Anar al contingut

Amèlia Earhart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Amelia Earhart 1928 (cropped).jpg
Amèlia Earhart




Amelia Mary Earhart (Atchison, Kansas, 24 de juliol de 1897-desapareguda el 2 de juliol de 1937 i declarada morta el 5 de giner de 1939)[1] va ser una professora, conferenciant i pionera de l'aviació nortamericana.[2][Note 1] Earhart va ser la primera aviadora en volar sola a través del oceà Atlàntic.[4] Va establir molts atres récorts,[3][Note 2] va ser una de les primeres aviadores en promoure els viages aéreus comercials, va escriure llibres superventas sobre les seues experiències de vol i va ser fonamental en la formació de "The Ninety Nines", una organisació per a dònes pilots.[6]

Naixcuda i criada en Atchison, Kansas, i després en Dones-Moines, Iowa, Earhart va desenrollar una passió per l'aventura a una edat primerenca, guanyant experiència de vol de manera constant des dels seus vint anys. En 1928, Earhart es va convertir en la primera passagera en creuar l'Atlàntic en avió (acompanyant al pilot Wilmer Stultz), per #lo que va alcançar l'estatus de celebritat. En 1932, pilotant un Lockheed Vega 5B, Earhart va realisar un vol transatlàntic en solitari sense escales, convertint-se en la primera dòna en conseguir tal ardit. Va rebre la Creu de Vol Distinguit dels Estats Units per este guany.[7] En 1935, Earhart es va convertir en professora visitant en la Universitat de Purdue com a assessora d'ingenieria aeronàutica i consellera professional per a dònes estudiants. També va ser membre del (National Woman's Party i una de les primeres partidàries de la Esmena d'Igualtat de Drets.[8][9] Coneguda com una de les figures nortamericanes més inspiradoras en l'aviació des de finals de la década de 1920 fins a la década de 1930, el llegat de Earhart a sovint es compara en la primerenca carrera aeronàutica de l'aviador pioner Charles Lindbergh, aixina com en figures com la primera dama Eleanor Roosevelt per la seua estreta amistat i impacte durador en el tema de les causes de les dònes d'eixe periodo.


Durant un intent de convertir-se en la primera dòna en completar un vol de circumnavegació del món en 1937 en un Lockheed Model 10-I Electra finançat per Purdue, Earhart i el navegant Fred Noonan varen desaparéixer sobre el oceà Pacífic central prop de la illa Howland. Els dos varen ser vists per última volta en Lae, Nova Guinea, el 2 de juliol de 1937, en l'última parada en terra abans de l'illa Howland i en una de les seues últimes etapes del vol. Presuntament va morir en el Pacífic durant la circumnavegació, solament tres semanes abans del seu quadragèsim natalici.[10] Casi un any i sis mesos en acabant de que ella i Noonan desaparegueren, Earhart va ser declarada oficialment morta. Les investigacions i l'interés públic significatiu en la seua desaparició encara continuen més de huitanta anys despuix.[Note 3]

Décades despuix de la seua presunta mort, Earhart va ser inclosa en el Saló de la Fama de l'Aviació Nacional en 1968 i en el Saló de la Fama Nacional de la Dòna en 1973. Ara té varis monuments commemoratius nomenats en el seu honor en els Estats Units, inclós un parc urbà, un aeroport, una residència, un museu, una fundació d'investigació, un pont, un buc de càrrega, un assut de farcidura de terra, quatre escoles, un hotel, una casa de jocs, una biblioteca, múltiples camins i més. També té un planeta menor, una corona planetària i un cràter llunar recent descobert que du el seu nom. Ocupa el nové lloc en la llista Flying dels cincuenta y uno héroes de l'aviació.

Infància i joventut

[editar | editar còdic]

Amelia era filla de Samuel "Edwin" Stanton Earhart (1867-1930) i Amelia "Amy" Earhart (naixcuda Otis) (1869-1962). Va passar bona part de la seua infància en Atchison (Kansas) en els seus yayos materns, els qui li varen proporcionar un estil de vida ple de comoditats. El seu yayo, Alfred Gideon Otis, era un prominent juge federal retirat, que pensava que el pare de Amelia, Edwin Earhart, advocat d'empreses del ferrocarril, no estava en condicions de proveir a la seua família un estil de vida lo suficientment folgat.[12]

Durant la seua infància, Amelia va donar mostres d'una personalitat inquieta i audaç, puix s'involucrava en activitats atribuïdes als chics: escalava arbres, s'esgolava en trineu i disparava a rates en un rifle. També tenia com pasatiempo reunir retallades de periòdics de dònes famoses que descollaven en activitats tradicionalment protagonisades per hòmens. Una atra de les coses que va viure durant la seua infància és que va estar rodejada per problemes familiars, ya que el seu pare no contava en una estabilitat laboral lo que complicava les coses i, encara pijor, el seu pare va començar a tindre problemes en l'alcohol.[12]

En 1905, als sèt anys, es va mudar junt a la seua família a Dones Moines (Iowa), puix el seu pare havia conseguit allí una ocupació d'eixecutiu, despuix de vindre a menys la seua pràctica d'advocat.[12] Quan tenia dèu anys, va tindre l'oportunitat de vore el seu primer aeroplano en una fira estatal. Precisament, la jove va expressar en eixa oportunitat que l'aparat «era una cosa feta de cables oxidados i fusta, res interessant».[13]


No obstant, una série de desventuras varen aplegar a la família Earhart poc despuix. El seu pare havia caigut en l'alcoholisme, per #lo que va ser despedit del seu treball; ademés, Amelia Harres Otis, yaya de Amelia i molt volguda per ella, havia fallit en 1911.[14] La família es va mudar a St. Paul, Minnesota, i posteriorment a Springfield, Misuri. En esta ciutat, el seu pare tenia la certea de prendre una ocupació, alguna cosa que va terminar en un fiasco, puix el subjecte a qui supostament reemplaçaria, no havia deixat el lloc.[14] Açò va provocar l'enuge de la seua esposa Amy, qui va partir junt a Amelia i la seua germana Muriel, rumbo a Chicago.

Durant la Primera Guerra Mundial es enroló com a voluntària en llabors d'enfermeria junt a la seua germana en la ciutat de Toronto, Canadà, a on va atendre als pilots ferits en combat. També va aprofitar l'ocasió per a visitar un camp del Cos Aéreu Real. En les seues pròpies paraules, va anar allí a on va terminar «picada pel gusanillo de l'aviació».[15]

En 1920 la seua família va poder reunir-se novament en Califòrnia. Per a eixe temps Amelia va assistir a un espectàcul aéreu en Long Beach i va quedar prendada definitivament dels avions. Va conseguir que la dugueren a bordo d'un biplano en el que va volar durant dèu minuts sobre Los Àngeles. Les seues paraules sobre esta experiència varen ser: «Tan pronte com vàrem desapegar sabia que tindria que volar d'ara en avant».[16]

Carrera com a pilot

[editar | editar còdic]

Les seues primeres classes d'aviació les va obtindre de l'instructora Neta Snook, una atra pilot pionera. Durant eixa época va conseguir adquirir un prototip del aeroplano Kinner al que va cridar «el Canari», en el que va sofrir algun que un atre accident, cosa comuna en eixa época per la poca fiabilitat dels motors i la llentitut de les aeronaus. La seua instructora no li donava molta credibilitat com a pilot, una opinió que no abandonaria durant la seua carrera.[17] Ya en octubre de 1922 va conseguir el seu primer récort d'altitut en volar a 4267 metros d'altura.[18] Per a 1923 va obtindre la llicència de pilot de la Federació Aeronàutica Internacional, sent la setzena dòna en rebre-la.[16]

Amelia va deixar per un temps l'aviació i va comprar un automòvil, al que va posar el sobrenom de The Yellow Peril (‘el perill groc’), en el que va dur a la seua mare a través del país rumbo a Boston. En ser els autos encara una novetat en el camp, la gent s'interessava per ella i li preguntava d'on venia.

En 1927 es va unir a l'Associació Aeronàutica Nacional (capítul Boston). Es va dedicar a invertir diners per a construir una pista d'aterrisage, va vendre avions Kinner i va promoure l'aviació, especialment entre dònes. Ya començava a fer-se un nom en la societat. El Boston Globe la reconeixia com una de les millors pilots d'Estats Units.[12]

Anys de marques i reconeiximents

[editar | editar còdic]

En abril de 1928, Amelia va rebre una cridada que canviaria la seua vida: el capità H.H. Railey li va preguntar si volia ser la primera dòna en creuar el oceà Atlàntic. L'idea de l'aventura havia segut d'Amy Guest, una aristócrata nortamericana que havia adquirit un Fokker F.VII. En un primer moment, ella era qui pilotaria la nau, pero, per pressions de la seua família, havia desistit. Llavors, la família Guest va contractar a George Putnam, un publiciste de Nova York, per a que trobara la dòna indicada.[19]

Despuix de conéixer als coordinadors de la travessia, es va decidir que Amelia acompanyara al pilot Wilmer Stultz i al mecànic Louis Gordon.[16][20] La nau va ser batejada com Friendship (amistat), i va desapegar el 3 de juny de 1928 cap a Halifax, Nova Escòcia. Despuix d'esperar a que millorara el temps, varen partir el 17 rumbo a Europa des de la península de Avalon, surest de la illa de Terranova. Varen aplegar a Burry Port, en el sur de Gales, (en poca gasolina) i no a Irlanda, com havien planejat. La mateixa Amelia va reconéixer que tot el treball ho varen fer els pilots, pero en aplegar els reporters els varen ignorar i la varen abordar a ella.[21] Despuix va rebre felicitacions del mateix president Calvin Coolidge. A raïl d'este viage va escomençar a ser coneguda com Lady Lindy, per la seua semblança a l'aviador Charles Lindbergh.[22]

La seua fama va créixer en els mijos de comunicació i va començar a donar conferències gràcies al treball de Putnam. Ell la va ajudar a publicar el seu llibre Vint hores, quaranta minuts, i també l'acompanyava a totes parts. Va ser tal l'afinitat entre abdós que varen contraure matrimoni en 1931.

Earhart va continuar impulsant l'aviació entre les dònes, tant que va organisar una carrera aérea per a dònes a través del país en 1929, de Los Àngeles a Cleveland, que va ser cridada The powder-puff derby. Va fundar l'organisació Les noventa y nueve en la seua habitació d'hotel en Cleveland en atres pilots, puix incloïa a 99 membres. Va ser la seua primera presidenta. En 1930 va ajudar a formar i va ser vicepresidenta de relacions públiques d'una aerollínia entre Nova York, Filadèlfia i Washington. La seua carrera com a aviadora no va ser interrompuda, puix va trencar récorts de velocitat per a dònes en la seua Lockheed Vega.

A esta altura de la seua vida sentia que era l'oportunitat de fer un vol sola per l'Atlàntic, puix atres dònes estaven a punt d'intentar-ho, i George l'estimulava per a mantindre el seu nom en primer pla. Fins a 1932 ningú havia fet un viage en solitari des de Lindberg. Ella faria el viage des d'Harbour Grace, Terranova i Labrador, a Gran Bretanya. El 20 de maig, exactament 5 anys despuix de Lindy, montada en un Lockheed Vega modificat, va realisar el viage.

ya que no prenia café o té, Amelia es mantenia desperta olorant sales. Només duya un termo en sopa i una llanda de suc de tomata. Va aplegar fòra del punt planejat en Derry, en el nort d'Irlanda. Baixant de l'avió li va preguntar a un home que s'acostava i varen tindre la següent conversació:

—¿On estic? —va preguntar Earhart.

—En el pasturage de Gallegher. ¿Véns de llunt?

—D'Estats Units —va respondre ella.

En eixa travessia va impondre més marques: primera dòna en fer un vol solitari en l'Atlàntic, primera persona en fer-ho dos voltes, la distància més llarga volada per una dòna sense parar i récort per creuar-ho en el menor temps.

Els reconeiximents es varen acumular. Va fer un tour per Europa; en Nova York va fer un recorregut baix una pluja de pasquines; el president Hoover la va condecorar en la medalla dorada especial de la National Geographic Society; va rebre les claus de vàries ciutats; va ser votada la dòna més destacada de l'any. El congrés la va condecorar en la Distinguished Flying Cross, otorgada per primera volta a una dòna.


En 1934 va anunciar a George que la pròxima aventura seria un vol a través del Pacífic, des d'Hawái a Califòrnia, i despuix a Washington. Dèu pilots lo havien intentat i varen morir. Va eixir d'Honolulu l'11 de giner de 1935 i va aterrisar en Oakland, Califòrnia, davant una multitut que la vitoreaba. Roosevelt li va enviar les seues felicitacions. Eixe mateix any va realisar el primer viage solitari de Los Àngeles a Ciutat de Mèxic, i d'allí a Newark, Nova Jersey.

Ya en 1935 va començar a planejar fer un viage al voltant del món. El Lockheed Electra 10I va ser la màquina elegida. De realisar-ho marcaria dos fites: la primera dòna en fer-ho i la major distància possible circunnavegando el globo en el seu equador. Segons ella era el vol que li quedava per realisar.

La tràgica travessia al voltant del món

[editar | editar còdic]

Fred Noonan va ser triat com navegant per la seua experiència en el vol sobre el Pacífic; ademés, durien atres dos tripulants com a tècnics. La primera etapa seria d'Oakland, Califòrnia, a Hawái el 17 de març de 1937. No obstant, quan desapegava prop de Pearl Harbor va tindre problemes i el aeroplano es va esgolar fòra de control. Va haver danys considerables. Un dels tripulants va atribuir a Amelia la responsabilitat del sinistre. El Electra va ser enviat de tornada a Califòrnia per a reparacions i Amelia va continuar els plans per a fer un atre intent. Esta volta el curs del viage seria cap a l'est. D'ara en avant només viajarien Noonan i Earhart.

Despuix de rebre al Electra va partir de Los Àngeles cap a Florida el 21 de maig de 1937. L'1 de juny varen eixir de Miami, i el seu primer destí va ser Sant Joan, Puerto Rico, d'ahí va volar a Caripito, a l'orient de Veneçola, vorejant després Sudamérica en rumbo a Àfrica i el Mar Rojo. Des d'allí va realisar un vol inèdit en l'història de l'aviació, cap a Karachi en Pakistan. Despuix es varen dirigir rumbo a Calcuta el 17 de juny. Posteriorment el seu destins varen ser Yangon (Myanmar), Bangkok, Singapur i Bandung.

En Bandung en l'illa indonèsia de Java, varen ocórrer alguns contratemps. Va haver retart pel mal temps i a l'aeronau se li varen realisar reparacions. Pero lo més greu va ser que Amelia va emmalaltir de disenteria. Varen partir d'allí el 27 de juny cap a Darwin en Austràlia, a on va manar els paracaigudes de tornada perque no serien necessaris —segons ella— en lo que restava del viage.

Va aplegar a Lae, Papúa Nueva Guinea el 29 de juny en 35.405 km volats i 11.265 per recórrer. En eixe lloc es va comunicar en el Herald Tribune. Les fotos la mostraven malalta i cansada. Va partir a les 1:00 GMT el 2 de juliol. Es creu que l'avió tenia 1.100 galons (4100 L) de combustible per a 20 o 21 h de vol, pero la situació atmosfèrica no era la més favorable puix estava núvol i en pluges intermitents.

En lo restant mantindria comunicació en el guardacostas nortamericà Itasca. A les 7:20 GMT va reportar la seua posició a 232 km al suroest de les illes Nukumanu. A les 8:00 GMT va fer el seu últim contacte de radi en Lae a on se'ls va comunicar que l'avió volava en curs a la illa Howland a 3.657 m d'altura. No obstant mai es va saber el rumbo que va seguir despuix d'alcançar Nukumanu. Despuix va haver algunes transmissions curtes al Itasca, pero no va poder averiguar-se la seua posició perque els mensages eren massa breus.

A les 19:30 GMT es va rebre el següent reporte: «KHAQQ cridant al Itasca. Devem estar damunt de vostés, pero no els veem... El combustible s'està agotant...» A les 20:14 GMT el guardacostas va rebre l'últim mensage donant la seua posició; cap a les 21:30 GMT varen determinar que l'avió va poder haver-se estrelat en la mar i llavors va començar la busca.


S'ha establit que el aeroplano va caure de 56 a 160 km de la costa de l'illa Howland. Es va entrevore una chalupa, pero al final no es va trobar res. Segons els experts es creu que l'avió va poder haver surat pels tancs buits. El president Franklin D. Roosevelt va autorisar la busca en 9 barcos i 66 avions, una operació d'un cost de 4 millons de dólars. Al voltant del 18 de juliol el rastreig va ser abandonat en l'àrea de Howland. George Putnam va buscar més ajuda per a continuar, pero les esperances de trobar-los varen ser ya inexistents. Un far va ser construït en 1938 en l'illa Howland en el seu honor. De la seua desaparició hi ha hagut multitut de teories sobre el seu final i el del seu companyer, aixina com expedicions en busca dels seus restants.[23]

Amelia regularment enviava cartes a George, i en una d'elles va escriure: «Per favor deus saber que soc conscient dels perills, vullc fer-ho perque ho desige. Les dònes deuen intentar fer coses com ho han fet els hòmens. Quan ells varen fallar els seus intents deuen ser un repte per a uns atres».

El debat dels restants òsseus

[editar | editar còdic]

En giner de 2018 es va publicar un estudi científic que reexaminó 13 restants òsseus descoberts en 1940, i assegura que Amelia va morir com a nàufrec en la illa Nikumaroro (a on es varen trobar els ossos),[24] a mig camí entre Hawái i les illes Salomón.[25] Sent aixina, s'hauria terminat el misteri d'una de les tragèdies aérees més estranyes de l'història. No obstant, l'estudi fet per Richard Jantz —i que va ser publicat en un journal d'antropologia "open access"—, és colaborador del The International Group for Historic Aircraft Recovery (TIGHAR). Dit estudi carix de revisió per parells i és de "pagament per publicació". Ademés, Jantz no declara conflicte d'interessos, sent que colabora en l'organisació TIGHAR, que és l'única que propon l'hipòtesis de que els ossos són femenins, sent que un estudi previ, fet per Pamela J. Cross i Richard Wright, recolza la primera noció del Dr. David W. Hoodless, qui va afirmar que els ossos eren masculins.[26] Hoodless ensenyava anatomia i fisiologia teòric/pràctica en l'Escola de Medicina Central (que era coneguda per les seues #dissecció i anàlisis d'esquelets), i també va realisar treball de laboratori patològic i pràctica clínica.[27] Junt en els ossos es varen trobar lo que sembla ser restants maquillage, una sabata femenina talla 42, un tancament eclair d'orige americà.

Encara que el Dr. Hoodless òbviament no estava entrenat com a antropòlec forense modern, els seus antecedents indiquen que era perfectament competent per a evaluar el sexe, l'edat, el tipo de cos i l'ascendència d'un esquelet humà donada la seua experiència en anatomia.[26] Esta és la segona volta que TIGHAR fa afirmacions sense base i el misteri de Amelia Earhart seguix sense resoldre's.

[editar | editar còdic]

El 1994 es va estrenar el telefilme Amelia Earheart: El vol final basada en la vida de Amelia Earheart i el seu últim vol en 1937 abans de desaparéixer. Va ser dirigida per Yves Sinoneau i protagonisada per Diane Keaton en el paper principal.[28]

En 2009 es va estrenar la película Amelia basada en la vida de Amelia Earhart, dirigida per Mira Nair i protagonisada per Hilary Swank en el paper principal, en un elenc que inclou a Richard Gere, Christopher Eccleston i Ewan McGregor.[29] Està basada en un guion inicialment escrit per Ronald Bass.

El destacat oceanógrafo Robert Ballard baixe la cobertura de National Geographic en l'episodi Nat Geo/ Amelia Earhart: L'Exploradora Perduda va dur a Nikomaroro un barco d'exploració equipat en sonar, drones, i rovers, va realisar agranats per tot el perímetro i no va trobar restants de l'avió en les pendents abruptes de dita illa. [30]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Amelia Earhart torna a pilotar un avió per a Google en el doodle que homenaja el 115 aniversari del seu naiximent». Consultat el 24 de juliol de 2012.
  2. ↑ Morey, 1995, p. 11.
  3. ↑ 3,0 3,1 Oakes, 1985.
  4. ↑ Pearce, 1988, p. 95.
  5. ↑ Ferdinando, Lisa. "Clinton Celebrates Pioneer Aviatrix Amelia Earhart."
  6. ↑ Lovell, 1989, p. 152.
  7. ↑ Goldstein y Dillon, 1997, pp. 111, 112.
  8. ↑ "Timeline: Equal Rights Amendment, Phase One: 1921–1972."
  9. ↑ Francis, Roberta W."The History Behind the Equal Rights Amendment." equalrightsamendment.org, July 21, 2011. Retrieved: June 4, 2012.
  10. ↑ De Hart, Jane Sherron. “The Perils of Flying Sol: Amelia Earhart and Feminist Individualism”. Reviews in American History 23 (1): 86–90. doi:10.1353/rah.1995.0004. ISSN 0048-7511.
  11. ↑ "The Mystery of Amelia Earhart." Social Studies School Service, February 10, 2007. Retrieved: July 12, 2017.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 US History: Amelia Earhart
  13. ↑ Amelia Earhart Amelia Earhart Biography
  14. ↑ 14,0 14,1 Purdue University: Amelia Earhart Timeline [1] archivat en Wayback Machine.
  15. ↑ Toronto Sun: Let's set the record straight
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Amelia Earthart.net: Biography [2] archivat en Wayback Machine.
  17. ↑ Amelia Earhart - The Early Years
  18. ↑ Amelia Earhart Museum: Amelia Earhart Accomplishments [3] archivat en Wayback Machine.
  19. ↑ Ace Pilots: Amelia Earhart - Pioneer Woman Aviator. Childhood and Education [4] archivat en Wayback Machine.
  20. ↑ Encyclopedia of World Biography: Amelia Earhart Biography
  21. ↑ Amelia Earhart - The Celebrity
  22. ↑ Historynet: Amelia Earhart
  23. ↑ Diari Vasc, 11 de juliol de 1967
  24. ↑ Forensic Anthropology.
    1–16.doi:10.5744/fa.2018.0009.
  25. ↑ «[5]». Consultat el 8 de març de 2018 (en és-ÉS).
  26. ↑ 26,0 26,1 Journal of Archaeological Science: Reports.3
    52–59.doi:10.1016/j.jasrep.2015.05.015.
  27. ↑ (1979) Misi Utu: Dr. D.W. Hoodless and the development of medical education in the South Pacific, 1a edició, IPS.
  28. ↑ Amelia Earhart: The Final Flight (anglés). IMDb. Consultat el 19 de juny de 2025.
  29. ↑ Fleming, Michael. «"Hilary Swank to play Amelia Earhart"». Consultat el 15 de març de 2016.
  30. ↑ Amelia Earhart: L'Exploradora Perduda

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Earhart, Amelia. Pel plaure de fer-ho: notes sobre els meus vols i les dònes en l'aviació. Granada: Macadán, 2016. ISBN 9788494129780
  • Earhart, Amelia. Últim vol. Barcelona: Edicions B, 2004.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Amèlia Earhart en Viquidites.


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Note", pero no es trobà una etiqueta <references group="Note"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Amèlia_Earhart&oldid=617123»