Alomona
Una alomona (del grec ἄλλος o allos, "un atre", i feromona) és una forma de comunicació semioquímica en la que una espècie influïx químicament sobre la conducta d'una atra en la finalitat de beneficiar-se d'ella.[1] Esta és una forma de defensa vegetal molt utilisada per espècies de plantes expostes a insectes herbívors. Es diferencia de la cairomona (en la que una espècie produïx un perjuí contra sí a canvi d'un benefici major) i de la sinomona (en la que abdós espècies es beneficien).[1][2]
Eixemple
La larva de Lomamyia latipennis s'alimenta de termites a les que somet en una alomona agressiva, la qual administra aproximant-se a elles i agitant l'extrem del seu abdomen davant el seu cap. La alomona causa immovilitat despuix d'un a tres minuts que pot durar tres hores i fins a induir la mort, temps que la larva aprofita per a alimentar-se d'ella. Les larves del tercer estadi poden aplegar a paralisar i devorar sis termites al mateix temps.[3]
Adaptació
Vàries espècies d'insectes han desenrollat contramedidas o formes d'aprofitar les defenses alomonales de les plantes. Alguns posseïxen la capacitat de reaccionar positivamante a elles, convertint-les en cairomonas, mentres que uns atres les metabolizan en diferents feromones i hormones, i uns atres les adapten a les seues pròpies estratègies defensives, ingerint-les i regurgitándolas davant insectes insectívors.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Grasswitz, T.R. and G.R. Jones (2002). «Encyclopedia of Life Sciences}», , John Wiley & Sons, Ltd. doi:10.1038/npg.els.0001716.
- ↑ Weldon, Paul J.. Journal of Chemical Ecology, pp. 719. doi:10.1007/BF00987681.
- ↑ T. New, Insects as Predators, NSW University Press, 1991
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alomona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.