Aloxana

En Química, Aloxana és producte de l'oxidació del àcit úrico pel àcit nítric o per una mescla del àcit clorhídric i de clorato de potasa:

• Cristalissa en cantitats variables d'aigua, segons la forma que l'afecta
• Cristaliza en prismas de base rectangular
• Quan es presenta en octaedres, conté 2 equivalents d'aigua
• La seua dissolució acuosa enrogix el tornasol
• En unes gotes d'una dissolució de vitriolo s'teñir de blava
• La solució acuosa de la olaxana es descompon, per ebullició, en lo següent:
  • Àcit carbónico
  • Aloxantina
  • Àcit parabánico
• La solució de aloxana en amoniaco, produïx, per refredat, una massa gelatinosa groga i transparent de la meuacomelato amònic, quedant en dissolució alaxonato i mexolato amònic

Aloxantina == Aloxanato

Compost salino que resulta de l'unió de l'àcit aloxánico en les bases i hi ha dos grups:

• Neutre
• Àcits

Investigadors

• L'aloxana va ser descoberta per Louis Valentino Brugnatelli en 1817
• Va ser estudiada per William Prout, Friedrich Wöhler i Justus von Liebig
• Baeyer va considerar la aloxana com un derivat de l'àcit úrico d'una determinada fòrmula racional N²..., i el nom que li correspondria seria la mesoxalilurea.