Anar al contingut

Aliança Sahel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aliança Sahel és una plataforma de cooperació internacional per a l'estabilisació i el desenroll de la regió del Sahel llançada en París el 13 de juliol de 2017 a iniciativa de França i Alemània en la presència del president francés Emmanuel Macron, la cancellera alemana Angela Merkel i l'alta representant de l'Unió Europea Federica Mogherini.

Reunix als principals socis per al desenroll multilateral i bilateral dels Estats del Sahel. L'objectiu de l'Aliança és accelerar el desplegament de l'ajuda. L'Aliança conta actualment en 12 membres: França, Alemània, l'Unió Europea, el Banc Africà de Desenroll, el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, el Banc Mundial, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, els Països Baixos, Luxemburc i Dinamarca. Estats Units, Noruega i Finlàndia són observadors.[1][2]

El 30 d'octubre de 2018, el G5 Sahel va firmar un acort d'associació en l'Aliança Sahel. Este acort té com a objectiu coordinar millor el respal dels donants i les necessitats expressades pels països del Sahel, a fi de millorar l'eficàcia de l'assistència per al desenroll en la regió.[1]

Proyectes

[editar | editar còdic]

L'aliança va rebre l'impuls en el marc de la Conferència d'Alt Nivell sobre el Sahel en febrer de 2018, data en la que es va unir Itàlia, Espanya i Regne Unit[3] Es va anunciar la posada en marcha de més de 500 proyectes en el periodo 2018-2022 en un presupost de 6.000 millons d'euros posat a disposició dels països membres del G5 Sahel, En giner de 2019 l'Aliança Sahel recolza 730 proyectes en un montant d'11.000 millons d'euros.[2][4]

Espanya té un compromís financer de 100 millons de dólars.[5]

Sectors prioritaris

[editar | editar còdic]

Els sectors prioritaris d'intervenció són: ocupació jovenil, desenroll rural i seguritat alimentària, energia i clima, gobernanza, descentralisació i accés als servicis bàsics i seguritat.[3]

Direcció en 2020

[editar | editar còdic]

El 24 de juny de 2020 durant la tercera reunió del comité de pilotage de l'Aliança Sahel es va reelegir a Christiphe Rauh (BMZ) en la presidència del comité i a la ministra espanyola d'Assunts Exteriors González Laya presidenta l'Assamblea General d'Aliança Sahel.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «G5 Sahel Joint Force and the Sahel Alliance» (en en). France Diplomacy - Ministry for Europe and Foreign Affairs. Consultat el 12 de juliol de 2020.
  2. 2,0 2,1 «Alliance Sahel».
  3. 3,0 3,1 «L'Aliança Sahel invertirà 6.000 millons d'euros en més de 500 proyectes que favoriran el desenroll d'una de les regions més vulnerables del món». www. aecid. es. Consultat el 12 de juliol de 2020.
  4. «Alliance Sahel : 6 milliards et 500 projets pour li développement» (en fr). www. afd. fr. Consultat el 12 de juliol de 2020.
  5. «Pedro Sánchez reiterates Spain"s strong commitment to strategic region of Sahel [President/News(en en). www. lamoncloa. gob. es. Consultat el 12 de juliol de 2020.
  6. «Perspectives croisées sur unix intervention plus coordonnée et plus forte au Sahel» (en fr-fr). Alliance Sahel. Consultat el 12 de juliol de 2020.