Alfarería en Guipúscoa

Estàtua en Eibar, dedicada a el "botijero", chicon que duya aigua en botiges als tallers de la població.

L'alfarería en Guipúscoa (Espanya) oferix les mateixes traces essencials i comunes produïts en el País Vasc, des de l'elaboració de cacharrería típica de la regió, com la pedarra (l'original cànter en forma de tetera), la gerra para txacolí o les pipes de fanc; fins al característic vidriado en barniz blanc conseguit pel calcinació d'estany, plom i arena. Entre els estudis etnològics en més solera destancan els de Telesforo Aranzadi, José Miguel de Barandiarán, o més recentment, els de Enrique Ibabe i Leandro Silván.

Focs alfareros

A pesar de l'escassa tradició dels oficis alfareros en Guipúzkoa, els artesans dels quals preferien tallar la fusta o forjar el metal, varen funcionar numerosos forns i alguns alfares documentats com el de Azkoitia, datat ya en 1775. En general, no obstant, la cacharrería s'importava d'Àlaba, a on els fancs i la producció era major.

Cegama, al sur de Guipúscoa, en el llímit de Viscaya en Àlaba, va produir escurada blanca entre finals de el XVII a mitan de el XX. Aixina ho arreplega el Diccionari geogràfic-estadístic-històric de Madoz, citant dos fàbriques d'escurada ordinària. Estudis de el XXI documenten com a últims alfareros de la localitat a Gregorio Aramendi Arregui i Martín Azurmendi.

En Azcoitia, es documenta l'existència des de 1757 d'una ollería en el caseriu de Jausoro, a càrrec del alfarero navarrés Juan Quende, que procedia de Lizarra. Aixina es documenta en els avisos de la corresponent Societat d'Amics del País, els qui per a impulsar alfarerías i teixiries, feyen recomanacions institucionals com esta:

«Que, per a l'establiment de les alfarerías, faça la Diputació reconéixer el terreny per persona inteligent de la seua satisfacció i prenga despuix les providència corresponents a l'erecció d'elles, procurant llevar als naturals l'aprensión que tenen de que semblants oficis desdiuen de la noblea; donant-los a entendre, que res perden, per ocupar-se en ells, per a ser admesos als honorífics. Que per a estimular als fills de Guipúscoa a treballar teixixca i rajoles...serien mijos conducentes que en els arrendaments siguen preferits els naturals, igualment hàbils que els estrangers...»

També es mencionen com a focs alfareros els d'Azpeitia i Arechavaleta.

Al contrari que en atres territoris espanyols a on ha tendit a desaparéixer, ací l'ofici alfarero, en un context de ceramistas creatius, ha obert focs de producció notables en tallers de Sant Sebastià, Fuenterrabía, Irún, Tolosa, o Zarauz.

Fàbriques d'escurada

Tres models o tipos de llibrells (lurrapila, lurrapilla, lebrillo) de la típica escurada blanca del Nort d'Espanya. Eixemplars fabricats en el XIX i XX en el País Vasc.

En una producció similar a la d'atres emporios ceràmics vascs, com la fàbrica d'escurada fina de "Sant Mamés", o la La alfarería en Guipúzcoa eixida de la Casa de Misericòrdia de capital viscaïna; també es documenten ingenis dedicats a la fabricació d'escurada domèstica popular en el territori provincial guipuscoà, com el citat de Cegama

En el catàlec de cacharros de producció més habitual estan: tasses i tazones, plats (platerak), gerres (pitxarra), llibrells (lurraspila), potes, bebederos per a animals, mantequeres (gantza-eltzeak), botiges (txongila). Totes elles esmaltadas de blanc per dins i ocasionalment en un mandil exterior.

Vore també

• Ceràmica blanca del Nort
• Forn de alfarería Zubiate

Bibliografia

• Car Baroja (1944/1974). De la vida rural vasca, Txertoa. ISBN 84-7148-016-6.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález-Hontoria1998">González-Hontoria (1998). Les Artesania d'Espanya I. Zona septentrional, Barcelona: Edicions del Serbal. ISBN 8476282184.

• Ibabe, Enrique (1995). Ceràmica popular vasca, Bilbao. ISBN 978-84-894-7609-7.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPérez Vidal1983">Pérez Vidal (1983). La ceràmica popular espanyola. Zona Nort, Cadernos de Olaria, Barcelos.

• Seseña. Cacharrería popular, 1997 edició, Madrit: Aliança Editorial, pp. 107-108. ISBN 84-206-4255-X.

• Silván, Leandro (1982). Ceràmica del País Vasc, Caixa d'Aforros Provincial de Guipúscoa. ISBN 84-7231-621-1.