G5 del Sahel
El G5 del Sahel o G5S (francés: G5 du Sahel) és un marc institucional de coordinació i seguiment de cooperació regional per a polítiques de desenroll i seguritat creat el 16 de febrer de 2014, actualment inactiu.[1]
Inicialment, cinc estats del Sahel formaven part del grup: Burkina Faso, Chad, Mali, Mauritània i Níger. Des de febrer de 2018 el seu Secretari Permanent és Mamen S. Sidikou.[2]
El President en eixercici és el president de Mauritània. L'organisació té la seua sèu central en Nuakchot i el seu secretari general permanent és: Najim Elhadj Mohamed de Níger, elegit el 19 de decembre de 2014 en un cim extraordinari celebrat en Nuakchot.[3]
El G5 Sahel proporcionava un marc de coordinació per a donar respostes de dimensió regional a temes comuns de la regió: fluix migratoris, radicalisació i l'extremisme violent o el crim organisat transnacional. Va sorgir com la contrapartida política i econòmica del Sahel de la fallanca operació militar francesa Barkhane.
El 15 de maig de 2022, Mali va anunciar que abandonava l'aliança[4]com a protesta pel fet de que no se li va permetre assumir presidència del grup en el seu moment argumentant la situació política interna.[5]
A la seua volta, el 3 de decembre de 2023, Niger i Burkina Faso varen anunciar la seua retirada de l'aliança, després de que abdós països hagen caigut baix govern militar baix cuestionamientos de la comunitat internacional.
Tres dies despuix, el 6 de decembre de 2023, els restants membres de l'aliança (Chad i Mauritània) varen anunciar l'imminent procés de dissolució de l'aliança despuix de les successives renúncies de 3 dels 5 membres fundadors.
Història
[editar | editar còdic]L'organisació es va crear en un cim de caps d'Estat de Mauritània, Mali, Níger, Chad i Burkina Faso celebrada del 15 al 17 de febrer de 2014 en Nuakchot.
Els presidents que varen participar en el cim varen ser Mohamed Ould Abdel Aziz (Mauritània), Blaise Compaoré (Burkina Faso), Idriss Déby (Chad), Mahamadou Issoufou (Níger) i Ibrahim Boubacar Keïta (Mali).[6]
Objectius
[editar | editar còdic]Els cinc països es varen comprometre a elaborar un programa d'inversions prioritàries i un llistat de "proyectes estructurals" en especial émfasis en seguritat, infraestructures (transport, energia, telecomunicacions o recursos hídrics), seguritat alimentària i adaptació al canvi climàtic.
Organisava reunions a diferents nivells, en l'àmbit militar va ser a nivell de caps d'Estat Major dels eixèrcits.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- El Sahel i G5: desafius i oportunitats. (2019) Autoria: Carlos Echeverría Jesús, Mamen Sambo Sidikou, Juan Alberto Mora Temes, Francisco José Dacoba Cerviño. Quaderns d'Estratègia 202. Institut Espanyol d'Estudis Estratègics. ISBN: 978-84-9091-449-6
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Països subsaharians creen en Nuakchot el "G5 del Sahel"». notícies. lainformacion. com. Consultat el 16 de giner de 2016.
- ↑ «INTERPOL agreement with G5 Sahel strengthens counter-terrorism efforts» (en en). www. interpol. int. Consultat el 12 de juny de 2020.
- ↑ «Notre compatriote Najim Elhadj Mohamed nommé Secrétaire Permanent du G5 Sahel». Présidence de la République du Niger. Consultat el 17 de giner de 2016.
- ↑ «[1]». Consultat el 2023-10-05 (en fr).
- ↑ «Mali es retira del G5 Sahel per no traspassar la presidència de tanda a Bamako» (en és). SWI swissinfo. ch. Consultat el 2022-05-17.
- ↑ «Que cache li nouveau G5 du Sahel ?» (en fr-fr). Afrique Inside. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2017. Consultat el 16 de giner de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «G5 del Sahel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.