Páramo de Belmira

El páramo de Belmira-Santa Inés es troba localisat dins del sistema de páramo i boscs altoandinos del noroccident mig antioqueño, sobre la cordillera central, en el Departament d'Antioquia (Colòmbia), entre els 2.400 i els 3.350 m.s.n.m, i té un àrea de 34.358,74 hectàrees. En la zona del altiplano nort té jurisdicció sobre els municipis de Belmira i Sant Josep de la Montanya, Entrerríos, Sant Pedro dels Milacres i Sant Andrés de Cuerquia. Aixina com chicotetes àrees en les parts altes dels municipis de Sabanalarga, Liborina, Olaya, Sant Jerónimo i Sopetrán, cap al costat occidental.

És un sistema que encara conserva importants poblacions vegetals i animals representatius dels ecosistemes d'alta montanya i resulta estratègic per l'oferta ambiental d'aigua que beneficia a aproximadament 64.000 habitants de les zones rurals d'onze municipis, i 980.000 habitants de l'àrea metropolitana del Valle de Aburrá.

L'ecosistema dominant en el complex del páramo de Belmira és el subpáramo, que correspon a frailejones i pasturages intercalados en vegetació pròpia del bosc montano alt, açò pel seu ranc altitudinal que va fins als 3350 m s. n. m., la qual cosa ho convertix en una zona d'interés ambiental molt rellevant per al departament de Antioquia.

En este lloc naixen importants corrents hídriques cóm el ric Chic i alguns tributaris de la quebrada Candelaria; abdós afluents importants del riu Gran; per lo que la conservació d'este lloc és estratègica per a l'estabilitat d'esta conca.

El páramo és un ecosistema de gran fragilitat i riquea propi de les montanyes andinas localisades en la zona equatorial per damunt dels 3000 m s. n. m. En latitut alluntades del Equador a tal altura les montanyes ya estan cobertes de neu, i en Àfrica equatorial les altures són moltíssim menors. Açò fa que més del 90% dels páramo del món estiguen en Colòmbia. El restant li'ls repartixen Veneçola, Equador, Perú i Centroamérica.

El major atractiu dels páramo és la seua vegetació especialisada única en el món, la seua gran riquea en espècies vegetals rastreras, verdets i líquenes i el gran número d'aus, insectes i granotes que ho habiten. Durant el recorregut d'accés a el páramo es creuen pisos tèrmics suficientment variats com per a trobar tres ecosistemes diferents: El Bosc Montano Baix, el Bosc Montano Alt o Bosc de Boira i el Páramo. El primer es caracterisa per la seua gran cantitat de roures i espècies arbòrees de talla mijana i gran. A mida que s'ascendix la vegetació es tornara més baixa, predominant menuts arbres i numerosos arbustos en una diversitat impressionant. Pel contrari en el páramo predominen les sabanes, la vegetació rastrera i els frailejones, espècie que únicament es dona en estos pisos tèrmics i que només florix una volta en l'any.