfiteatre romà situat en Mediolanum Santonum (actual ciutat de Saintes), capital de la civitas Santonum (la ciutat dels Sántonos, una subdivisió administrativa romana) i de la província de Galia Aquitània.

La seua construcció va poder haver començat baix el regnat del emperador Augusto (27 a. C. -14 d. C.) i terminat durant el govern de Claudio (41-54 a. C.), lo que provablement ho convertixca en un dels primers edificis d'este tipo construïts en la Galia.

La disposició d'este amfiteatre, de 126,40 × 101,60 m, aprofita al màxim el terreny natural, una estreta vall sobre el que es recolza, lo que permet llimitar al màxim l'importància de la mampostería a eixecutar. Despuix del seu abandó, provablement en la primera mitat de el IV, el seu espai es va reblint paulatinament, es reutilisa el seu mampostería pero encara queda visible dins del paisage urbà.

Els seus restants, ben conservats, estan classificats com monument històric de França en la llista de 1840 encara que requerixen periòdicament treballs de restauració ya que, de forma natural, tendixen a deteriorar-se.

Ubicació

L'amfiteatre està ubicat al suroest de la ciutat antiga, en la vora de l'àrea urbanisada servida per la carretera. El lloc triat per a l'establiment del monument és una vaguada orientada d'est a oest i obert a l'est cap a Charanta. L'amfiteatre es beneficia aixina, per les seues parts nort i sur, del respal de les ales de la vaguada, lo que aforra molta mampostería.

Llimita a l'oest en la carretera de Saintes a Bordeus que passa en la part alta del terraplé que sosté el monument.

L'amfiteatre ocupa un emplaçament central dins de la moderna ciutat que s'ha anat construint a la seua entorn des de el XIX. A l'est, la Avenue dones Arènes prolonga l'entrada a l'amfiteatre cap a Charanta.

Història

Dibuix de el XVIII.

Inundacions de 1982.

Possiblement va començar durant el regnat del emperador Augusto (27 a. C. -14 a. C.), es termina baix Claude (41-54 a. C.), com ho demostra un fragment d'inscripció trobat en el propi monument i que menciona a este emperador;certes característiques arquitectòniques del monument, pròpies del periodo juliol-claudiano, confirmen esta datació. Un canalón de fusta, que data de finals de el III, rodeja l'arena, lo que dona fe de que l'amfiteatre va ser objecte d'un gran proyecte de renovació o rehabilitació i que encara s'usava en eixe moment.

En la primera mitat de el IV, no obstant, el monument sembla descuidat i la seua arena comença a omplir-se poc a poc. L'amfiteatre s'utilisa com pedrera despuix del seu abandó durant els sigles III i IV, sent reutilisada el seu mampostería per a la construcció del recint de Saintes, després durant l'Edat Mija. En el VIII, s'instala un hàbitat en el seu cavea.

Es reconeix des de el XVIII com a edifici per a espectàculs antics, després es varen alçar les seues ruïnes, i en 1840 l'amfiteatre es va incorporar a la primera llista de monuments històrics, sent confirmada la seua classificació en 1914. Les excavacions es varen realisar en 1877 al mateix temps que es netejava i restaurava el monument, lo que va permetre que, en ocasions, reprenguera la seua funció com a escenari d'espectàculs de finals de el XIX a costa de la conservació dels seus restants.

Treballs de neteja en 1906.

Els treballs de neteja de l'arena, enterrats baix varis metros de sediment, es varen portar a terme en 1906. En 1982, greus inundacions varen afectar el monument, varen invadir l'arena i varen provocar solsides, particularment en el vomitorio occidental.

En el XXI solament queden l'arena, els fonaments de l'edifici i la majoria de les parets radiants dels caixons, aixina com les voltes prop de l'entrada este; s'han netejat i resaltat algunes grades originals, mentres que unes atres s'han reconstruït en el mateix model. L'amfiteatre de Saintes seguix sent un dels millor conservats de l'antiga província d'Aquitània Galia, pero s'està deteriorant gradualment i la seua arena s'inunda regularment quan s'inunda el Charanta. En 2021, està en marcha un programa de tres anys destinat a la conservació i restauració del monument, operacions precedides per excavacions arqueològiques.

Vore també

• Arenes de Arlés
• Saintes

Bibliografia

• V, Robert; V, Raymond (1988). Architecture et urbanisme en Gaule romaine (en fr), Paris: Errance, pp. 440. ISBN 2-9034-4279-7.
• V, Gérard (2016). Voyage en Gaule romaine (en fr), Actes Sud - éditions Errance, pp. 201. ISBN 978-2-8777-2612-2..
• V, Jean-Claude (2012). L'amphithéâtre romain et els jeux du cirque dans li monde antique (en fr), Archéologie nouvelle, pp. 152. ISBN 978-2-9533-9735-2.
• V, Albert (1958). Manuel d'archéologie gall-romaine. Troisième partie : L'Architecture (en fr), A. et J. Picard, pp. 1026.

• V, Louis (2007). Saintes (en fr), Paris: Académie dones inscriptions et belles-lettres et Maison dones Sciences del Homme, pp. 439. ISBN 2-8775-4190-8.
• V, Félix (1770). Recueil d'antiquités dans els Gaules, enrichi de diverses planches et figures, ouvrage qui peut servir de suite aux « Antiquités » de feu M. li Cte de Caylus, parell M. de la Sauvagère... (en fr), Paris: Hérissant li fils.