Alsomitra macrocarpa
.jpg)
El pepino de Java o liana de Borneo (Alsomitra macrocarpa) (nom en que en llatí significa "gran frut de fusta"), és un tipo de liana, pertanyent a la família de les carabasses que prové dels boscs tropicals asiàtics del Archipèlec malayo i les illes indonèsies. Alsomitra és un gènero d'en 34 espècies de plantes en flors pertanyent a la família Cucurbitaceae distribuïdes en el surest d'Àsia, Austràlia i Amèrica Del sur.
Els fruts o pepos són prou cridaners, del tamany d'un baló de fútbol (aproximadament 300 mm de diàmetro) i en forma acampanada. Queden suspesos en el dosel del bosc i alberguen, densament empaquetades, un gran número de llavors alades. Quan el frut madura, les llavors cauen per la part baixa i planegen grans distàncies.[1][2]
La planta va ser descrita per primera volta en el nom de Zanonia macrocarpa, en 1825, per Carl Ludwig Blume a partir del material que va arreplegar del Montar Parang, en Java. En 1843 Max Joseph Roemer ho va publicar baix el nom Alsomitra macrocarpa, incloent atres sèt espècies en el gènero que encara no estaven definides. En 1881 Alfred Cogniaux va ubicar l'espècie entre les Macrozanonia macrocarpa.[3][4] El nom actualment acceptat és el de Roemer, Alsomitra macrocarpa.[5]
Propagació de les llavors
La llavor o sàmara d'esta espècie és poc habitual, tenint dos bràctees planes que s'estenen a cada costat de la llavor per a formar una ala, que la rodeja i queda elevada una miqueta per darrere d'ella. Quan la llavor madura, l'ala se seca i la vora externa es curva llaugerament cap a dalt. En eixe moment la llavor cau i la seua forma aerodinàmica permet un llarc planege des de l'arbre.[6][7] L'ala té una envergadura d'uns 13 cm i pot planejar grans distàncies. La llavor es mou per l'aire com una palometa en vol, guanyant altura, parant i accelerant, en successius impulsos, produint certa elevació en un procés denominat oscilació fugoide.[8]
Antigament esta llavor es trobava a sovint en les cobertes dels barcos.
L'estabilitat relativa de la llavor va inspirar a Igo Etrich, un pioner d'aviació primerenca. El seu coetáneo J.W. Dunne també va estudiar la llavor, pero la va descartar perque no la considerava estable direccionalment.[9][10]
Vore també
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 17 de març de 2012. Consultat el 7 de maig de 2019.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 4 de setembre de 2011. Consultat el 7 de maig de 2019.
- ↑ Rolfe, R. A.(1920).«Macrozanonia Macrocarpa».Bulletin of Miscellaneous Information (Royal Botanic Gardens, Kew).1920(6): 197–199.doi:10.2307/4118666.
- ↑ J. Hutchinson; "Macrozanonia Cogn. and Alsomitra Roem", Annals of Botany Volume 6 Issue 1, 1942, pp. 95-102.
- ↑ Royal Horticultural Society
- ↑ Walker, P.; "Early Aviation at Farnborough, Volume II: The First Aeroplanes", Macdonald (1974), Pages 174-175.
- ↑ Azuma, Akira; Okuno, Yoshinori(1987).«Flight of a samara, Alsomitra macrocarpa».Journal of Theoretical Biology.129(3): 263–274.doi:10.1016/S0022-5193(87)80001-2.
- ↑ 'Introduction to Aerospace Engineering with a Flight Test Perspective' by Stephen Corda
- ↑ Dunne, J.W.; "The theory of the Dunne aeroplane", The aeronautical journal, April 1913, pp83-102 (reproduced in Flight over several issues from 16 August 1913): "Violently opposed to the Zanonia type in most characteristics llaure the wing forms in ... the divisió to which I have given most of my attention since 1904."
- ↑ Review of Raleigh's "The War in the Air", Aeronautical Journal, July 1922, p243.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alsomitra macrocarpa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.