Anar al contingut

Altiplano nort de Antioquia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El altiplano de Santa Rosa d'Orsos, cridada també altiplano nort de Antioquia, és un ampli altiplano de Colòmbia, en una altitut mija que oscila entre els 1.000 i els 3.000 m s. n. m. Es troba dins del departament d'Antioquia.

Forma part de la cordillera Central dels Vages. La vegetació és diversa, depenent de l'altitut, a on es distinguixen especialment 3 zones de vida, bosc humit premontano, bosc humit montano baix i subpáramo.

Hi ha paisage de bosc en les parts mija i baixa, que es troben amenaçats per la tala que busca crear pastures per a ganaderia intensiva, característica d'esta regió; i a la seua volta es troben páramo en les altures, amenaçats per monocultivos especialment de solanáceas.

Pertany en la seua totalitat a la conca hidrogràfica del riu Magdalena. I es practica l'agricultura en el fondo dels valls.

La principal ciutat és Santa Rosa d'Orsos i les ciutats propenques al altiplano a banda d'esta, són Yarumal al nort i Medellín al sur.

Característiques polítiques

[editar | editar còdic]

El Replanell de Santa Rosa d'Orsos, és cridada també Altiplano Nort, degut a que es troba ubicada casi totalment en esta subregión; no obstant este nom no es deu generalisar, ya que municipis com Ituango, Toledo, Valdivia i Campament, que pertanyen a la regió del Nort Antioqueño, no tenen jurisdicció sobre el Altiplano i municipis com Yarumal, Guadalupe, Angostura, Sant Andrés de Cuerquia i Gómez Argent tenen porcions chicotetes que són solament una miqueta percentage dels seus territoris. Ademés municipis com Bell i Sant Jerónimo que no són del Nort, tenen jurisdicció sobre alguns llocs del Altiplano.[1]

El nom de replanell de Antioquia, que s'ha identificat en este altiplano, ya no s'usa, principalment per a distinguir-la del Valle de Sant Nicolás, que és l'Altiplano de l'Oriente Antioqueño.

El replanell de Santa Rosa d'Orsos o Altiplano Nort, comprén el 100% del territori dels municipis de Belmira, Sant Pedro dels Milacres, Sant Josep de la Montanya, Carolina del Príncip i Entrerríos, pero més del 50% d'este accident geogràfic, s'estén únicament sobre Santa Rosa d'Orsos, municipi del que pren el nom; comprenent el 90% del seu territori.

El Altiplano s'alça fins al corregimiento Plans de Cuivá de Yarumal i part dels municipis de Bell i Angostura en la seua zona rural.

Atres municipis que posseïxen territori en el altiplano són Donmatías i Gómez Argent les àrees urbanes del qual es troben en el mateix.

Aglomeracions urbanes (capçaleres municipals i corregimentales), en orde de població assentades en el Altiplano:

  1. Santa Rosa d'Orsos
  2. Donmatías
  3. Sant Pedro dels Milacres
  4. Gómez Argent
  5. Entrerríos
  6. Carolina del Príncip
  7. Sant Josep de la Montanya
  8. Belmira
  9. Plans de Cuivá (Yarumal)
  10. El Bot (Gómez Argent)
  11. Aragó (Santa Rosa d'Orsos)
  12. Hoyorrico (Santa Rosa d'Orsos)
  13. Sant Félix (Bell)
  14. L'Unió (Bell)
  15. Riogrande (Santa Rosa d'Orsos)
  16. Llabors (Belmira)
  17. Sant Matías (Gómez Argent)
  18. Pla d'Ovelles (Sant Pedro dels Milacres)
  19. Poleal (Sant Jerónimo)
  20. El Chaquiro (Santa Rosa d'Orsos)

Subdivisions

[editar | editar còdic]

Dins del altiplano existixen ademés alguns territoris que es diferencien entre sí per les seues característiques geomorfològiques:

Plans d'Ovelles

[editar | editar còdic]

Esta regió plana és la estribación sur del altiplano que naix en el municipi de Bell, en el corregimiento de Sant Félix i s'estén fins al municipi de Sant Pedro dels Milacres, a on en este últim municipi s'assenta el corregimiento homònim. Va de la cordillera des del Cerro de les Baldías fins a la vora occidental del Valle de Aburrá i d'este mateix fins a la conca de la quebrada El Hato-Santa Bàrbara de Sant Pedro dels Milacres.

Valle dels Orsos

[editar | editar còdic]

Esta regió irregular de pendents suaus comprén tota la part central del Altiplano, es creu que va ser un llac endorreico en l'antiguetat i està formada per les valls dels rius Gran i Guadalupe. Va des de conca alta de la quebrada El Hato-Santa Bàrbara, passant per la vall del Ric Chic, el sistema d'Páramo i boscs altoandinos del noroccident mig antioqueño, voreja el Páramo de Belmira, seguix pels Alts de Sant Bernardo i Santa Isabel, fins al sector La Pedra; d'allí fins a la conca mija del riu Mina Vella-Concepció; passant per la cordillera Guanacas, conté el Canó de Caruquia i voreja el Canó del riu Gran fins a el corregimiento homònim, a on travessa el riu i seguix fins a trobar l'Alt de Matasanos; d'allí, seguix per la conca de les quebrada Les Ánimas, Sant Diego i Pretel, fins a trobar-se de nou en la conca de la Quebrada El Hato-Santa Bàrbara.

Plans de Cuivá

[editar | editar còdic]

És l'atra regió plana del altiplano, que correspon a la estribación nort del mateix, naix en Santa Rosa d'Orsos i mor en els llímits municipals de Angostura i Yarumal; a on en este últim municipi s'assenta el corregimiento homònim. Va des del sector de la Pedra, després per la conca alta del riu Va chocar, fins a l'Alt de Santa Isabel, allí per la conca alta del riu Nechí, morint en el sector del Guásimo en la seua part Nort i en l'Alt de Morelia en la seua part oriental.

Altiplà de Carolina

[editar | editar còdic]

És la part del Altiplano que s'ubica sobre els municipis de Carolina del Príncip i Gómez Argent; dominat al nort pel riu Tenche i l'embassament de Miraflores, al sur per la conca mija-baixa del riu Guadalupe; se separa de la vall dels Orsos per la cordillera Guanacas i les estribaciones finals del Canó de Caruquia. El seu llímit oriental és el Bot de Guadalupe i es caracterisa per ser la regió més irregular del altiplano.

Referències

[editar | editar còdic]