Altures de Machu Picchu (àlbum)

Altures de Machu Picchu és un àlbum d'estudi de la banda chilena Els Jaivas, llançat en octubre de 1981, i provablement el més important i popular de tota la seua discografia. En ell, el grup musicaliza el popular poema de Pablo Neruda, del mateix títul, aparegut en el seu llibre Vora general, de 1950. En este poema, el poeta canta, subyugado per la grandea de la creació humana que ell atesta en les ruïnes de Machu Picchu, en Perú, sobre el gloriós passat indígena d'Amèrica Llatina, les misèries humanes, la mort i el dolor que la majestuositat a sovint causa en els qui la forgen. El poema és un dels més trascendentes de la poesia de Neruda, i la seua musicalizaació per part dels Jaivas ha segut considerada com a magistral i fidel al contingut de l'obra original.

En abril de 2008, l'edició chilena de la revista Rolling Stone va situar a este àlbum en el segon lloc dins dels 50 millors discs chilens, solament per darrere de Les últimes composicions de Violeta Parra (1966).

Història

Erro al crear miniatura:

Els Jaivas gravant l'especial de televisió del seu disc "Altures de Machu Picchu" en lletra de Pablo Neruda i presentat per Mario Vargas Llosa

Durant la seua estància en França, el grup rep la visita del productor peruà Daniel Camine, qui els presenta la seua idea d'un somiador proyecte: compondre una gran cantata llatinoamericana inspirada en els versos de "Altures de Machu Picchu" de Pablo Neruda, en la participació de grans veus com Mercés Moixa i Chabuca Granda, i interpretada i registrada per a la televisió en les pròpies ruïnes, en l'intervenció de Mario Vargas Llosa en la presentació. En l'época, el grup havia terminat de preparar les Obres de Violeta Parra i es disponia a iniciar una nova gira europea per a presentar-les.

En un principi, Els Jaivas no prenen massa en sério l'idea. És realment l'insistència de Daniel Camine la que inspira al grup a començar a treballar en el poema, confeccionant eixemplars per a cada integrant del grup, en cada u dels quals es van agregant anotacions de treball, que indiquen la diversitat de les interpretacions que cada u dona al poema. L'impuls definitiu ve del exintegrante Alberto Ledo, qui, abans de marchar-se del grup per a portar a terme proyectes en solitari, entrega als Jaivas un tema instrumental, que Eduardo Parra, per la seua sonoritat etérea, titula "De l'Aire a l'Aire", com el primer vers de la primera vora del llibre.

Posteriorment, es definixen els trossos del poema que seran cantats i s'armen els ritmes i melodies que acompanyaran la vora. El complex treball demora nou mesos, al cap dels quals s'entrega un dels discs més importants en el història de la música chilena.

Contingut

Estils

El gran mèrit de Altures de Machu Picchu, segons els crítics,Plantilla:Els qui és el conseguir reproduir el temple d'ànim del poeta i el seu mensage insinuat, a través dels apanys musicals i d'estil que es proponen en l'àlbum. És aixina com "Àguila Sideral" evoca el vol d'un àguila pels alts cims d'Els Vages a través dels redobles de la bateria i les magistrals quenas, ademés de la potent llínea de baix elèctric; "Amor Americà" és un trot nortino que aprofita l'impecable ritme del poema; i "Puja a Nàixer En mi Germà" presenta, en ritme de joropo veneçolà, una vora plena de solidaritat i força. L'obra de major alé del disc és sense dubte "La Poderosa Mort", que extrau líriques de vàries vores del poema, i es compon de ritmes i estils variats, incorporant extractes de marches, cueques i roc progressiu, entre uns atres, units per solo extensos de guitarra elèctrica, piano i minimoog. "Antiga Amèrica" és un instrumental netament progressiu, que permet mostrar a cada u dels Jaivas eixecutant el seu instrument en precisió i mestrage, i "Final", una coda de "Puja a Nàixer En mi Germà" té tenyides de música clàssica. En tot el disc es nota el conte per les harmonies vocals i la presència d'instruments de vent, ademés de la purea de les percussions i els sons ambientals.

En relació en això, en el documental Els Jaivas conten el història, el Gat Alquinta comenta:

A mi sempre m'era comú crear les melodies musicals i sobre la base d'elles incloure lletres pero en este cas, yo devia acomodar melodies en la vora, sobre una lletra que ya estava escrita, per lo tant, em resultava molt més complex i no era de tot el meu gust realisar eixe treball, pero es va tindre que fer aixina.^{cita requerida}

Si be a l'inici Els Jaivas no es consideraven dignes d'interpretar musicalment una obra poètica de tal magnitut, una volta que varen decidir mamprendre el proyecte, es varen enfrontar a un dilema creatiu. Claudio Parra senyala al respecte:

El dubte que nosatres vàrem tindre era si anàvem a cantar l'obra o no, perque un músic quan interpreta musicalment una obra lliterària (lo que ha passat a través de tota el història de la música), no necessàriament canta o diu les paraules en les quals està basat, per eixemple, açò va succeir en l'obra La Tempestat de Shakespeare, musicalizada per Beethoven. Estàvem sempre en eixa disyuntiva, si cantàvem o no cantàvem. Finalment varen quedar les dos coses: hi ha moments que es canten i uns atres a on l'idea lliterària està expressada en una idea musical.^{cita requerida}

El disc i el poema

El poema no és reproduït en la seua totalitat en el disc, per raons d'espai i d'estil. L'atra alternativa considerada (compondre un instrumental com a acompanyament a la llectura del poema) també és rebujada, per lo que s'opta per una alternativa intermija: elegir versos i vores significatives. D'esta forma, cada tema termina triant versos de diferents "vores" del poema original:

• El títul de "De l'Aire a l'Aire" s'extrau de la Vora I ("De l'aire a l'aire, com una ret buida...")
• "La Poderosa Mort" conté fragments de la Vora II ("Si la flor a la flor entrega l'alt germen..."), la Vora III ("El ser com la dacsa es desgranava en l'inacabable..."), la Vora VI ("Llavors en l'escala de la terra he pujat..."), i la Vora VII ("Morts d'un sol abisme, ombres d'una hondonada..."), que tenen el tema comú de la mort com a fil conductor, segons el grup. Curiosament no s'extrau cap vers de la Vora IV ("La poderosa mort em va invitar moltes voltes..."), que, no obstant, dona títul a la cançó.
• "Amor Americà" conté versos triats de la Vora VIII ("Puja en mi, amor americà...")
• "Àguila Sideral" conté versos triats de la Vora IX ("Àguila sideral, vinya de bruma...")
• Les tres llínees de "Antiga Amèrica" pertanyen a la Vora X ("Pedra en la pedra, el home, on va estar?...")
• "Puja a Nàixer En mi Germà" i "Final" reproduïxen casi íntegrament la Vora XII ("Puja a nàixer en mi, germà...")

Bibliografia

• Quadern Pedagògic Els Jaivas I La Música Llatinoamericana . Consell Nacional de la Cultural i les Arts, 2015.