Amanita verna
Amanita verna, comunament conegut com a amanita de primavera, cicuta blanca o cogomasa, és un fongo basidiomiceto mortal i venenós, un dels molts del gènero Amanita. En anglés, esta i atres espècies del mateix gènero són cridats fool's mushroom (fongo del mec) i destroying angels (àngels destructors) en referència a la seua alta toxicitat. Es troba #present en Europa durant la primavera, A. verna s'associa en varis arbres caducifolios i coníferes. Els píleos, els estipes i les làmines són tots de color blanc.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Amanita verna va ser mencionada per primera volta en la lliteratura científica pel micólogo francés Jean Bulliard en 1780 com la forma vernus de Agaricus bulbosus. Bulliard va advertir que es podia confondre fàcilment en el fongo de camp comestible (Agaricus campestris), i que els remeis per als que ho havien menjat incloïen posar éter vitriólico en el vi o all martafallat en la llet. Les regles per a distinguir-la són: el agaricus canpestris té les làmines roses que es tornen ocres i una volva inapreciable. El nom de l'espècie verna ve de la paraula llatina que significa "estiu". Tres anys despuix, Jean-Baptiste Lamarck la va reconéixer com a espècie distinta en la seua Encyclopédie Méthodique, Botanique.
La Amanita verna és un parent propenc de Amanita phalloides, la conya de la mort, i un membre del gènero de fongos Amanita. Amanita verna, com el seu parent propenc, pertany a la subfamília Phalloideae.
Descripció
[editar | editar còdic]La amanita de primavera és d'un blanc pur, aplegant fins al himenio i el estipe. Este fongo, com totes les amanita, té una volva. El píleo d'esta amanita medix de 5 a 10 cm d'ample, i d'altura medix casi lo mateix.[1]
Les làmines d'este fongo són lliures i blanques, i la volva és com una bossa gran. El seu anell és blanc i membranoso, i A. verna reacciona en groc en una solució d'hidròxit de potassi al 20%, a diferència del seu parent Amanita phalloides var. alba, mentres que la Amanita virosa obté una reacció groc anaranjada. Les esporas del fongo són planes i elíptiques.[2]
Hàbitat i estació
[editar | editar còdic]La amanita de primavera creix en els boscs europeus i en els boscs de fusta dura en primavera, com ho sugerix el seu epítet específic en llatí.[2]
A diferència de vàries amanita venenoses estretament relacionades, no se sap que este fongo estiga present en Amèrica del Nort.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Com atres amanita blanques pures i mortals, la amanita de primavera és una dels bolets més venenosos del món. De la mateixa manera que la oronja verda, este organisme conté una dosis mortal d'alfa-amanitina, que causa fallo hepàtic si no es tracta immediatament. Encara que esta bolet (junt en molts atres fongos comestibles i mortals) també conté falotoxinas, estes no són tòxiques per als sers humans (quan s'ingerixen) ya que s'absorbixen escassament.
La toxicitat i els síntomes d'este bolet són similars, si no és que idèntics als produïts per la oronja verda. Com atres membres de la subfamília Phalloideae, la amanita de primavera ha segut implicada en una série de #enverinament greus o fatals.
Els primers síntomas negatius per menjar este fongo poden aparéixer de 6 a 24 hores despuix de la ingestió. El primer síntoma és un simple malestar. Després vénen els rampas violents i diarrea. Al tercer dia, els mateixos síntomes es repetixen, pero mentres que per a molts açò pot semblar un signe de recuperació, la majoria de les voltes és simplement un heralt de l'inici final dels síntomes, que inclouen insuficiència renal i hepàtica per les amatoxinas. En este punt, és necessari prendre mides dràstiques com els transplants de fege, o la víctima provablement moriria.Volk, Tom (1 de setembre de 1997). «Tom Volk's Fungus of the Month for September 1997». University of Wisconsin. Consultat el 4 de novembre de 2009.. Se sol confondre en els champiñones (agaricus [1])
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «This month's fungus is the death angel, Amanita bisporigera, Amanita virosa, and Amanita verna». Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 Takahashi, Hiroshi. «Amanita verna» (en en). Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 4 de novembre de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Amanita verna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.