Anar al contingut

Alquilació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'alquilació és una reacció química per mig de la que s'agrega un grup llogue a una molècula orgànica. És una reacció molt versàtil en síntesis orgànica i permet obtindre productes farmacèutics, agrícoles, plàstics i detergents.[1]

El grup llogue és provablement el grup més comú entre les molècules orgàniques. Numeroses molècules orgàniques objectiu o els seus precursors sintètics estan formades per una cadena alquílica que conté grups funcionals específics en un determinat orde. S'utilisa la alquilació selectiva, o l'agregat de parts a la cadena en els grups funcionals desijats, especialment quan no existix un precursor biològic comú. La alquilació en solament un àtom de carbono es denomina metilació. La reacció de Friedel Crafts és un eixemple de alquilació que s'ampra per a afegir un grup llogue a un compost aromàtic (Figura 1).[2]

Figura 1. Alquilació del benzé Friedel-Crafts.

Refinación del petròleu

En el context de la refinación del petròleu, s'utilisa el vocable «alquilació» per a referir-se a un procediment en a on es combinen olefines en parafines per a formar isoparafines d'alt pes molecular. És ordinari, la alquilació de l'isobutileno (olefina) en isobutano per a produir una mescla de l'isobutano en isooctano.[3][4]

És un procés molt important en la refinación del petròleu perque produïx gasolines estables, lliure de materials perillosos com benzé, tolué, sofre, que es conserven durant 3 a 5 anys. Es diu gasolina alquilato i és en un número de octanos superior a 87, p. eix. per a motosierres i vehículs històrics.[5]

Medicina

En l'àmbit de la medicina, la alquilació de l'ADN s'utilisa en quimioteràpia per a afectar el ADN de les cèlules cancerígenas. La alquilació es realisa per mig d'un tipo de substàncies denominades agents alquilantes.[6]


Referències

  1. ↑ reserved, Mettler-Toledo International Inc all rights. «Reacciones de alquilació» (en es). www.mt.com. Consultat el 2023-04-23.
  2. ↑ «Reacció_de_Friedel-Crafts». www.quimica.es. Consultat el 2023-04-23.
  3. ↑ Stefanidakis, G.; Gwyn, J.E. (1993). «Alkylation», John J. McKetta (ed.). Chemical Processing Handbook, CRC Press, pp. 80–138. ISBN 0824787013.
  4. ↑ Kirk, Raymond E. (1996). Encyclopedia of chemical technology, Volum 18 (en anglés), Wiley. ISBN 0471526878.
  5. ↑ aspenfuels.com; "Qué és la gasolina de alquilatos"
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».