Anar al contingut

Aloe welwitschii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Chortolirion és un gènero monotípico de plantes bulbosas pertanyent a la família Asphodelaceae. La seua única espècie: Chortolirion angolense (Baker) A.Berger in H.G.A.Engler (ed.), és originària del sur d'Àfrica tropical a on es distribuïx per Angola, Zimbabue, Botswana, Lesotho, Namíbia i Suràfrica.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta herbàcea semi-suculenta, perennifolia en un bulbo de base subterràneu. El bulbo de 2-4 cm de diàmetro, obovoide-oblongo, en poques raïls, de 5-6 mm de gruixa. En fulls allargats de 20 cm d'altura, i 2.6 mm d'ample, llineals, en taques en la base, en una part persistent 5-12 cm per damunt del coll del bulbo, els màrgens poblades en dents cartilaginosos diminuts, les dents superiors recurvados de fins a 2 mm. La inflorescència de 30-100 cm d'altura, en forma d'arracada de 5-20 flors, de 15-40 cm de llarc, en flors erectas, de color rosat-marró. El periant de color marró verdoso de 15 mm de llarc, formant un tubo cilíndric. El frut en forma de càpsula.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba des del sur d'Angola i Namíbia cap a l'est de Suràfrica, a on apareix a una altitut de 1000-1550 metros en pasturages oberts, i entre l'herba en el bosc obert de Brachystegia[2][3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Chortolirion angolense va ser descrita per (Baker) A.Berger in H.G.A.Engler i publicat en Dones Pflanzenreich IV. 38(Heft 33): 73. 1908.[4]

Sinonímia
  • Haworthia angolensis Baker, Trans. Linn. Soc. London, Bot. 1: 263 (1878).
  • Catevala angolensis (Baker) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 707 (1891).
  • Haworthia tenuifolia Engl., Bot. Jahrb. Syst. 10: 2 (1889).
  • Haworthia stenophylla Baker, Hooker's Icon. Pl. 20: t. 1074 (1891).
  • Haworthia subspicata Baker, Bull. Herb. Boissier, II, 4: 998 (1904).
  • Chortolirion stenophyllum (Baker) A.Berger in H.G.A.Engler (ed.), Pflanzenr., IV, 38: 72 (1908).
  • Chortolirion subspicatum (Baker) A.Berger in H.G.A.Engler (ed.), Pflanzenr., IV, 38: 74 (1908).
  • Chortolirion tenuifolium (Engl.) A.Berger in H.G.A.Engler (ed.), Pflanzenr., IV, 38: 73 (1908).
  • Chortolirion bergerianum Dinter, Neue Pfl. Südw.-Afr.: 24 (1914).[5][6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Chortolirion angolense». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 23 de decembre de 2009.
  2. «Chortolirion angolense». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 11 d'octubre de 2011.
  3. Chortolirion angolense en Jstor
  4. «Chortolirion angolense». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 d'agost de 2013.
  5. Chortolirion angolense en PlantList
  6. «Chortolirion angolense». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 27 d'agost de 2013.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]